La Caixa
La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona és una entitat que assumí tota l'obra social i cultural de l'antiga Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, més coneguda com «La Caixa», dissolta el 18 de juliol del 2014.[1][2] És la primera fundació de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust,[3] amb participacions en CaixaBank, Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa.[4]
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | fundació cultural caixa d'estalvis (1990–2014) | ||||
| Indústria | grup d'empreses | ||||
| Forma jurídica | fundació | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Fundació «la Caixa» (2014) | ||||
| Fundador | Francesc Moragas i Barret i Lluís Ferrer-Vidal i Soler | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| 1904 | creació: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears | ||||
| 1990 | fusió empresarial: Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona | ||||
| 2014 | fundació bancària | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Isidre Fainé i Casas | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Altres | |||||
Premis | |||||
| Lloc web | fundacionlacaixa.org | ||||
    | |||||
Història Modifica
_Seu_de_la_Caixa_de_Pensions_-_Enric_Sagnier_i_Villavecchia.jpg)
Fundació Modifica
La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (CPVE) va ser fundada l'any 1904 per l'advocat Francesc Moragas i Barret, l'industrial i enginyer Lluís Ferrer-Vidal i Soler, i l'empresari Lluís Ferrer-Vidal i Soler, així diverses institucions de la societat civil catalana: la Societat Econòmica d'Amics del País, l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, l'Ateneu Barcelonès, la patronal Foment del Treball Nacional i la Cambra de Comerç de Barcelona.[5] Els socis fundadors van aportar 62.590 pessetes, als quals es van afegir una aportació del rei Alfons XIII de 25.000 pessetes més. Francesc Moragas en va ser el primer director general i Lluís Ferrer el seu primer president.
A la segona dècada del segle xx va obrir la primera sucursal a Mallorca i la primera seu social a la Plaça de Jonqueres de Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier.[6] El 1932 va absorbir la Caixa d'Estalvis de Vilanova.[7] El director general Moragas va morir el 1935, deixant 762 empleats i recursos per 4,1 milions de pessetes, i el president Ferrer-Vidal va morir l'any següent, un mes abans de començar la Guerra Civil Espanyola.
Guerra Civil i franquisme Modifica
Durant aquest període, l'entitat va ser dirigida per José María Boix Raspall (director general), i el 1939 va ser substituït per Enrique Luño Peña (director general) alhora que Miquel Mateu i Pla, alcalde de Barcelona, assumia la presidència de l'entitat, que va respectar els dipòsits dels clients en pessetes republicanes, la qual cosa li va donar un gran prestigi.
Després de la mort de Mateu i Pla el 1972, el va substituir a la presidència Narcís de Carreras, últim prohom de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, i el 1976 el director general Luño Peña va ser substituït per l'enginyer Josep Vilarasau, de la mà del qual es va iniciar una gran expansió basada en una estratègia de proximitat (obertura de noves oficines) i en la innovació tecnològica mitjançant la instal·lació massiva de caixers automàtics, activats amb les tradicionals llibretes d'estalvi. Així, entre el 1977 i el 1989, la Caixa de Pensions va obrir 1.200 oficines noves per tot Espanya, a l'ampara de la nova legislació, adquirint bancs com el Crèdit Andorrà, i caixes d'estalvi, com les Illes Canàries, Caixa de Lleida el 1979, i altres caixes rurals.[8] En aquesta dècada, aglutinava el 49,6% dels dipòsits de les 13 caixes d'estalvis catalanes.[9]
En aquesta època es va crear el logotip actual (ideat pel pintor Joan Miró), i es van traslladar els serveis centrals a les Torres de la Diagonal, un edifici obra de l'arquitecte Josep Antoni Coderch.
Fusió amb Caixa de Barcelona i creació de «la Caixa» Modifica
Al final de la dècada del 1980, es va iniciar un procés de fusió amb la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Muntanya de Pietat de Barcelona), presidides respectivament per Joan Antoni Samaranch i per Josep Joan Pintó i Ruiz, que va culminar el 27 de juliol del 1990 amb la creació de la nova Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, el nom comercial de la qual era «La Caixa».[10][11] Aquest ja havia estat utilitzat per la CPVE els darrers anys,[12] i després de la fusió va continuar amb aquesta denominació comercial.
Expansió Modifica
L'any 1992 es va crear el Grup Caifor (actual VidaCaixa Grup) juntament amb Fortis, per gestionar les assegurances.[13] Aquell mateix any va comprar Isbanc i el va convertir en CaixaBank. Anteriorment era anomenat Banco de las Islas Canarias i aglutinava una trentena d'oficines a les illes Canàries, però va ser reduït a cinc oficines a Barcelona, Madrid, Palma, las Palmas i Santa Cruz de Tenerife.[14]
El 1994 va comprar el Banc d'Europa,[15] que tenia seu a Barcelona.[16] i en va canviar la denominació a MicroBank (MicroBank de la Caixa SA),[17] fent-ne una entitat especialitzat en microcrèdits. Arribà a ser líder a Europa en aquest sector[18] tot mantenint acords amb el Fons Europeu d'Inversions (FEI) i el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB).[19] L'any 1997, CaixaBank es va dissoldre i traspassar-ne els actius a MicroBank.[20] La marca CaixaBank també la va utilitzar en tres filials bancàries a l'estranger, CaixaBank Andorra, CaixaBank France i CaixaBank Monaco. A la dècada del 2000 va vendre la filial andorrana a Credit Andorrà i la francesa a Boursorama i la marca va desaparèixer temporalment.
