Calàbria de bec pàl·lid

La calàbria de bec pàl·lid (Gavia adamsii) és la major de les calàbries, que són espècies del gènere Gavia, a la família dels gàvids (Gaviidae). No se n'han descrit subespècies. És una mica més grossa que la calàbria grossa, amb qui de vegades es confon.

Infotaula d'ésser viuCalàbria de bec pàl·lid
Gavia adamsii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes160 g
5,056 kg Modifica el valor a Wikidata
Envergadura144,5 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN22697847 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreGaviiformes
FamíliaGaviidae
GènereGavia
EspècieGavia adamsii Modifica el valor a Wikidata
(G. R. Gray, 1859)
Nomenclatura
ProtònimColymbus adamsii Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Morfologia

modifica
  • Fa 77-90 cm de llargària, amb una envergadura de 135 - 150 cm.
  • Els adults en època de cria tenen el cap negre, ventre blanc i esquena com i fos un tauler d'escacs blanc i negre. Els ulls són de color vermell. Molt semblant a la calàbria grossa es diferencia pel bec groc i no negre, i una mica corbat cap amunt.
  • Fora de l'època nupcial el plomatge és menys contrastat i de color marró. Les galtes i la gola es tornen més pàl·lides, i el pas entre la zona clara i la fosca és gradual (a diferència del plomatge internupcial de la calàbria grossa). El bec es torna més pàl·lid, de color blanc groguenc i els ulls més bruns.
  • Els joves durant el primer hivern s'assemblen a l'adult fora de l'època nupcial, però les plomes d'esquena presenten unes vires pàl·lides que li donen a l'au un aspecte escamós.

Alimentació

modifica

Com totes les calàbries, aquesta espècie captura les seves preses sota l'aigua i s'alimenta principalment de peixos, però també d'invertebrats aquàtics.

Hàbits

modifica

Vola amb el coll estirat i generalment neda amb el bec una mica aixecat.

En hivern és una au prou silenciosa. El seu crit és com un miol, o una queixa, semblant a la de la calàbria grossa però més aguda. Alguns crits de vegades semblen rialles.

Té un comportament molt territorial: les parelles defensen el seu territori, no sols contra la resta d'espècies de calàbries, sinó també contra espècies d'ànec.

Reproducció

modifica

Tots dos pares tenen cura de la incubació i alimentació dels petits.

Hàbitat i distribució

modifica

Nia a la tundra àrtica (Rússia, Alaska i Canadà), al llarg de llacs i rius tranquils.

Passa l'hivern al mar, sobretot davant les costes de Noruega i l'oest del Canadà, però a vegades és possible veure-ho en grans llacs interiors o al Mar Bàltic.

És un ocell migratori que arriba a les zones de reproducció abans de la fusió completa del gel. A continuació s'introdueix en l'aigua oberta, però no dubten en cabussar-se'n sota el gel a la recerca de llurs preses.

Referències

modifica