Calígula (Gerhard)

Obra musical

Calígula és una obra de música incidental que el compositor català Robert Gerhard va escriure l'any 1961. La peça va ser composta per tal d'acompanyar una versió radiofònica de l'obra de teatre homònima d'Albert Camus.[1] És una obra de música electrònica que va ser inclosa a l'àlbum recopilatori Electronic Explorations From His Studio + The BBC Radiophonic Workshop 1958-1967.[2]

Infotaula de composicióCalígula
Forma musicalobra musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorRobert Gerhard i Ottenwaelder Modifica el valor a Wikidata
Creació1961 Modifica el valor a Wikidata
Gèneremúsica incidental Modifica el valor a Wikidata

ContextModifica

Robert Gerhard va ser un pioner de l'electrònica la música a Anglaterra amb una vintena d'obres, tant de concert com de teatre i ràdio, des de principis de 1954.[3] El contacte amb el taller radiofònic de la BBC va ser vital i l'únic suport extern que va tenir per desenvolupar la seva música electrònica. Es va obrir l'1 d'abril de 1958 uns quatre anys després que Gerhard hagués començat a treballar-hi. Els tècnics que treballaven a la sala 13 de Maida Vale, seu del Radiophonic Workshop, van ser, entre d'altres: Daphne Oram, Delia Derbyshire i Dick Mills. Aquest darrer va ajudar a les interpretacions d'obres de Gerhard, particularment la Simfonia núm.3 'Collages' al Royal Albert Hall. Quan es va obrir el taller radiofònic, es va enviar una invitació a nombrosos compositors perquè anessin a veure les noves instal·lacions amb l'objectiu de debatre les possibilitats de l'estudi. A banda de Gerhard, només dos altres compositors van acceptar la invitació.[3]

Gerhard també va compondre la música d'una versió radiofònica de L'Estrany, també de Camus, ja que no va trobar l'ajuda econòmica per finançar l'òpera que havia compost i escrit basada en aquest mateix títol.[4]

HistòriaModifica

El 17 de maig de 1961 Gerhard va rebre l'encàrrec de Michael Bakewell de compondre aproximadament 10 minuts de música per a una formació de deu instrumentistes. La peça pretenia acompanyar una versió radiofònica de Calígula, basada en la traducció de Stuart Gilbert, que s'emetria el 30 de juny d'aquell any. La partitura, per tant havia de estar a punt per el 12 de juny, per tal de ser enregistrada el 18 de juny. Gerhard va cobrar 60 guinees per a la composició, l'orquestració i les regalies.[1]

Tècnica compositivaModifica

La música electrònica de Gerhard és una de les més riques per entendre el desenvolupament de la seva tècnica compositiva, com ara el desenvolupament primerenc de la música electrònica al Regne Unit. Com a resultat d'un estudi per part de l'Arts and Humanities Research Council de les cintes que hi ha a l'Arxiu Gerhard de la biblioteca de la Universitat de Cambridge, és possible entendre la tècnica i pensaments del compositor sobre la música electrònica, i com evoluciona a mesura que converteix el seu treball amb cinta magnètica cada cop més refinat.[1]

Robert Gerhard concep la forma no com a substantiu, sinó com a verb: formar en el temps. El caràcter de les seves obres ve en gran part determinat per l'exploració de les textures i la capacitat d'estructurar-les per tal de caracteritzar la successió d'esdeveniments musicals. Aquesta concepció dinàmica de la forma es relaciona amb el que Karlheinz Stockhausen conceptualitza més endavant amb el nom de moment form (forma moment): l'obra esdevé una constel·lació d'unitats o moments independents, de caràcter autònom i en relació discontínua amb les altres.

Laurie Spiegel també es manifesta en un sentit similar quan apunta a una definició de l'activitat musical a partir d'un vocabulari orientat a la transformació, al procés, amb l'esperança de desenvolupar una sintaxi més adient per a les noves experiències musicals-temporals. És el canvi de paradigma definit, a partir de la dualitat procés vs. entitat. El concepte dinàmic de la forma desemboca per força en la problemàtica de la percepció, un dels fils centrals de l'ordit de la música contemporània.

Davant d'aquesta situació, Salvatore Sciarrino va proposar, al seu llibre Figure della musica, diversos enfocaments per ajudar a encarar-se amb aquests nous procediments, dels quals la música de Gerhard n'és una exploració. L'enfocament de Sciarrino és interessant perquè il·lumina el problema de la sintaxi musical contemporània a partir d'una visió estètica, perceptiva. D'entre les diverses figures musicals que proposa Sciarrino, en aquest cas, les més pertinents són les «transformacions genètiques» i la «forma-finestra».

La figura de la «transformació genètica» es caracteritza per l'atomisme sonor, la forma calidoscòpica, constituïda per partícules elementals i zones d'alternança densitat-rarefacció: respiració de la matèria. La «forma finestra», en el cas que ens ocupa, és potser fins i tot més rellevant, per tal com es pot aplicar en moltes de les obres de Gerhard. La forma finestra parteix d'una concepció discontínua de la dimensió temporal: una finestra obre, evidentment, una discontinuïtat en la dimensió espai-temps. Sciarrino pren aquesta metàfora per explicar el discórrer de moltes obres contemporànies. Així, la forma esdevé un desenvolupament obert en múltiples dimensions: s'obren i es tanquen finestres sense solució de continuïtat, a partir de talls en el corrent sonor. Els esdeveniments musicals es relacionen més a partir del concepte d'interferència de plans que del desenvolupament logicotemàtic. «Es basa en el contacte de blocs estranys entre si». «Entrar i sortir. Aquest és el mecanisme de la forma finestra, el mecanisme de la nostra ment», diu Sciarrino.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Adkins, Monty; Russ, Michael. The Roberto Gerhard Companion (en anglès). Londres: Routledge, 2016, p. 164. ISBN 978-1-315-55330-6. 
  2. «Roberto Gerhard – Electronic Explorations From His Studio + The BBC Radiophonic Workshop 1958-1967» (en anglès). [Consulta: 24 abil 2020].
  3. 3,0 3,1 Adkins, Monty; Duque, Carlos; Karman, Gregorio «The electronic music of Roberto Gerhard» (en anglès). The Electronic Music of Roberto Gerhard, 14-09-2014, pàg. 22-25.
  4. Homs, Joaquím. Robert Gerhard y su obra (en castellà). Oviedo: Universidad de Oviedo, 1987, p. 59. ISBN 8474681316. 
  5. «Encara no he sentit res. Robert Gerhard: Electronic Explorations From his Studio 1958-1967» (en català). [Consulta: 23 abril 2020].