Calamarsa

tipus de precipitació en forma de partícules irregulars de glaç

La calamarsa, calabruix, granissa, pedra, graníssol[1] o granís és un tipus de precipitació que consisteix en partícules irregulars de glaç.[2][3] Si els grans de glaç tenen fins a 5 mm s'anomena calamarsa, mentre que si superen els 5 mm la precipitació s'anomena pedra.[4] La calamarsa és possible en la majoria de les tempestes, ja que es produeix dins dels cumulonimbus, dins de les 2 milles nàutiques (3,7 km) de la tempesta mare.

Un gra de calamarsa excepcionalment gros.
Tempesta de calamarsa a Bogotà, a Colòmbia.
Tempesta de calamarsa.

Tipus modifica

Calamarsa modifica

Es tracta de grans de glaç esfèrics de fins a 5 mm de diàmetre, rarament cònics, transparents o semitransparents. Poden tenir un nucli de calabruix o neu granulada. No es trenquen en caure a terra i són difícils d'aixafar. El seu origen poden ser els moviments de convecció ascendents i descendents que tenen lloc a l'interior dels cumulonimbes o, en temps fred, la congelació de gotes de núvol subfoses sobre un nucli de calabruix o de neu granulada (glaç semitransparent) o la congelació de gotes d'aigua en travessar un estrat prou gruixut d'aire amb temperatura sota zero (glaç transparent).[5]

Les calamarsades precipiten sovint en forma de xàfec. Quan cauen sobre un terreny dur, els grans el cobreixen sense trencar-se i són difícils d'aixafar. De vegades la pedra i la calamarsa van associades. Poden caure tot l'any, tot i que amb major probabilitat a finals d'hivern o a la primavera.[5]

Pedra modifica

 
Pedra on es poden veure les capes en forma de clovelles que la formen

Els grans de glaç esfèrics tenen més de 5 mm de diàmetre, estan formats per un conjunt de grans de glaç soldats entre si, o trossets de glaç irregulars, sovint formats per capes alternativament opaques i transparents. Cauen durant tempestes fortes i gairebé sempre acompanyats d'intensa activitat elèctrica. Es considera pedra gran, o grossa, quan el seu diàmetre major és superior als 2 cm. Creixen formant clovelles alternativament clares i opaques.[6]

Quan la seva grandària impedeix els forts corrents verticals mantenir-los en suspensió, o els moviments de convecció disminueixen la seva velocitat, els grans de pedra precipiten cap a la superfície. Les capes opaques corresponen a fases de ràpida congelació de petites gotes subfoses interceptades pel grànul de glaç.[6]

La rapidesa de la congelació atrapa diminutes bombolles d'aire que donen aquest color blanc al glaç. Per oposició, les capes vidriades i transparents es produeixen per la lenta congelació d'aigua líquida que embolcalla el grànul de gel en el seu moviment d'ascens cap a zones amb temperatura negativa. Cada parell d'anells blanc-transparent és una volta d'ascens i descens completa dins el núvol.[6]

Quan la pedra cau sobre un terreny dur, el cobreix sense trencar-se. No existeix cap mètode per conèixer si un episodi produirà o no pedra. És clar que es tracta d'intensos processos de convecció. Per això és de gran interès el càlcul del gradient tèrmic atmosfèric.[6]

Afectacions modifica

Al món vegetal, en funció de la intensitat o del gruix, la caiguda de la calamarsa pot danyar la coberta vegetal, especialment dels creixements de l'any, provocant pèrdues del creixement, trencaments i ferides. Aquestes situacions faciliten l'acció de patògens especialment fongs (molt actius amb condicions d'humitat i temperatures elevades, com són a l'estiu que després deixen una aparença seca de la capçada de l'arbre). A Catalunya és recurrent l'afectació de calamarsa en l'arbrat, aquesta situació afecta especialment als arbres fruiters amb pèrdues notables de la fruita, danys als arbres i necessitat d'efectuar tractaments fitosanitaris preventius tot plegat amb grans pèrdues econòmiques,[7] però també als arbres forestals on els danys no reben solució i provoca la irrupció de fongs.[8]

Supressió i prevenció modifica

 
Canó anti-calamarsa en un antic castell a Banská Štiavnica, Eslovàquia

Durant l'Edat Medieval, la gent d'Europa solia fer sonar les campanes de les esglésies i disparar canons per intentar evitar la calamarsa, i evitar així els seus danys en les collites. Versions actualitzades d'aquestes pràctiques són els canons granífugs moderns. Després de la Segona Guerra Mundial, es feia sembra de núvols per eliminar el risc de calamarsa,[9] particularment a la Unió Soviètica, on s'afirmava una reducció d'entre un 70 i un 98% en els danys de les collites deguts a les tempestes de calamarsa en aplicar iodur d'argent en els núvols usant coets i obusos d'artilleria.[10][11] Però aquests efectes no s'han replicat en assajos aleatoris duts a terme a occident.[12] En una quinzena de països s'han fet programes de supressió de calamarsa des de 1965 i 2005.[9][13]

Símbols meteorològics de la calamarsa modifica

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

  1. «graníssol». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 9 novembre 2022].
  2. «Calamarsa». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 novembre 2022].
  3. «Calamarsa». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 9 novembre 2022].
  4. «Canvi en la definició de la Calamarsa i la Pedra». Gencat. Meteocat. Arxivat de l'original el 2017-12-11. [Consulta: 30 març 2015].
  5. 5,0 5,1 Servei Meteorològic de Catalunya. «Calamarsa». Gencat. [Consulta: 30 març 2015]. CC-BY-SA-3.0
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Servei Meteorològic de Catalunya. «Pedra». Gencat. [Consulta: 30 març 2015]. CC-BY-SA-3.0
  7. CompsaOnline. «Els municipis de la Noguera afectats per la pedregada de dissabte estudien demanar la declaració de zona catastròfica», 14-05-2018. [Consulta: 31 maig 2020].
  8. «El fong que ha causat danys a pins d'Oristà no és dels més letals». [Consulta: 31 maig 2020].
  9. 9,0 9,1 «Hail». National Center for Atmospheric Research, University Corporation for Atmospheric Research, 2008. Arxivat de l'original el 2010-05-27. [Consulta: 18 juliol 2009].
  10. Abshaev, M. T.; Abshaev, A. M.; Malkarova, A. M. «Radar Estimation of Physical Efficiency of Hail Suppression Projects». 9th WMO Scientific Conference on Weather Modification, 22–24 octubre 2007, pàg. 228–231.
  11. Abshaev, M. T.; Abshaev, A. M.; Malkarova, A. M. «Estimation of antihail projects efficiency considering the tendency of hail climatology change». WWRP. 10th WMO Scientific Conference on Weather Modification, 2012–2, 2012, pàg. 1–4.
  12. Federer, B.; Waldvogel, A.; Schmid, W.; Schiesser, H. H.; Hampel, F.; Schweingruber, Marianne; Stahel, W.; Bader, J.; Mezeix, J. F. «Main Results of Grossversuch IV». Journal of Climate and Applied Meteorology, 25, 7, 07-07-1986, pàg. 917–957. Bibcode: 1986JApMe..25..917F. DOI: 10.1175/1520-0450(1986)025<0917:MROGI>2.0.CO;2. JSTOR: 26182470.
  13. Oliver, John E. Encyclopedia of World Climatology. Springer, 2005, p. 401. ISBN 978-1-4020-3264-6 [Consulta: 28 agost 2009]. 

Vegeu també modifica