Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Caledonia».

Caledònia (llatí Caledonia) fou la part nord de la Gran Bretanya (Albió) i la part al nord de la província romana de Britània.

Infotaula de geografia físicaCaledònia
(la) Caledonia
Tipus Regió històrica
Localitzat a l'entitat geogràfica Gran Bretanya
Ubicació
 56° 35′ 40″ N, 4° 03′ 09″ O / 56.594492°N,4.052393°O / 56.594492; -4.052393
Modifica les dades a Wikidata
Tribus de la Britània septentrional, segons el testimoni de Ptolemeu

El seu nom podria venir del celta celydd ('lloc de refugi') que en plural és Celeddon.

El seu territori era més o menys coincident amb el que fou el Regne d'Escòcia.

El nom és esmentat en primer lloc per Plini el Vell. L'esmenta també Tàcit i Claudi Ptolemeu.[1] Caledònia estava poblada pels caledons o caledonis, nom aplicat a almenys un dels diversos grups de pictes. Aquestos darrers, Amià Marcel·lí els considera dividits en dos subgrups: dicàlidons i vecturions, i els primers foren probablement els caledons. El seu límit sud no està ben fixat: Tàcit els fa viure fins a les muntanyes Grampianes i potser fins al Forth i Clyde.

Caledònia pot ser considerat un terme politicoadministratiu: els territoris d'Albió al nord del govern romà.

Els romans descriuen els habitants de Caledònia. Dió Cassi parla dels caledonis i els Meatae. Els caledonis no tenien ciutats, ni muralles, i vivien de la pastura i la cacera (no menjaven peix), vivien en tendes i les dones eren possessió comuna; les seves armes eren un escut i una llança curta.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica