Palau Macià

Palau de Vilafranca del Penedès
(S'ha redirigit des de: Cal Macià (Vilafranca del Penedès))

El Palau Macià[1] o Casa Macià és una casa senyorial del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local. El Palau Macià és a la plaça de la Vila al costat de la Casa de la Vila, al centre de Vilafranca, en una zona terciaritzada, amb notables valors arquitectònics.[1]

Infotaula d'edifici
Palau Macià
190 Casa Macià, c. Cort 16 (Vilafranca del Penedès).jpg
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXV
Característiques
Estil arquitectònicArquitectura gòtica
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaAlt Penedès
MunicipiVilafranca del Penedès Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Cort, 16. Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
 41° 20′ 47″ N, 1° 41′ 52″ E / 41.346394°N,1.697771°E / 41.346394; 1.697771Coord.: 41° 20′ 47″ N, 1° 41′ 52″ E / 41.346394°N,1.697771°E / 41.346394; 1.697771
BCIL
Data2004
IdentificadorIPA: 4964
Activitat
Propietat deFamília Álvarez-Cuevas

Va ser el solar dels Bartomeu, barons de Florejacs.[2][3] Pels successius matrimonis, passà als Esteve, als Maciá, als Saavedra i, el 1993, als Álvarez-Cuevas.

DescripcióModifica

 
Pati interior del palau

Es tracta d'una casa-palau d'origen gòtic. Consta de planta baixa amb jardí i cavallerisses, planta noble i golfes. La coberta és de teula àrab.[1] La façana presenta a la planta baixa la porta d'accés, centrada, d'arc de mig punt amb dovelles radials de pedra. A ambdós costats hi ha obertures d'arc escarser. El primer pis presenta modificacions, hi ha dos balcons i una finestra. A les golfes hi ha obertures simètriques. És molt remarcable el pati interior, actualment cobert, amb escalinata, arc gòtic, pou i galeries altes.[1]

El palau concentra els seus salons més importants a la primera planta, la noble, amb balcons oberts cap a la plaça de la Vila i el jardí. Destaca el saló noble i l'àmplia biblioteca i arxiu històric. Aquesta planta està decorada amb pintures i antiguitats, i amb mobiliari d'estil gòtic i rococó. A les parets es troben diferents llaures heràldiques de la família, també pintades als sostres del saló noble. La part posterior de l'edifici alberga salons i habitacions més reduïdes i informals, que són les habitualment ocupades com habitatge.[4]

El palau disposa de quatre accessos: Tres al carrer de la Cort (porta principal i dos locals comercials de la planta baixa) i un al carrer del Coll, aquest darrer utilitzat per a l'entrada de vehicles.

HistòriaModifica

La cronologia d'aquest palau es remunta al segle xv, llavors conegut pel nom de Casa dels set portals, per ser aquest el nombre d'accessos que tenia l'edifici abans de la venda d'algunes parts de la propietat. Vidal de Bartomeu (1435-1493), ambaixador de la Corona d'Aragó a Roma, va comprar al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus terres i un molí prop de Vilafranca. A partir d'aquesta data, el palau va ser propietat de la Casa de Bartomeu al llarg de tres segles. El nét de Vidal de Bartomeu, Miguel de Bartomeu i Vallés, va ser nomenat baró de Florejacs l'any 1571. Posteriorment, pel matrimoni de María Esteve i de Bartomeu amb Manuel de Maciá i Damiá, entra a la casa la família Maciá, el nom dels quals es manté encara per a aquest palau. El fill i hereu d'aquests, Magín de Maciá i Esteve-Bartomeu, va lluitar en la Guerra de Successió en favor de l'arxiduc Carles d'Àustria.[1]

A partir del matrimoni de María del Carmen de Saavedra i de Maciá amb Juan de Álvarez-Cuevas i Serra[5] el 1940, entren a la casa els Álvarez-Cuevas, actuals propietaris de la casa.

Llista de propietaris[5][6]Modifica

Propietaris
i Vidal de Bartomeu.
ii Francisco de Bartomeu i Colldescansa.
iii Miguel de Bartomeu i Vallés, baró de Florejacs.
iv Gaspar de Bartomeu i de Riu.
v María de Bartomeu i Queralt.
vi María Esteve i de Bartomeu.
vii Magín de Maciá i Esteve-Bartomeu.
viii Manuel de Maciá i de Tord.
ix José de Maciá i de Nin.
x Manuel de Maciá i de Tord.
xi José Antonio de Maciá i de Nin.
xii Federico de Maciá i Miret.
xiii María del Pilar de Maciá i de Mir.
xiv María del Carmen de Saavedra i de Maciá.
xv Isabel de Álvarez-Cuevas i de Saavedra. *

* Va morir a París el 9 de setembre de 2018.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Cal Macià». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].
  2. Morales Roca, Francisco José. Ciudadanos y burgueses honrados habilitados como síndicos del brazo real en las Cortes del Principado de Cataluña. Dinastias de Trastamara y de Austria. Siglos 15 y 16 [1410-1599]. Ediciones Hidalguia, 1 gener 1995, p. 64–. ISBN 978-84-87204-74-6. 
  3. «Baronia de Florejacs».
  4. «Reportatge "Interiors del Palau Macià"» (en català).
  5. 5,0 5,1 Soler-Becerro, Raimon. Viticultura, desigualtat i conflicte agrari. La lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936.. Tarragona, Vilafranca: Publicacions URV, 2019, p. 94-95 [Consulta: 18 juny 2019]. 
  6. «La Casa Macià, solar dels Bartomeu». [Consulta: 4 març 2018].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Macià