Cabazita-K

mineral zeolita

La cabazita-K és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cabazita-levyna. Rep el nom des de 1788 per Louis-Augustin Bosc d'Antic, del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. El poema s'atribueix a Orfeu, llegendari fundador de la secta òrfica, que va florir a Grècia en els primers segles.[1]

Infotaula de mineralCabazita-K
Fórmula química(K2,Ca,Na2,Sr,Mg)2[Al2Si4O12]2·12H2O
Epònimsolució sòlida mineral, cabazita i potassi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusErcolano, Mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Ciutat metropolitana de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.GD.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.GD.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.26 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 13,831 Å; c = 15,023 Å;
Simetria3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Grup espacialr3m
Colorincolor
Duresa4
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesbiaxial (+/-)
Índex de refracciónα = 1,478 a 1,485 nβ = 1,480 a 1,490 nγ = 1,480 a 1,490
Birefringènciaδ = 0,002 a 0,005
Dispersió òpticano en té
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1997 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La cabazita-K és un silicat de fórmula química (K2,Ca,Na2,Sr,Mg)2[Al2Si4O12]2·12H2O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita-K pertany a "02.GD: Tectosilicats amb H2O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars" juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a la localitat d'Ercolano, al mont Somma, dins el complex volcànic Somma-Vesuvi, a la ciutat metropolitana de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita en altres localitats italianes, així com a Alemanya, França, Espanya, Noruega, Àustria, la República Txeca, Rússia, Austràlia, els Estats Units, Veneçuela i l'Antàrtida.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Chabazite-K» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2020].