Cabezas cortadas

Cabezas cortadas és una pel·lícula filmada pel cineasta brasiler Glauber Rocha exiliat a Espanya l'any 1970, i que no fou estrenada al Brasil fins al 1979. El rodatge es va dur a terme a la comarca de l'Alt Empordà. És una de les pel·lícules menys conegudes de la filmografia de Rocha i el cas és singular, ja que el film tracta sobre la bogeria decadent d'un dictador, tot això sota el context franquista de l'època.

Cabezas cortadas

Cabezas Cortadas
Fitxa
Direcció	Glauber Rocha
Protagonistes	Francisco Rabal Marta May Pierre Clémenti Luis Ciges Emma Cohen Víctor Israel
Dissenyador de producció	Fabià Puigserver i Plana
Guió	Glauber Rocha i Ricardo Muñoz Suay
Dissenyador de so	Roger Sangenís
Fotografia	Jaume Deu Casas
Muntatge	Eduardo Escorel
Distribuïdor	Embrafilme
Dades i xifres
País d'origen	Brasil
Estrena	16 octubre 1970
Durada	94 min
Idioma original	castellà
Color	en color
Descripció
Gènere	drama

Escenari principal de la pel·lícula 44 anys després.

Argument

Des del seu exili a Espanya, Rocha filma aquesta al·legoria contra les dictadures inspirada en Buñuel, la seva pròpia versió de la història de la interacció entre Espanya i Amèrica, sense estalviar en metàfores visuals. En el fons d'un castell de conte, l'exiliat manaia d'El Dorado (Francisco Rabal) crida a les seves terres, nostàlgic, i planeja el retorn. Pels camins caminen els captaires, els miracles i els exèrcits. Va dir el propi Glauber Rocha: "Cabezas cortadas desmunta tots els esquemes dramàtics del teatre i del cinema. El cinema del futur serà so, llum, deliri, aquella línia interrompuda des de L'Âge d'or".

Crítiques

«	«(...) Glauber Rocha parla de la història d'Amèrica Llatina, de Perón, dels ibèrics, moros i cristians, mostrant Espanya com una ruïna, com un boig que en el moment de morir torna a establir la monarquia. Parla de Perón, de Franco, de Batista, d'aquests dictadors que s'exilien a Espanya, però construeix un somni, materialitzant l'inconscient en sons-imatges. I quan l'inconscient, el somni, irromp en la realitat és com una màquina estranya a aquella realitat. Per a Glauber, com va dir André Breton, "la metàfora té la capacitat d'esculpir l'espai del real, en el caos de la raó". Un cap grec, el cap d'una civilització, la greco-romana-cristiana, va aparèixer en el fang, tallada. Glauber construeix una hipèrbola. Damunt de les paraules-títol Cabezas cortadas, apareix una imatge formant figura de llenguatge audiovisual. El cap és un cap tallat d'una estàtua grega. I dins del cap que es crea tot, la ciència, el raonament. Tallar els caps. Tallar les amarres de la raó, del coneixement racional, del positivisme, per a comprendre. Tall en el pensament racionalista. L'oposició passió-raó»	»
— Muerte del Patriarcado (política y ética). Raquel Gerber en Filme y Cultura nº 34. Río de Janeiro. Enero/febrero/marzo. 1980, p.36)

Repartiment

• Pierre Clémenti - Pastor;
• Francisco Rabal - Díaz II;
• Marta May - D. Soledad;
• Rosa María Penna - Dulcinea;
• Emma Cohen - prostituta;
• Luis Ciges - captaire;
• Telesforo Sánchez - pare;
• Víctor Israel – metge