Viquipèdia

Calçat de plataforma

El calçat de plataforma consisteix en sabates, botes, sandàlies i similars caracteritzades per una sola especialment gruixuda (entre 3 i 20 cm de gruix; a vegades de més). Producte de la moda o responent a una funció especial, el calçat de plataforma proporciona un augment aparent de l'estatura de la persona que el porta. Al mateix temps constitueix un focus d’atenció que destaca sobre el calçat convencional. Caminar i mantenir l'equilibri sobre sabates de plataforma pot ser difícil. I pot facilitar lesions cròniques o accidentals.

Dama de companyia castellana amb tapins.(Ensemble de gravures de costumes espagnols du XVIe siècle, de Roger de Gaignières c. 1600)
Weiditz. c 1530.

Història modifica

 
Una minyona amb tapins de tipus cercle: Piety in Pattens o Timbertoe on Tiptoe, Anglaterra 1773

Les sabates amb sola alta han estat usades en diferents temps històrics.

Antiga Grècia i Antiga Roma modifica

Els coturns eren les sabates de plataforma dels actors tràgics. Les sabates dels actors de les comèdies també eren de sola gruixuda però menys luxosos i decorats que els coturns.[1][2] Una característica dels coturns era la seva bescanviabilitat. Les dues peces de cada parell de coturns eren idèntiques i es podien calçar en cada peu, indistintament.

Oeconomicus de Xenofont (c 362 aC) modifica

En aquesta obra Xenofont parla d’una dona que porta sabates de plataforma per a semblar més alta.

« ... she was wearing high-heeled shoes, in order to seem taller than she was by nature... »
— Oeconomicus. Xenofont.[3] >

Tapins als Països Catalans modifica

El gremi dels sabaters de Barcelona està documentat des de 1257. Els tapiners en formaren part fins al 1392. Any en que obtingueren un privilegi del rei Joan el Caçador.[4] Els tapins[5] eren una mena de sabates amb sola gruixuda de suro.[6] Les disputes entre els gremis separats foren contínues: els sabaters feien tapins i els tapiners feien sabates. Si els infractors eren trobats la seva mercaderis era confiscada i subhastada.[7] Una concòrdia de 1486, que precisava els límits respectius de fabricació i comercialització, va suposar una millora moderada. Els sabaters podien fer tapins fins a dos dits de gruix de sola. Els tapiners només podien fer tapins de dona.[8] A Mallorca passava una cosa semblant.[9]

«
  • Item per evitar la dita confusió ordenam que de qui avant no sie negun tapiner qui gos ni presumesque de fer sabates de homens ni de minyons sino tan solament les de donam y si lo contrari serà tribat fer, volem que incidesque en las matexas penas que desus stan statuides per quascuna vegada que contravindrà al dit capitol.
  • Item per la conservació dels dits tapiners prohibim que ningun sabeter pusque fer tapins de ninguna manera, sino sols per sa casa y familia, declarant empero que qualsevol sabeter primater pugue fer sabates y plantoflas de dona y de home de altaria de tres dits y no mésm y que lo tapiner no puesque fer plantofes de home de ninguna manera sots les mateixas penes.
 »
— Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana 1896 p. 261. Capítols per al redreç de l’ofici de sabater a la Ciutat de Mallorca(1543)>

Monges i tapins modifica

Els tapins foren també calçat de monges des de temps molt antics. Del sepulcre de l’abadessa Teresa Pérez, morta l’any 1187, es recuperaren dos tapins en molt bon estat.[10] En èpoques posteriors un document indica que “...tres parells de tapins...” formaven part de l’aixovar d’una monja quan ingressava al convent.[11]

Pel que fa a la qualitat i sumptuositat dels tapins monacals les referències són diverses. Hi ha casos que impliquen una mena de calçat utilitari i modest[12][13][14] i altres que critiquen els tapins com a calçat luxòs impropi de religioses.[15] Hi ha normes que determinen el color i limiten l’alçària dels tapins de les monges i l'absència de decoració.[16][17]

Beatrice d'Este (1475-1497) modifica

Hi ha dos exemples de l’ús de tapins de sola gruixuda per part d’aquesta duquessa de Milà.[18]

Venècia (segle XV-XVII) modifica

Diverses fonts esmenten les dones de Venècia com les introductores del calçat de plataforma. Els termes associats són “chopines”,[19] “calcagnetti”[20] i “zoccoli”.[21]

