Cabestany (Montcortès de Pallars)
Cabestany, en algunes publicacions esmentat, erròniament, com a Capestany o Capdestany i d'altres com a Cabestany de Montcortès, és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars. El 2013 tenia 4 habitants.[1]
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Baix Pallars  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.124,7 m | |||
Està situat a la part central-occidental, a ponent i a prop de l'Estany de Montcortès.
Cabestany té l'església de Sant Romà en el mateix poble.
Etimologia modifica
En aquest cas es tracta, a partir de l'obra de Joan Coromines, d'un dels pocs topònims pallaresos d'origen romanic: cap de l'estany, aglutinat en capestany i més tard en cabestany. En efecte, el poble de Cabestany és en el cap de l'Estany de Montcortès.[2]
Geografia modifica
El poble de Cabestany modifica
Les cases del poble[3] modifica
|
|
|
Història modifica
Edat moderna modifica
En el fogatge del 1553, Cabestany, juntament amb Balestui, Bretui, Moncortès i Puigcerver, declara 27 focs laics i 1 d'eclesiàstic.[nota 1]
Edat contemporània modifica
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Cabestany. S'hi pot llegir que el poble està situat en una petita elevació en una plana, al costat de l'Estany de Montcortès, on és combatut per tots els vents, principalment del nord. El clima hi és fred, i produeix inflamacions. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església, dedicada a Sant Romà, sufragània de la de Montcortès. Descriu el territori de Cabestany com a pedregós i muntanyós.[4]
S'hi collia blat, sègol, ordi, fruita i hortalisses, i hi ha pastures. S'hi criaven ovelles i vaques, i hi havia caça de llebres, conills, perdius i aus de pas. La població està comptabilitzada en la de Montcortès.[4]
Demografia modifica
| 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 | 2013 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 4 |
Les dades del 1553 són 28 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc. Ara bé, les 28 cases corresponen a la suma dels pobles de Cabestany, Bretui, Balestui, Montcortès i Puigcerver.
Comunicacions modifica
Una pista veïnal en bon estat duu de Cabestany a Moncortès en 2,5 quilòmetres. La carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí relliga Montcortès amb les dues viles esmentades. Recentment asfaltada, en 6,2 quilòmetres s'arriba a la Pobleta de Bellveí, i en 11,9 a Gerri de la Sal. No existeix cap mena de transport públic per arribar a Cabestany.
Notes modifica
- ↑ "Mossèn Jaume, vicari; Pere Gasset, Joan de l'Hereu, Guillem lo sastre, Joan de Guillem, Jaume Felibort, Jaume Spes, Francesc l'Hereu, Perot de Montsor, Guillem Ramon, Jaume de Piquer, Tomàs de Cabestany, En Gravalosa, lo Ferrer, Peret de Macià, Joan Pere, fuster de Bretui, Bartomeu Rivert, Joanot de Gasset, Joan Gasset, Joan Ramon Agulló, Joan, pagès de Balastui, En Constant, i sis més que identifica clarament de Puigcerver: Mentui, Roella, Lluçà, Botella, Canut i Marià". Iglésias 1981.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Coromines, Joan. «Cabestany». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III. Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0.
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 90. ISBN 84-232-0189-9.
- Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
- MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. V, pàg. 25. Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, Madrid, 1846. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Enllaços externs modifica
- Cabestany en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- Web de l'Ajuntament de Baix Pallars Arxivat 2016-07-01 a Wayback Machine..