Calamarsa

tipus de precipitació en forma de partícules irregulars de glaç

La calamarsa, calabruix, granissa, pedra o granís és un tipus de precipitació que consisteix en partícules irregulars de glaç. Si els grans de glaç tenen fins a 5 mm s'anomena calamarsa, mentre que si superen els 5 mm la precipitació s'anomena pedra.[1]

Un gra de calamarsa excepcionalment gros.
Tempesta de calamarsa a Bogotà, a Colòmbia.
Tempesta de calamarsa.

TipusModifica

CalamarsaModifica

Es tracta de grans de glaç esfèrics de fins a 5 mm de diàmetre, rarament cònics, transparents o semitransparents. Poden tenir un nucli de calabruix o neu granulada. No es trenquen en caure a terra i són difícils d'aixafar. El seu origen poden ser els moviments de convecció ascendents i descendents que tenen lloc a l'interior dels cumulonimbes o, en temps fred, la congelació de gotes de núvol subfoses sobre un nucli de calabruix o de neu granulada (glaç semitransparent) o la congelació de gotes d'aigua en travessar un estrat prou gruixut d'aire amb temperatura sota zero (glaç transparent).[2]

Les calamarsades precipiten sovint en forma de xàfec. Quan cauen sobre un terreny dur, els grans el cobreixen sense trencar-se i són difícils d'aixafar. De vegades la pedra i la calamarsa van associades. Poden caure tot l'any, tot i que amb major probabilitat a finals d'hivern o a la primavera.[2]

PedraModifica

 
Pedra on es poden veure les capes en forma de clovelles que la formen

Els grans de glaç esfèrics tenen més de 5 mm de diàmetre, estan formats per un conjunt de grans de glaç soldats entre si, o trossets de glaç irregulars, sovint formats per capes alternativament opaques i transparents. Cauen durant tempestes fortes i gairebé sempre acompanyats d'intensa activitat elèctrica. Es considera pedra gran, o grossa, quan el seu diàmetre major és superior als 2 cm. Creixen formant clovelles alternativament clares i opaques.[3]

Quan la seva grandària impedeix els forts corrents verticals mantenir-los en suspensió, o els moviments de convecció disminueixen la seva velocitat, els grans de pedra precipiten cap a la superfície. Les capes opaques corresponen a fases de ràpida congelació de petites gotes subfoses interceptades pel grànul de glaç.[3]

La rapidesa de la congelació atrapa diminutes bombolles d'aire que donen aquest color blanc al glaç. Per oposició, les capes vidriades i transparents es produeixen per la lenta congelació d'aigua líquida que embolcalla el grànul de gel en el seu moviment d'ascens cap a zones amb temperatura negativa. Cada parell d'anells blanc-transparent és una volta d'ascens i descens completa dins el núvol.[3]

Quan la pedra cau sobre un terreny dur, el cobreix sense trencar-se. No existeix cap mètode per conèixer si un episodi produirà o no pedra. És clar que es tracta d'intensos processos de convecció. Per això és de gran interès el càlcul del gradient tèrmic atmosfèric.[3]

HistòriaModifica

La bola de calamarsa més pesant registrada va caure a Coffeyville, Kansas (Estats Units), el 3 de setembre de 1970, pesava 770 grams i tenia un diàmetre de 14,5 cm. La bola de calamarsa més grossa que s'ha registrat va caure a Aurora, Nebraska, el 22 de juny del 2003, i tenia un diàmetre de 17,8 cm, encara que el pes era inferior al de la que es va trobar a Coffeyville.[cal citació]

AfectacionsModifica

Al món vegetal, en funció de la intensitat o del gruix, la caiguda de la calamarsa pot danyar la coberta vegetal, especialment dels creixements de l'any, provocant pèrdues del creixement, trencaments i ferides. Aquestes situacions faciliten l'acció de patògens especialment fongs (molt actius amb condicions d'humitat i temperatures elevades, com són a l'estiu que després deixen una aparença seca de la capçada de l'arbre). A Catalunya és recurrent l'afectació de calamarsa en l'arbrat, aquesta situació afecta especialment als arbres fruiters amb pèrdues notables de la fruita, danys als arbres i necessitat d'efectuar tractaments fitosanitaris preventius tot plegat amb grans pèrdues econòmiques,[4] però també als arbres forestals on els danys no reben solució i provoca la irrupció de fongs.[5]

Galeria d'imatgesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Canvi en la definició de la Calamarsa i la Pedra». Gencat. Meteocat. Arxivat de l'original el 2017-12-11. [Consulta: 30 març 2015].
  2. 2,0 2,1 Servei Meteorològic de Catalunya. «Calamarsa». Gencat. [Consulta: 30 març 2015]. CC-BY-SA-3.0
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Servei Meteorològic de Catalunya. «Pedra». Gencat. [Consulta: 30 març 2015]. CC-BY-SA-3.0
  4. CompsaOnline. «Els municipis de la Noguera afectats per la pedregada de dissabte estudien demanar la declaració de zona catastròfica», 14-05-2018. [Consulta: 31 maig 2020].
  5. «El fong que ha causat danys a pins d'Oristà no és dels més letals». [Consulta: 31 maig 2020].