Els “chopines” altíssims de les dames venecianes foren esmentats per diversos autors. A vegades arribaven gairebé a un metre d’alçària (“trium pedum”).[22] Per a caminar calia l’auxili de una o dues serventes que oferissin support a la dama.[23]

La república provà d’abolir aquesta moda antinatural, però les dames venecianes es resistiren aferrissadament a abandonar-la. Cap al 1670 les filles del dux Domenico Contarini foren les primeres en no seguir la moda dels “chopines”.[24]

Anglaterra modifica

L'ús dels tapins a Anglaterra es pot albirar en els tres documents següents.

Hamlet (1600) modifica

« ...your ladyship is nearer to heaven, than when I saw you last, by the altitude of a chopine... »
— Hamlet. Shakespeare.[25]>

Thomas Coryat (1611) modifica

« There is one thing used of the Venetian women, and from others dwelling in the cities and townes subject to the Signiory of Venice, that is not to be obferved (I thinke} amongst any other women in Christendome: which is so common in Venice that no woman whatsoever goeth without it, either in her house or abroad; a thing made of wood and covered with leather of sundry colors, some with white some redde, some yellow. It is called a Chapiney, which they weare under their shoes. Many of them are curiously Painted; some also I have seene fairely gilt; so uncomely a thing (in my opinion) that it is pitty this foolish custom is not cleane banished and exterminated out of the citie. There are many of thefe Chapineys of a great heigth, even a halve a yard high, wich maketh many of their women that are very short seeme much taller then the tallest women we have in England… »
— Coryats crudities. Thomas Coryat.[26]>

John Bulwer (1650) modifica

« ... What a prodigious affectation is that of Chopines, wherein our ladies imitate the Venetian and Persian ladies,... »
— Anthropometamorphosis: Man Transform’d, or the Artificial Changeling. John Bulwer.[27]

Esclops i similars modifica

En moltes cultures hi ha calçats utilitaris que suposen una plataforma elevada. Alguns tipus d'esclops,[28][29] les “madreñas” (o “almadreñas”),[30] les sabatilles geta[31] i algunes altres variants.

Una versió moderna, molt usada actualment, la constitueixen els anomenats “esclops sanitaris”.[32]

Temps moderns modifica

 
Un exemple de taló transparent de plataforma de 20-centimetre (8-polzada).
 
Sandàlies de plataforma amb sola de fusta
 
Bota de plataforma, fins al turmell
 
Sabates de plataforma Lucite

Les sabates de plataforma van gaudir d'una certa popularitat als Estats Units, Europa i el Regne Unit des de la dècada de 1930 fins a la dècada de 1950, però no gaire a la mesura de la seva popularitat des dels anys seixanta fins a la dècada de 1980.

Segle 20 modifica

Dècades de 1930-1950 modifica

A principis de la dècada de 1930, Moshe (Morris) Kimel va dissenyar la primera versió moderna de la sabata de plataforma per a l'actriu Marlene Dietrich.[33] Kimel, un jueu, va escapar de Berlín, Alemanya, i es va establir als Estats Units amb la seva família el 1939 i va obrir la fàbrica de sabates Kimel a Los Angeles. El disseny aviat es va fer molt popular entre l'elit de Beverly Hills. El 1938, The Rainbow era una sandàlia de plataforma dissenyada pel famós dissenyador de sabates Salvatore Ferragamo.[34] "The Rainbow" es va crear i va ser la primera instància del retorn de la sabata de plataforma en els temps moderns a Occident. La sandàlia de plataforma va ser dissenyada per a Judy Garland, una cantant, actriu i vodevillista nord-americana. Aquesta sabata va ser un homenatge a la cançó característica de Judy Garland "Over the Rainbow" interpretada al Mag d'Oz el 1939. La sabata va ser elaborada amb lloses de suro de forma única que estaven cobertes de camussa per formar la falca i es va utilitzar pell d'or per a les corretges.[35] La seva creació va ser el resultat d'experimentacions amb nous materials a causa del racionament en temps de guerra durant la Segona Guerra Mundial. Tradicionalment, els talons es feien amb cuir, però a causa del racionament del cuir, va experimentar amb la fusta i el suro [36] Els colors i el disseny d'aquesta sabata encara s'assemblen als estàndards moderns de sabates.