L'any 2000 va crear CaixaHolding, un grup que aglutinava les participacions industrials i el grup assegurador. El 2007, l'empresa va canviar la denominació social per Criteria CaixaCorp i va sortir a borsa.[21]
El 2010, La Caixa va absorbir Caixa Girona i el 2011 el negoci financer de Bankpime.[22]
Bancarització Modifica
El 2011, el govern espanyol va anunciar una reforma del sistema financer que va generar un procés de conversió de les caixes d'estalvis en bancs, ja que el govern demanà a les caixes (i entitats que no capten capital als mercats) unes ràtios de solvència superiors als dels bancs i als requeriments dels acords de Basilea II i Basilea III.
El 27 de gener del 2011, el consell d'administració de La Caixa va acordar el traspàs del negoci bancari a Criteria CaixaCorp, que passà a ser un grup bancari denominat CaixaBank, mentre que Criteria CaixaCorp traslladà les participacions a Gas Natural Fenosa (35%), Abertis (24,6%), Agbar (24%), BME (5%) i Port Aventura (100%) a la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100% per «la Caixa».[23] Amb aquesta reestructuració, el grup es posicionà com la desena entitat financera d'Europa.[24]
El negoci financer i part de l'industrial va passar a ésser gestionat a través de CaixaBank, i part del negoci industrial passà al nou grup «la Caixa» que fa les aportacions a l'obra social. Així, La Caixa preservà la seva naturalesa jurídica i es mantingué com l'accionista majoritari de CaixaBank, el nou banc cotitzat a través del qual l'entitat exercia la seva activitat financera de manera indirecta.
El grup La Caixa gestionava un volum total de negoci bancari que ascendia a més de 503 milions al desembre de 2013, amb uns recursos totals de clients de més de 303.604 milions d'euros. L'entitat fou la caixa d'estalvis més important d'Europa i la primera entitat financera de Catalunya (març de 2012).[25]
El 26 de març de 2012 els consells de «la Caixa» i de CaixaBank van aprovar la compra de Banca Cívica, banc que integra Caja Navarra, Cajasol, Caja Canarias i Caja Burgos, per 977 milions, operació amb la qual CaixaBank va passar a ser la principal entitat financera d'Espanya.[25]
Des del 2014, el director general és Gonzalo Gortázar, qui va substituir Joan Maria Nin,[26] que havia substituït Isidre Fainé, que va passar a ser president de l'entitat.[27]
Transformació en fundació bancària Modifica
L'antiga caixa d'estalvis i la fundació «la Caixa», gestora de l'obra social, foren finalment dissoltes el 2014 i van ser substituïdes per la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, quedant Fundació «la Caixa» únicament com a marca de la nova entitat.
Centres Culturals Modifica
- CaixaForum (centres culturals i expositius vinculats al món de l'art): CaixaForum Barcelona, CaixaForum Madrid, CaixaForum Palma, CaixaForum Lleida, CaixaForum Girona i CaixaForum Tarragona.
- CosmoCaixa (centres culturals vinculats al món de la ciència): CosmoCaixa Barcelona i CosmoCaixa Madrid.
Col·lecció d'art Modifica
La Fundació va organitzar les primeres grans exposicions d'art que van tenir lloc a la Barcelona dels anys 1980. Alguns dels artistes més destacats són Joseph Beuys, qui de fet marca una de les línies de la col·lecció.[28] El 2011 va signar un acord de col·laboració amb el MACBA. Entre el seu fons destaquen noms com Antoni Abad, Ignasi Aballí, Massimo Bartoloni, Erwin Bechtold, Jean-Michel Basquiat i David Bestué, etc.[28]
Beques Modifica
L'any 1982, la Fundació «la Caixa» va crear un programa de beques de postgrau amb un pressupost de 368.000 € i l'assignació de 34 beques per anar als Estats Units. De mica en mica, el nombre s'ha anat incrementant fins a les 207 l'any 2007. Actualment compta amb un pressupost de 10 milions d'euros i una inversió acumulada de 85 milions d'euros.
Fins a l'any 2004, el programa s'orientava cap a l'estranger (Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, l'Índia, el Japó i la Xina); però el 2005 es va orientar a universitats de l'Estat Espanyol.
Entre els més de 2400 becaris destaquen alguns personatges com Xavier Sala i Martín o Mònica Terribas (vegeu la categoria Becaris de la Fundació La Caixa).
