La calàndria (Melanocorypha calandra) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i el més gran dels alàudids.

Infotaula d'ésser viuCalàndria comuna
Melanocorypha calandra
Bereşe.jpg
Dades
Pes63 g (pes d'adult)
55 g (pes d'adult)
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22717285
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAlaudidae
GènereMelanocorypha
EspècieMelanocorypha calandra
(Linnaeus, 1766)
Modifica les dades a Wikidata
Estol de calàndries a Medina del Campo (Valladolid, Estat espanyol).

MorfologiaModifica

  • Fa 19 cm de llargària.
  • Té el bec curt i robust.
  • És de color bru fosc per sobre i blanquinós per sota.
  • Té dues taques negres molt evidents a la base del coll.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

 
Melanocorypha calandra

En un terreny sec, i en alguna petita depressió vora una planta, la femella cova els 4 o 6 ous que ha post al març-abril i vigila els pollets que en neixen, els quals ja poden volar després de 10-12 dies. De vegades fan dues cries.

AlimentacióModifica

S'alimenta d'herbes, de gra i d'algun insecte.

HàbitatModifica

Als Països Catalans, pràcticament, només es troba a la Depressió Central, en terrenys oberts de camps de cereals. Pertany a la categoria d'ocells estèpics.

Distribució geogràficaModifica

Viu als països mediterranis, nord d'Iran i sud de Rússia. Hiverna a Egipte i a la Península Aràbiga.

CostumsModifica

Canta d'una forma agradable durant el vol. Es diu que és capaç d'imitar el cant d'altres aus.

És sedentària i, abans i després de l'època de cria, és normal de veure-les reunides en estols força densos.[1]

ReferènciesModifica

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 78. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externsModifica