A la dècada de 1940, les plataformes es van dissenyar amb un arc alt, però com s'exemplifica aquí, es van originar amb el taló elevat només lleugerament per sobre dels dits dels peus. La plataforma aporta una base d'aspecte pesat a l'usuari que es troba en polaritat directa amb el taló d'agulla. Amb la seva reconfiguració de l'arc i l'estructura d'insubstancialitat atenuada, el taló alt suggereix l'efecte antigravitatori del ballarí en punta. Al contrari, la plataforma mostra una pes més semblant als passos plans de la dansa moderna.[37]

A la dècada de 1950, les sabates de plataforma no es van afavorir de la mateixa manera que abans. La moda va tornar a la sabata de forma més elegant.[38]

Dècades de 1960 i 1970 modifica

El ressorgiment de l'interès per les sabates de plataforma com a moda va començar ja el 1967 (apareix tant en anuncis com en articles en números de 1970 de la revista Seventeen) i va continuar fins al 1976 a Europa i Gran Bretanya, quan van passar de moda de sobte. La moda va perdurar encara més als EUA, fins a principis dels anys vuitanta. Al començament de la moda, eren usats principalment per dones joves d'adolescència i vint anys, i ocasionalment per noies més joves, dones grans i (sobretot durant l'era de la discoteca) per homes joves.[39][40] Les sabates de plataforma eren considerades la "sabata de festa".[41] Els assistents a la discoteca utilitzaven les seves sabates per cridar l'atenció sobre ells mateixos a la pista de ball.[41] Les sabates de plataforma dels anys 70 es van presentar de manera espectacular i vistosa, com ara amb purpurina o petites llums.[41]

El 1972, al 219 Bowery de Manhattan, Carole Basetta va desenvolupar un motlle especial per fer sabates de plataforma i va tenir èxit en vendre sabates fetes a mida a persones com David Bowie, David Johansen dels New York Dolls i diversos altres artistes punk.[42] Tot i que les sabates de plataforma van aportar alçada addicional sense la molèstia dels talons de punta, sembla que s'han fet servir principalment per cridar l'atenció. Molts músics de glam rock portaven sabates de plataforma com a part del seu acte. Bowie, una icona del glam rock i la moda andrògina als anys setanta, va portar sabates de plataforma mentre actuava com el seu alter ego Ziggy Stardust.[43][44]

Si bé una gran varietat d'estils van ser populars durant aquest període, incloent botes, espardenyes, oxfords, sabatilles esportives i sandàlies de tota mena, amb soles fetes de fusta, suro o materials sintètics, l'estil més popular de finals dels anys seixanta i principis dels setanta. era una sandàlia senzilla d'un quart de corretja amb corretges de pell de búfal d'aigua marró, sobre una sola de plataforma de taló de falca de suro embolicat en ante beix. Aquests es van introduir originalment sota la marca Kork-Ease, però l'extrema popularitat va donar suport a molts imitadors. Notablement, hi havia molt poca variació en l'estil, i la major part d'aquesta variació es limitava a les diferències d'alçada.

Dècada del 1980 modifica

A mesura que avançava la moda, fabricants com Candie's van estendre l'embolcall d'allò que es considerava massa escandalós per portar, mentre que altres, com Famolare i Cherokee de Califòrnia, van introduir plataformes "confort", dissenyades per combinar l'alçada afegida de les plataformes amb el suport i la comoditat de sabatilles esportives, o fins i tot sabates ortopèdiques, i quan la moda finalment es va esvair a finals dels anys vuitanta, nenes i dones de totes les edats les portaven. També pot ser un subproducte d'aquesta moda que els esclops escandinaus, que es consideraven bastant escandalosos a finals dels anys 60 i principis dels 70, s'havien convertit en clàssics als anys vuitanta.

