Caldera de llagosta

(S'ha redirigit des de: Caldereta de llagosta)

La caldera de llagosta, més coneguda com caldereta de llagosta [1] és "la més emblemàtica de les calderes",[2] que són "el plat menorquí més conegut internacionalment".[2][3] Consta de llagosta menorquina viva, lleugerament enrossida en un sofregit i ofegada per a obtenir una mena de suquet al que s'afegeixen llesques molt fines de pa. Aquest plat només es menja a la primavera i l'estiu, ja que les llagostes locals; més vermelles, petites i saboroses; estan protegides i només es poden capturar les llagostes majors de 19cm i de març a agost. En origen aquestes llagostes abundaven i es podien agafar amb facilitat a les cales a prop de la terra, es tractava, com les variants amb llagostins o escamarlans, d'un plat humil i de subsistència. La posterior valorització d'aquest animal com a aliment, i la consegüent captura massiva per part d'altres països -els menorquins pesquen en la pròpia barca per al consum diari- estiguin actualment en perill d'extinció i que es venguin a preu de producte de luxe. Hi ha també calderes de peix, sovint de roca o de carn ferma (rap, mero, etc.) i variat. A l'Empordà se'n fa una variant anomenada escudella de llagosta.[4]

Infotaula de menjarCaldera de llagosta
Caldereta llagosta.jpg
Origen
País d'origenEspanya
On es menjaMenorca
GastronomiaCuina menorquina
Detalls
Tipussopa i aliment
Mètode de preparacióCuit sobre un foc
Ingredients principalsSofregit, llagosta, pa
VariacionsSarsuela de peix, suquet de peix, bolhabaissa, cacciucco
NotesSarsuela de peix, suquet de peix, bolhabaissa, cacciucco
Modifica les dades a Wikidata

OrigenModifica

Aquesta manera simple de preparar el peix i el marisc, sense tomàquet, ja es feia a la Grècia Antiga, que va exportar, juntament amb l'oli d'oliva, la idea per a tota la mediterrània. A Menorca però, arribà probablement a través dels fenicis. Amb el contacte amb Amèrica, la majoria de pobles de l'oest de la Mediterrània van afegir el tomàquet als sofregits, i a través del sofregit va entrar en aquest plat. Una altra derivació del plat original, que també existeix a tota la mediterrània, és la sopa de peix feta amb sofregit de tomàquet, que al continent es menja amb pasta o arròs, a Menorca amb pa, a Sicília amb sèmola, etc.

Fins fa poc, aquest plat menorquí, que era tan simple com l'oliaigu, el feien els pescadors a les barques.[3] La caldera és un plat que pren el nom del recipient on es cuinava.

Al continent, la sarsuela de peix s'assembla molt a la caldera i segurament té el mateix origen, però les calderes balears no solen tenir tanta varietat de peix i marisc barrejat, que fa de la sarsuela un plat de festa. A Itàlia existeix un plat molt similar al suquet i la caldera que es diu cacciucco.

ReferènciesModifica

  1. ÀMBIT, Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 53 Gener-març 2019 DL: ME 524-2007
  2. 2,0 2,1 Xim Fuster i Manel Gómez: Menorca: gastronomía y cocina, pàg.20. Ed. Triangle Postals, Sant Lluís, 2005. ISBN 84-8478-187-9
  3. 3,0 3,1 Menorca: una volta per l'illa pàg. 155. Ed. Triangle Postals. ISBN 84-8478-214-X
  4. Dalícies: a taula amb Salvador Dalí, pàg. 94, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2004, ISBN 978-84-9791-001-9

BibliografiaModifica

  • FUSTER, Xim i GÓMEZ, Manel. Menorca: gastronomía y cocina. Ed. Triangle Postals, Sant Lluís, 2005. ISBN 84-8478-187-9

Enllaços externsModifica

Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a Caldera de llagosta .