Calcidi

filòsof de l'Antiguitat tardana, vinculat a Còrdova (Hispània)

Calcidi va ser un filòsof neoplatònic del segle IV[1] o potser començaments del segle v.

Infotaula de personaCalcidi
Timaeus trans calcidius med manuscript.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV Modifica el valor a Wikidata)
Manuscrit Medieval de la traducció del Timeu feta per Calcidi

No es coneix gairebé res de la seva vida; tant és així que Étienne Gilson[2] el situa a finals del segle iii o començaments del IV a Còrdova, mentre que Waszink[3] el situa al segle v al Nord d'Itàlia. Moreschini[4] reconeix que no existeixen elements concrets ni plausibles sobre la identificació del personatge. És conegut per una sola obra: una traducció parcial del Timeu de Plató amb un extens comentari. Això no obstant, aquesta traducció i comentari van tenir una gran difusió durant tota l'edat mitjana, fins al punt que, avui en dia, se'n conserven més d'un centenar de còpies manuscrites datades del segle ix fins al XVI.[5]

La traducció abasta més o menys la meitat del diàleg platònic; només tradueix del començament (17a) fins a 53c. Deixa sense traduir (o, si més no, no s'ha conservat) l'explicació de l'estructura dels elements i de les seves qualitats sensibles (53c-69a) i tot el tractat de l'home i dels animals (69a fins al final: 92c). El caràcter del text ha donat peu a reflexions sobre la postura filosòfica de l'autor (neoplatònic o migplatònic) i les seves creences religioses (cristià o pagà). Tots els estudiosos de l'obra coincideixen a assenyalar la influència de Porfiri.

ReferènciesModifica

  1. Chalcidius a Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870. 
  2. Gilson, Étienne. La Filosofia en la Edad Media. Madrid: Gredos, 1965, p. 116. 
  3. Waszink, J.H. (ed). Timaeus, a Calchidio translatus commentarioque instructus. Londres-Leiden: Warburg Institute & Brill, 1962, pàgina XV. 
  4. Moreschinni, CL. Calcidio, Commentario al Timeo di Platone. Milà: Bompiani, 2003, pàgina XV. «Ci sembra inevitabile ammettere di non possedere elementi concreti e plausibili circa la identificacione dei personaggi di Calcidio e di Osio.» 
  5. Waszink, J.H. (ed). Timaeus, a Calchidio translatus commentarioque instructus. Londres-Leiden: Warburg Institute & Brill, 1962, p. CVII-CXXXI.  Segons Waszink, les èpoques en què més es va copiar el text van ser el segle xii i el segle xv. Raymond Klibanski diu: This dialogue [Timaeus], or rather its first part, was studied and quoted throughout the Middle Ages, and there was hardly a mediaeval library of any standing which had not a copy of Chalcidius' version and sometimes also a copy of the fragment translated by Cicero.

BibliografiaModifica

  • Jan Hendrik Waszink (ed.), Timaeus a Calcidio translatus commentarioque instructus. The Warburg Institute, London 1962 (Plato Latinus. Vol. 4)
  • J. Den Boeft,Calcidius on Demons (Commentarius Ch. 127-136), E.J. Brill Publisher, 1977, ISBN 90-04-05283-6
  • J. Den Boeft, Calcidius on Fate: His Doctrine and Sources, Brill Academic Publishers, 1997, ISBN 90-04-01730-5
  • Stephen Gersh, Middle Platonism and Neoplatonism: The Latin Tradition, Publications in Medieval Studies, vol. 23. University of Notre Dame Press, 1986, ISBN 0-268-01363-2, p. 421–492
  • J. C. M. van Winden, Calcidius on Matter: His Doctrine and Sources; a Chapter in the History of Platonism, E.J. Brill Publisher, 1959, (no ISBN)
  • J. Dillon, The Middle Platonists. A Study of Platonism 80 b.C. to 220 a. d., Ithaca (NY), Cornell University, 1977
  • G. Floistad y R. Klibansky, eds., Philosophy and Science in the Middle Ages, Kluwer Academic, Dordrecht, 1990

Enllaços externsModifica