Dècada de 1990 modifica

Vivienne Westwood, la dissenyadora de moda britànica, va tornar a introduir la sabata de plataforma de taló alt a l'alta moda a principis dels anys noranta ; va ser mentre duia un parell de Gillie Super-Elevated amb plataformes de cinc polzades i talons de nou polzades que la supermodel Naomi Campbell va caure a la passarel·la d'una desfilada de moda.[45] No obstant això, no es van enganxar ràpidament i les sabates de plataforma només van començar a ressorgir a la moda principal a finals dels anys noranta, gràcies en part a la banda britànica Spice Girls. El grup de noies es veia sovint amb sabatilles i botes altes de plataforma. La marca de calçat Buffalo va crear les famoses sabatilles esportives de plataforma que porten els membres del grup.[46]

L'experiència del Regne Unit (i europea) de les sabates de plataforma va ser una mica diferent de la dels Estats Units.[47] Les sabates llargues i punxegudes de principis dels anys 2000, que donen un aspecte allargat al peu, han estat més populars als EUA que al Regne Unit. ]

Segle 21 modifica

Dècada del 2000 modifica

La sabata de plataforma va ressorgir en popularitat a principis dels anys 2000 quan va aparèixer la sandàlia YSL Tribute l'any 2004, guanyant ràpidament popularitat entre les celebritats i el món de la moda pel seu atractiu sexual i la comoditat afegida d'una sola de plataforma.[46] La sabata es continua estrenant temporada rere temporada, malgrat els canvis de directors creatius.[48]

Dècada del 2010 modifica

A finals de la dècada de 2010, les botes de plataforma es van posar de moda a causa del ressorgiment de l'interès per la moda dels anys setanta. Aquestes incloïen les anomenades "sabates de res" amb soles de plexiglàs transparent i sandàlies de mula .[49][50]

Personatges notables modifica

Galeria de fotos modifica

  •  
    Reconstrucció d'una chopine veneciana del segle XVI. Exhibició al Museu del Calçat de Lausana.
  •  
    Dibuix d'art lineal d'un chopine
  •  
    Una albarca cantàbrica és una sabata de fusta rústica d'una sola peça, que ha estat utilitzada especialment pels pagesos de Cantàbria, al nord d'Espanya .
  •  
    vista inferior, mostrant les "dents" de Geta
  •  
    Entrenador de plataforma Buffalo
  •  
    Un exemple d'una sandàlia de taló alt
  •  
    Chancletes de plataforma de set polzades
  •  
    Azzaro
  •  
    Botes de plataforma
  •  
    Sabates acríliques amb plataforma de taló alt
  •  
    Sabates de plataforma de Lucite
  •  
    Sabates de plataforma de taló alt
  •  
  •  
    Botes Buffalo
  •  
    Botes de plataforma de pell
  •  
    Pintura de 1894 d'una dona amb sabates de plataforma
  •  
    Sabates de plataforma New Rock
  •  
    Botes de plataforma New Rock

