Cabazita-Ca

La cabazite-Ca és un mineral de la classe dels silicats, el membre amb calci dominant de la sèrie de la cabazita, que pertany al grup de les zeolites. Va ser anomenada així l'any 1788 per Louis-Augustin Bosc d'Antic, del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. El poema s'atribueix a Orfeu, llegendari fundador de la secta òrfica, que va florir a Grècia en els primers segles.[1]

Infotaula de mineralCabazite-Ca
Espècie no aprovada per l'IMA
Chabazite-Ca-Heulandite-Ca-t08-13b.jpg
Una placa d’heulandita amb un cristall de cabazita-Ca extremadament afilat d'aproximadament 2 cm.
Fórmula química(Ca,K2,Na2)2[Al2Si4O12]2·12H2O
Epònimmelodia, cabazita i calci Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusColle del Lares, vall de San Nicolò, Província de Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.GD.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.GD.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.26 Modifica el valor a Wikidata
Dana77.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 9,425Å; b = 9,42Å; c = 9,42Å; α = 94,25°; β = 94,2°; γ = 94,25°
Simetria1 - pinacoide
Colorincolor, blanc, groc, rosa, vermell
Maclesen [0001], interpenetrant, simples i repetides, comunes, en contact amb {1011}.
Exfoliaciódistingible/bona - distingible en {1011}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresade 4 a 5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,05 a 2,2 g/cm3 (mesurada); 2,035 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+/-)
Índex de refracciónα = 1,478 a 1,487 nβ = 1,480 a 1,490 nγ = 1,480 a 1,493
Birefringènciaδ = 0,002 a 0,006
Dispersió òpticano en té
Més informació
Estatus IMAaprovat, mineral reanomenat (Rn) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1997 s.p. i IMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La cabazite-Ca és un silicat de fórmula química (Ca,K2,Na2)2[Al2Si4O12]2·12H2O. Cristal·litza en el sistema triclínic normalment en forma de cristalls pseudoromboèdrics, quasi cúbics, de fins a 4,5 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita-Ca pertany a "02.GD: Tectosilicats amb H2O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars" juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.

Formació i jacimentsModifica

La cabazita-Ca sol formar-se en les roques volcàniques i és més difícil torbar-la en calcàries i esquists. També s'ha trobat dipositada a les cavitats i a les juntes de filons hidrotermals.

Va ser descoberta a Colle del Lares, a la vall de San Nicolò (Província de Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia). És una zeolita comuna que ha estat trobada en molts indrets d'Europa, Amèrica del Nord i Austràlia.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabazita-Ca
  1. 1,0 1,1 1,2 «Chabazite-Ca» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Chabazite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 octubre 2019].