Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

La Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, més coneguda com a Caixa de Barcelona, va ser una caixa d'estalvis fundada el 1844 arran d'un projecte que s'estudiava des de 1835 per part de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.

Infotaula d'organitzacióCaixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
92 Caixa de Barcelona, pl. Sant Jaume.JPG
Dades
Tipuscaixa d'estalvis
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata
Seu històrica de la ≪Caixa de Barcelona≫ a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.
En primer pla (edifici cúbic), l'última seu de l'avui extingida Caixa de Barcelona. Al fons (torres cilíndriques) l'anterior seu de la Caixa de Pensions, avui seu de La Caixa.

FundacióModifica

La Caixa va ser fundada en el context històric d'eclosió de projectes fonamentals per a l'economia barcelonina que es va produir després de l'entrada del general Prim a Barcelona al juny de 1843. Projectes com la demolició de part de les muralles de ponent, l'obertura del carrer Fernando/Ferran, el projecte de construcció del Gran Teatre del Liceu, el primer ferrocarril d'Espanya, que va unir Barcelona amb Mataró, etc. En aquest context històric va néixer la Caixa.

La primera junta directiva, de 1844, va estar composta per Dionisio Valdés com a president, el baró de Maldà com a director, i Francesc Barret i Druet com a secretari.[1] Val a dir que Francesc Barret Druet va ser l'avi matern de Francesc Moragas i Barret, qui seixanta anys després fundaria amb Lluís Ferrer-Vidal i Soler una altra entitat, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, més coneguda com "La Caixa", i que el 1990 ambdues entitats es fusionarien per donar lloc a l'actual La Caixa. Així mateix, es dóna també la circumstància que Josep Ferrer i Vidal que va presidir la Caixa de Barcelona va ser el pare de Lluís Ferrer-Vidal i Soler.

L'entitat també va ser coneguda amb el sobrenom de Caixa dels Marquesos, a causa del gran nombre de nobles que figuraven en el seu Consell.[2] D'entre ells, trobem als marquesos de la Quadra, d'Alfarràs, d'Alòs, de Llió, de Camps, de Puerto Nuevo, de Palmerola, de Castelldosrius, de Galtero, de Caldes de Montbui, de San Antonio, de Sentmenat, de Soto-Hermoso, de Dou, de Zambrano, de Vilallonga, de Sagnier, de Castell-Florite, de Casa Pinzón, de Monsolís, de Mura, i de Coscojuela; els barons de Maldà, de Vilagaià, de Purroy, de Viver, de l'Albi, de Quadras; els comtes de Figuerola, de Bell-lloc, de la Vall de Merlès, de Sert, de Fígols; el vescomte de Forgas; i el duc de Solferino.[2]

Dècada de 1970Modifica

En la dècada de 1970 era la segona caixa catalana, per darrere de la Caixa de Pensions, aglutinant el 17,3% dels dipòsits catalans.[3]

En 1977, en l'últim consell d'administració previ a la reforma de Fuentes Quintana, encara apareixien com a titulars diversos marquesos i nobles, que van sortir de l'entitat amb normalitat i van donar pas a una etapa de modernització sota la presidència d'Eusebio Díaz Morera i la direcció d'Andreu Buades.

En 1979 va absorbir la Caixa de la Sagrada Família, en 1986 la Caixa Rural del Pirineus i en 1988 la Caixa Rural Provincial de Barcelona.[4]

Fusió amb la Caixa de PensionsModifica

Al final de la dècada de 1980, es va iniciar un procés de fusió de la Caixa de Barcelona amb la Caixa de Pensions (Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis), presidides llavors -respectivament- per Josep Joan Pintó i Ruiz i per Joan Antoni Samaranch, que va culminar l'any 1990 amb la creació de l'actual Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "La Caixa", nom comercial usat fins llavors per la "Caixa de Pensions" durant els anys anteriors,[5] i mantingut després de la fusió per l'entitat resultant.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Pérez-Bastardas, Alfred. Francesc Moragas i la Caixa de Pensions (1898-1935) (en català). Edicions 62, 1999. ISBN 9788429746600. 
  2. 2,0 2,1 El País, 30/07/1989, Entre Espartero y la huelga general de 1902
  3. Institut d'Estudis Catalans: Primer Congrés Català de Geografia: II
  4. Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. «Variaciones producidas en el mapa de cajas de ahorro desde 1977» ( PDF), 2000.
  5. Institut d'Estudis Catalans. Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana (en català).