Referències modifica

  1. ↑ Daremberg, C.; Saglio, E.; Pottier, E.; Lafaye, G. Dictionnaire des antiquités grecques et romaines d'après les textes et les monuments ... ouvrage rédigé par une société d'écrivains spéciaux, d'archéologues et de professeur sous la direction de mm. Ch. Daremberg et Edm Saglio ... (en francès). Hachette, 1887, p. 1544 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  2. ↑ «Article Cothurnus du Dictionnaire Daremberg et Saglio (1877)» (en francès), 22-03-2008. [Consulta: 2 maig 2022].
  3. ↑ «The Economist, by Xenophon», 20-08-2008. [Consulta: 2 maig 2022].
  4. ↑ Pujolà, L.V.. Organització del treball preindustrial: confraries i oficis. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 66. ISBN 978-84-8415-195-1 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  5. ↑ «Vocabulario del comercio medieval» (en castellà), 19-04-2021. [Consulta: 6 maig 2022].
  6. ↑ Balaguer, V. Las calles de Barcelona (en francès). Manero, 1866, p. 349 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  7. ↑ Feller, L.; Rodríguez, A. Objets sous contrainte: Circulation des richesses et valeur des choses au Moyen Âge (en francès). Éditions de la Sorbonne, 2019, p. 131. ISBN 979-10-351-0156-5 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  8. ↑ Twomey, L.K.. The Fabric of Marian Devotion in Isabel de Villena's Vita Christi. Tamesis, 2013, p. 161. ISBN 978-1-85566-248-3 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  9. ↑ Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. Societat Arqueologica Luliana., 1896, p. 261 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  10. ↑ «Los chapines del sepulcro de Teresa Pérez» (en castellà), 02-09-2014. [Consulta: 6 maig 2022].
  11. ↑ Gozalo, M.B.. El clero en la España moderna (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2010, p. 429. ISBN 978-84-7959-709-2 [Consulta: 6 maig 2022]. 
  12. ↑ Twomey, L.K.. The Fabric of Marian Devotion in Isabel de Villena's Vita Christi. Tamesis, 2013, p. 161. ISBN 978-1-85566-248-3 [Consulta: 7 maig 2022]. 
  13. ↑ Palou, F.F.. Relación histórica de la vida del V.P. Fr. Junípero Serra... (en castellà). F. de Zúñiga, 1787, p. 333 [Consulta: 6 maig 2022]. 
  14. ↑ de Sigüenza y Góngora, C. Parayso occidental, plantado por la mano de los ... Reyes de España (en castellà), 1684, p. 109-IA1 [Consulta: 6 maig 2022]. 
  15. ↑ Puiggarí, J. Estudios de indumentaria española concreta y comparada: estado político-social; estética y artes; costumbres, lujo, modas; técnica y análisis de trajes y armas en sus diferentes variedades; cuadro histórico especial de los siglos XIII y XIV. (en castellà). Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, 1890, p. 191 [Consulta: 7 maig 2022]. 
  16. ↑ Congregacion de sant Benito. Constituciones delos monces dela congregacion de sant Benito de Valladolid (en castellà). en casa de Pedro Malo impressor de libros, 1575, p. 150-IA1 [Consulta: 7 maig 2022]. 
  17. ↑ Piñedo, R.M.. Las señoras de Valfermoso: datos para la biografía de una comunidad benedictina alcarreña (en castellà). Aache, 1996, p. 261. ISBN 978-84-87743-71-9 [Consulta: 7 maig 2022]. 
  18. ↑ Francesco Malaguzzi Valeri, La corte di Lodovico il Moro, la vita privata e l'arte a Milano nella seconda metà del quattrocento, vol. 1, Milano, Hoepli, 1913, p. 236.
  19. ↑ Koda, H.; Costume Institute (New York, N.Y.). Extreme Beauty: The Body Transformed. Metropolitan Museum of Art, 2004, p. 145. ISBN 978-0-300-10312-0 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  20. ↑ Privata, V.N.V.. La Storia (en castellà), 1880, p. 271 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  21. ↑ Mutinelli, F. Del commercio dei Veneziani (en italià). Luigi Plet, 1835, p. 1-PA94 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  22. ↑ Dechambre, A. Dictionnaire encyclopédique des sciences médicales (en francès). V. Masson et Fils, 1874, p. 576 [Consulta: 25 abril 2022]. 
  23. ↑ Shakespeare, W. Chefs D'oeuvre de Shakspeare (en francès). Belin-Mandar, 1837, p. 466 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  24. ↑ Shakespeare, W. Chefs-d'œuvre de Shakespeare ..: Richard III, Roméo et Juliette et Le marchand de Venise (en francès). J. B. Herman, 1837, p. 466 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  25. ↑ Shakespeare Pamphlets, 1875, p. 23 [Consulta: 2 maig 2022]. 
