Cabazita-Mg

mineral zeolita

La cabazita-Mg és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cabazita-levyna. Rep el nom del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. És el membre del grup de la cabazita amb magnesi dominant.

Infotaula de mineralCabazita-Mg
Fórmula química(Mg0.7K0.5Ca0.5Na0.1)[Al3Si9O24]·10H2O
Epònimsolució sòlida mineral, cabazita i magnesi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera del mont Karikás, Bazsi, Districte de Sümeg, Comtat de Veszprém, Hongria
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.GD.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.GD.10 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 9,3433(5) Å; α = 94,894(4)°
Simetria3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Grup espacialr3m
Colorincolor
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual
Tenacitatmolt fràgil
Duresa4
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Densitat1,98(1) g/cm3 (mesurada); 1,964(7) g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,465(5) nε = 1,469(5)
Birefringènciaδ = 0,004
Pleocroismeno pleocroica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2009-060
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La cabazita-Mg és un silicat de fórmula química (Mg0.7K0.5Ca0.5Na0.1)[Al3Si9O24]·10H2O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita-Mg pertany a "02.GD: Tectosilicats amb H2O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars" juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.

Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al Museu Herman Ottó, a Miskolc, Hongria, i al Museu d'Història Natural d'Hongria, a Budapest, amb els números de referència: gyn/1742 i 1743.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a la pedrera del mont Karikás, a la localitat de Bazsi, dins el districte de Sümeg (Comtat de Veszprém, Hongria). També ha estat descrita a l'illa Magee, al comtat d'Antrim (Irlanda del Nord). Aquests dos indrets són els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

ReferènciesModifica

  1. «Chabazite-Mg» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2020].