Caifàs
Caifàs va ser, segons el Nou Testament, el Summe Sacerdot dels jueus en temps del Crist. Va presidir el tribunal suprem del Sanedrí[1] per jutjar les afirmacions segons les quals Jesús es proclamava el Messies i havia ressuscitat una persona. Van decidir arrestar-lo i interrogar-lo a casa d'Annàs (sogre de Caifàs). El van considerar culpable però no tenien poder per condemnar-lo a mort, per això van recórrer als romans, que aleshores governaven Judea, i Jesús va acabar crucificat. Caifàs va ordenar als apòstols que no difonguessin els ensenyaments cristians, sota amenaça d'incitar judicis contra ells.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle I  | ||
| Mort | segle I | ||
| Summe Sacerdot d'Israel | |||
| 18 dC – 36 dC ← Simon ben Camithus (en)  – Jonathan ben Ananus (en) → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | cohen, polític | ||
| Activitat | (Floruit: segle I ) | ||
Es creu que va morir assassinat en una revolta. La seva suposada tomba va ser una de les trobades arqueològiques del 1990, ja que per primer cop es trobaven restes atribuïbles a un personatge bíblic.
Relat de Josep
modificaL'historiador jueu del segle primer Josep es considera la font literària més fiable per Caifàs.[2] Les seves obres contenen informació sobre les dates de la tinença del suprem sacerdoci de Caifàs, juntament amb informes sobre altres grans sacerdots, i també ajuden a establir una descripció coherent de les responsabilitats de l'oficina dels summes sacerdots. Flavi Josep (Antiquitates Judaicae 18.33-35) relata que Caifàs va esdevenir gran sacerdot durant un període turbulent. També afirma que el procònsol Vitel·li el va deposar (Antiquitates Judaicae 18.95-97).[3] El relat de Josep es basa en una font més antiga en la qual els titulars dels grans sacerdots s'ordenen cronològicament.[4]
Joan: relacions amb els romans
modificaA l'Evangeli de Joan (Joan 11), els grans sacerdots criden a una reunió del Sanedrí en resposta a la resurrecció de Llàtzer.[5] Després Caifàs i els grans sacerdots criden a una reunió del Sanedrí en resposta a la resurrecció de Llàtzer.[5] Després Caifàs i els grans sacerdots estenen aquesta decisió d'incloure també el mateix Llàtzer (Joan 12:10). En paral·lel amb la reacció dels "cinc germans" a qualsevol resurrecció de Llàtzer en el relat (Lluc 16:28-30) ha donat lloc al suggeriment, per part d'Abbé Drioux i altres, que el "home ric" és en si mateix un atac a Caifàs, el seu padrastre, i els seus cinc germans consanguinis.[6]
Referències
modifica- ↑ Metzger & Coogan Oxford Companion to the Bible, 1993. p 97
- ↑ Bond, Caiaphas, p. 18-19.
- ↑ Bond, Caiaphas, p. 86.
- ↑ La font de Josefus s'esmenta a Antiquitates Judaicae (Antiguitats judaiques) 20.224-51 i Contra Apió 1.36; vegeu Bond, Caiaphas, p. 163, n. 2.
- ↑ 5,0 5,1 Vanderkam, From Josephus to Caiphas, p. 426
- ↑ e.g. Johann Nepomuk Sepp; Abbé Drioux; Whittaker, H.A. Studies in the Gospels, Biblia Staffordshire 1984, 2nd Ed. 1989 p. 495