  26. ↑ Coryats crudities; pàg. 261-262; Thomas Coryat.
  27. ↑ Anthropometamorphosis: man transform'd: or, The artificiall changling... John Bulwer.
  28. ↑ Nisard, C. Curiosités de l'étymologie française avec l'explication de quelques proverbes et dictons populaires (en francès). Hachette, 1863, p. 314 [Consulta: 6 maig 2022]. 
  29. ↑ Real Academia Española; V, F.; Herederos de Francisco del Hierro DICCIONARIO DE LA LENGUA CASTELLANA: EN QUE SE EXPLICA EL VERDADERO SENTIDO DE LAS VOCES, SU NATURALEZA Y CALIDAD, CON LAS PHRASES O MODOS DE HABLAR, LOS PROVERBIOS O REFRANES, Y OTRAS COSAS CONVENIENTES AL USO DE LA LENGUA. DEDICADO AL REY NUESTRO SEÑOR DON PHELIPE V. (QUE DIOS GUARDE) A CUYAS REALES EXPENSAS SE HACE esta obra (en aragonès). En la Imprenta de la Real Académia Españóla, 1730, p. 572 [Consulta: 6 maig 2022]. 
  30. ↑ Abella, I.; Graña, A.; Cores, P.; Marèchal, F.; Laubin, R.; Laubin, G. El hombre y la madera (en castellà). RBA Libros, 2015, p. 575. ISBN 978-84-16267-34-7 [Consulta: 6 maig 2022]. 
  31. ↑ The History of Footwear. In the Hands of a Child, p. 14 [Consulta: 6 maig 2022]. 
  32. ↑ «Els esclops a la feina - UGT HOSPITAL STA MARIA». [Consulta: 6 maig 2022].
  33. ↑ Pasori, Cedar. «The unknown history of platform shoes», 03-10-2017. [Consulta: 3 maig 2022].
  34. ↑ Lee, H.V.. Artifacts from American Fashion. ABC-CLIO, 2019, p. 43. ISBN 978-1-4408-6458-2 [Consulta: 3 maig 2022]. 
  35. ↑ «Salvatore Ferragamo | Sandals | Italian». The Met. Arxivat de l'original el 10 juny 2016. [Consulta: 26 abril 2016].
  36. ↑ DeMello, M. (2009). Feet and footwear: A cultural encyclopedia. Santa Barbara, CA: Greenwood Press/ABC-CLIO.
  37. ↑ «Attitude and Altitude: A Short History of Shoes». Britannica Blog. Arxivat de l'original el 25 setembre 2015. [Consulta: 26 abril 2016].
  38. ↑ «A brief history of the platform shoe». www.queensofvintage.com. Arxivat de l'original el 9 abril 2018. [Consulta: 8 abril 2018].
  39. ↑ «Footwear - costumes to hire & buy. Fabrics & trims, hats & masks». Arxivat de l'original el 29 agost 2010.
  40. ↑ «The History Of The Platform Shoe- 70s, 90s, And Today». www.refinery29.com. Arxivat de l'original el 9 gener 2019. [Consulta: 9 gener 2019].
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 «Fashion Archives: A Look at the History of Platform Shoes», 03-10-2015. Arxivat de l'original el 17 abril 2018. [Consulta: 17 abril 2018].
  42. ↑ «Footwear». Arxivat de l'original el 29 agost 2010. [Consulta: 16 març 2008].
  43. ↑ Singer, Olivia. «Fashion's Most Powerful Androgynous Icons». www.vogue.co.uk, 30-08-2017. Arxivat de l'original el 17 abril 2018. [Consulta: 17 abril 2018].
  44. ↑ «David Bowie: Our Style Hero». Arxivat de l'original el 17 d'abril de 2018. [Consulta: 17 abril 2018].
  45. ↑ «BBC News – Vivienne Westwood shoe exhibition at Bowes Museum». bbc.co.uk, 10-06-2011. Arxivat de l'original el 10 novembre 2018. [Consulta: 13 febrer 2012].
  46. ↑ 46,0 46,1 Alexander, Ella. «Most Iconic Shoes». www.vogue.co.uk, 13-07-2012. Arxivat de l'original el 17 abril 2018. [Consulta: 17 abril 2018].
  47. ↑ Nicholas Kirkwood. «The World High Heels», 01-02-2012. Arxivat de l'original el 5 març 2016. [Consulta: 29 febrer 2012].
  48. ↑ Cartner-Morley, Jess. «The rise of the power platform» (en anglès). the Guardian, 10-05-2011. Arxivat de l'original el 18 juny 2018. [Consulta: 17 abril 2018].
  49. ↑ Carreon, Justine. «Make Room in Your Closet for the Barbie Mule». ELLE, 23-03-2017. Arxivat de l'original el 4 gener 2015. [Consulta: 9 gener 2019].
  50. ↑ «Right Now, the Chicest Thing Is a Nothing Shoe». Vogue, 09-06-2016. Arxivat de l'original el 21 abril 2019. [Consulta: 9 gener 2019].
  51. ↑ Drake-Flam, Danielle. «Ariana Grande Pairs 6-Inch Heels With Purple Leather Bodysuit for MTV VMAs 2020». Yahoo, 31-08-2020. Arxivat de l'original el 28 octubre 2020. [Consulta: 25 octubre 2020].
  52. ↑ «Elton John sells his clothes for charity». , 12-12-2009 [Consulta: 25 octubre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Calçat_de_plataforma&oldid=32909372»