Cabussó emplomallat

El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és un ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.

Infotaula d'ésser viuCabussó emplomallat modifica
Podiceps cristatus modifica
Male Great Crested Grebe (6002177930).jpg
modifica
Podiceps cristatus 5 (Marek Szczepanek).jpg
Una parella de cabussons emplomallats.
Enregistrament
modifica
Dades
Pes39,5 g (pes al naixement)
920 g (pes d'adult)
830 g (pes d'adult) modifica
Envergadura88 cm modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22696602 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePodicipediformes
FamíliaPodicipedidae
GènerePodiceps
EspèciePodiceps cristatus modifica
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Podiceps cristatus.svg
Verd (àrea de cria), marró (poblacions sedentàries) i roig (àrea d'hivernada).
Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia.
Cabussó emplomallat alimentant-se.
Podiceps cristatus - MHNT

Nom vernacle al Delta del Llobregat: Cabussaire gran[1] Conegut al Baix Ebre com a cabrella.[2]

MorfologiaModifica

  • Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d'envergadura alar.
  • Té el coll llarg i blanc i, a l'estiu, té al costat del cap blanc i vermell, dues tofes de plomes groguenques o fosques en forma de banyes, les quals desapareixen a l'hivern.
  • El dors és de color bru, i el ventre, blanc.
  • No tenen dimorfisme sexual.
  • Els exemplars immadurs tenen el cap ratllat de negre i blanc (recorda el disseny de la zebra) que els fa fortament críptics.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

Nia en gairebé tot Europa. Construeix una plataforma flotant en aigües de fins a 40 cm de fondària, envoltades de canyís, on pon de 3 a 6 ous de color blanc o terrós, a l'abril-juliol, que coven, mascle i femella, durant 28-30 dies. Quan els progenitors abandonen el niu cobreixen els ous amb algues i d'altres vegetals (aquesta activitat acompleix una doble funció: per un costat, impedeix el refredament dels ous i, per l'altre, els camufla i els fa passar desapercebuts davant els possibles depredadors). Els pollets comencen a cabussar-se a les 6 setmanes i és molt freqüent que algun dels dos adults transporti durant un període més o menys llarg les cries sobre el dors.[3]

AlimentacióModifica

Menja peixos, mol·luscs i herbes.

HàbitatModifica

Viu als rius, estanys i pantans.

Distribució geogràficaModifica

Es troba al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l'Empordà i també als embassaments lleidatans (com ara, l'Embassament d'Utxesa), la construcció dels quals afavoreix l'expansió d'aquesta i d'altres espècies.[4]

CostumsModifica

Als Països Catalans és, principalment, sedentari. És un excel·lent nadador i bussejador (persegueix els peixos sota l'aigua). En canvi, és molt feixuc fora de l'aigua i han de córrer per sobre la superfície per poder adquirir velocitat.

Mascle i femella fan una parada nupcial mitjançant un cerimonial més o menys complicat, sacsejant el cap, doblegant el coll, cabussant-se, dansant en posició vertical i oferint-se mútuament algues i d'altres presents.

ObservacionsModifica

Aquesta espècie va ésser caçada per les plomes del cap al Regne Unit fins a la seua quasi extinció al segle xix, car eren emprades per decorar barrets.

ReferènciesModifica

  1. Gutiérrez, Ricard; Esteban, Pau; Santaeufemia, F. Xavier. Els Ocells del Delta del Llobregat (en calalà). 1995. Barcelona: Linx Edicions, p. 173. ISBN 84-87334-16-4. 
  2. «Cabrella al DIEC2».
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 78-79. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 15. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externsModifica