Logotip Modifica
El 1979, la Caixa de Pensions va encarregar a l'empresa Landor Associates de crear la seva identitat corporativa. D'entre totes les propostes presentades, es va decidir demanar a Joan Miró una creació seva per fer-la servir com a representació visual de l'entitat. Miró va acceptar-ho i amb Josep Royo va fer el Tapís de la Caixa del qual es pogués aïllar algun element emblemàtic.[29] El 1980, l'estrella i els seus colors —que simbolitzen un infant dipositant una moneda en una guardiola— es van convertir en el símbol de l'entitat.[30]
Controvèrsies Modifica
L'any 2023, el Sindicat de Llogateres va denunciar públicament la Fundació la Caixa per no la renovació dels contractes i la pujada dels lloguers de 37 promocions d'habitatge de protecció oficial a través de la campanya «Destapem la Caixa» per a reivindicar una negociació col·lectiva i la consolidació d'un parc protegit de lloguer.[31]
Premis i reconeixements Modifica
- L'any 2005 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
Referències Modifica
- ↑ «FUNDACIÓ BANCÀRIA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA “la Caixa”». Directori de fundacions. Coordinadora Catalana de fundacions.
- ↑ Registre Mercantil de Barcelona. tom 20.397, p. foli 1, full B-5.614, número 3.003.
- ↑ «Fundación La Caixa, la tercera mayor del mundo por volumen de activos, con 24.000 millones» (en castellà). Europa Press, 02-04-2018. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Qui som». Fundació Bancària «La Caixa». Arxivat de l'original el 2017-03-03. [Consulta: 2 març 2017].
- ↑ Roca i Rossell, Francesc «Primeres empreses col·lectives». L'Econòmic, 08-01-2011, pàg. 31.
- ↑ Cartés, Josep Maria «De Moragas a Fainé» (en castellà). La Vanguardia, 28-01-2011.
- ↑ Puig Rovira, Francesc Xavier. Vilanova i la Geltrú, 1936-1939: guerra civil, revolució i ordre social (en catalán). L'Abadia de Montserrat, 2005.
- ↑ «Variacions produïdes en el mapa de caixes d'estalvi des de 1977» (PDF). Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- ↑ Primer Congrés Català de Geografia: II. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «La Caixa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1987, p. 287.
- ↑ «SegurCaixa Holding S. A., nova denominació de CaiFor, el Grup Assegurador de “la Caixa”» (PDF). VidaCaixa, 12-02-2009. Arxivat de l'original el 2011-09-04. [Consulta: 2 febrer 2011].
- ↑ Baratech, Feliciano «Caja banquera» (
PDF) (en castellà). La Vanguardia, 23-02-1992, p. 83 [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ Maruny, Albert «La Junta del Banco de Europa aprueba la venta del 75 por 100 del grupo a la Caixa» (PDF) (en castellà). ABC, 06-12-1994 [Consulta: 4 febrer 2011].
- ↑ «La Caixa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Registros oficiales de entidades. Variaciones producidas en mayo de 2007» (en castellà). Banc d'Espanya, maig de 2007. Arxivat de l'original el 2009-12-14. [Consulta: 31 gener 2011].
- ↑ «MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa» (en castellà). Extraconfidencial.com, 11-05-2010 [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ «MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa» (en castellà). Libertad digital, 18-05-2010 [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ «Registro oficial de entidades.». Banc d'Espanya. Arxivat de l'original el 2011-08-15. [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ «Caixaholding cambia su nombre por Criteria» (en castellà). El Mundo, 19-07-2007 [Consulta: 2 febrer 2011].
- ↑ «La Caixa formatliza la compra de Bankpime». Vilaweb, 01-12-2011.
- ↑ «La Caixa tindrà el 81% de CaixaBank, el nou banc en què es convertirà Criteria». Lamalla.cat, 27-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-08-07. [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ Font Manté, Àlex «CaixaBank naixerà abans de l'estiu i serà el desè banc europeu». Diari Ara, núm. 60, 28-01-2011, pp. 6-7 [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ 25,0 25,1 Grau, Olga «CaixaBank compra Banca Cívica per 977 milions». El Periodico, 26-03-2012.
- ↑ Trillas, Ariadna «La Caixa ficha como director general al consejero delegado del Sabadell» (en castellà). El País, 08-06-2007 [Consulta: 20 maig 2013].
- ↑ «El lobi Club de Roma aterra a Barcelona amb seu pròpia i vocació mediterrània». Ara, 18-04-2013 [Consulta: 20 maig 2013].
- ↑ 28,0 28,1 Alsina, Mercè «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme corporatiu». Revista Bonart, 163, Febrer-març 2014, pàg. 22-23 [Consulta: 12 febrer 2014].
- ↑ Barroso, Carmen; García, Francisco «The Rhetorical Construction of Corporate Logos» (en anglès). Arte, 27, 2, 2015, pàg. 289-309. DOI: DOI: 10.5209/rev_ARIS.2015.v27.n2.44667.
- ↑ «L'estrella de «la Caixa»». Caixabank, 19-12-2012. Arxivat de l'original el 2018-09-16. [Consulta: 16 setembre 2018].
- ↑ Garcia, Gemma. «Un centenar de llogateres de la Fundació la Caixa denuncien la no renovació dels contractes i la pujada dels lloguers». Directa, 01-03-2023. [Consulta: 1r març 2023].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Caixa |