Calendari julià

sistema de calendari precedent del gregorià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.[1] Va entrar en vigor l'1 de gener AUC 709 (45 aC), mitjançant un edicte. Va ser dissenyat amb l'ajut de matemàtics i astrònoms grecs, com ara Sosígenes d'Alexandria.

El calendari es va convertir en el calendari predominant a l'Imperi romà i posteriorment a la major part del món occidental durant més de 1.600 anys fins al 1582, quan el papa Gregori XIII va promulgar una modificació menor per reduir la durada de l'any mitjà de 365,25 dies a 365,2425 dies i, per tant, es va corregir la deriva del calendari julià contra l'any solar. L’adopció mundial d’aquest calendari revisat, que es va conèixer com a calendari gregorià, va tenir lloc durant els segles posteriors, primer als països catòlics i, posteriorment, als països protestants del món cristià occidental.

El calendari julià encara s’utilitza en parts de l’Església ortodoxa oriental i en parts de l’ortodòxia oriental, així com entre els berbers.[2]

El calendari julià té dos tipus d’anys: un any normal de 365 dies i un any de traspàs de 366 dies. Segueixen un cicle senzill de tres anys normals i un de traspàs, donant un any mitjà de 365,25 dies. Això és més que el valor real de l'any solar de 365,24219 dies, la qual cosa significa que el calendari julià guanya un dia cada 128 anys. Per a qualsevol esdeveniment donat durant els anys del 1901 al 2099 inclosos, la data segons el calendari julià és de 13 dies per darrere de la seva data gregoriana corresponent.

Taula de mesosModifica

Mesos (romà) Longituds anteriors a 45 AC Llargades a partir de 45 AC Mesos (català)
Ianuari [3] 29 31 Gener
Februarius 28 (en anys comuns)
En anys intercalars:
23 si l'intercalar és variable
23-24 si l'intercalar està fixat
28 (anys de traspàs: 29) Febrer
Intercalars (Mercedonius) (només en anys intercalars) 27 (o possiblement 27-28) - -
Martius 31 31 Març
Aprilis 29 30 Abril
Maius 31 31 Maig
Iunius 29 30 juny
Quintilis[4] (Iulius) 31 31 Juliol
Sextilis (Augustus) 29 31 Agost
September 29 30 Setembre
October 31 31 Octubre
November 29 30 Novembre
Desembrer 29 31 Desembre
Total 355 o 377-378 365–366 365–366

AntecedentsModifica

Moltes cultures antigues van usar alguna mena de calendari lunar per a comptabilitzar el temps. Les proves històriques més antigues indiquen que el primer calendari solar va ser creat en l'antic Egipte, l'any 4236 aC.

Els pobles romans primitius tenien diferents calendaris lunars, cada un amb el seu propi nombre de mesos o la seua pròpia duració de l'any i dels mesos. Per exemple, els habitants d'Alba Longa tenien un calendari de 10 mesos, de 18 a 36 dies cada mes; els de Labinia en tenien un de 374 dies distribuït en 13 mesos; els etruscos basaven el recompte dels mesos en els períodes definits per la lluna plena.

Cap calendari romà comptava les setmanes.

Calendari romàModifica

Abans de la reforma juliana s'usava un calendari de 304 dies distribuïts en 10 mesos (6 mesos de 30 dies i 4 de 31 dies). Però aquest tenia desfasaments de temps i els pontífexs pagans el reajustaven anualment en l'últim mes. Els reajustaments es feien amb criteris polítics, però no astronòmics, com determinar el dia de pagar a la servitud, i es feia mal ús del reajustament per a prorrogar el càrrec d'un funcionari, o avançar o retardar votacions.

Els reajustaments no van evitar el desfasament de temps i va succeir que l'hivern fora datat en la tardor astronòmica. Juli Cèsar va eliminar el desfasament ordenant una reforma en el calendari romà per a tot el territori, el 46 aC.

Elaboració del calendari juliàModifica

Sosígenes d'Alexandria tenia coneixement de la reforma que havien fet al calendari egipci en el congrés de Cànope feia 2 segles i va assessorar a Juli Cèsar per a adaptar aquesta reforma de Cànope al calendari romà i implantar-la com un nou calendari. Aquesta adaptació datava les estacions i les seues festes romanes corresponents concordant amb el moment astronòmic en què succeïen.

El nou calendari es va implantar en el 46 aC amb el nom de julius i molt després de juliol, en honor de Juli Cesar. Únicament en aquest any, es van comptar 445 dies en comptes dels 365 normals per a corregir els desfasaments del calendari anterior, i s'anomenà any de la confusió. Per a això, es van agregar dos mesos entre novembre i desembre, un de 33 dies i un altre de 34, a més del mes intercalat al febrer.

Des del 45 aC, es va acordar que tots els anys es comptaren de 365 dies, que únicament cada quatre anys se'n comptarien 366 i s'anomenaren anys bisextils, perquè es dataven dos dies consecutius com 23 de febrer (últim dia del calendari romà en aquell moment).

En aquella època el 23 de febrer s'anomenava sext calendes martii i quan era any bixest el dia addicional (366) s'anomenava bis-sext calendes, d'allí l'origen de bixest, també anomenat en català any de traspàs. Amb açò es va corregir de forma important, però no completament, la diferència de temps que anava acumulant l'excés de poc més d'un quart de dia que li sobrava a cada any. Per a saber sobre els errors no corregits per aquest calendari, consulteu sobre el calendari gregorià.

Però l'any 44 aC els pontífexs pagans decideixen comptar bixest cada tercer any, en comptes del quart. Temps després, s'adonen del desfasament provocat fins al 10 aC i es corregeix en el 8 dC per ordre de Cèsar August, excloent-ne el dia addicional en cada quart any, durant 36 anys.

Desenvolupament del calendari juliàModifica

Es pren com a inici de l'any l'1 de gener, en lloc del tradicional 1 de març. Consta de 365 dies dividits en 12 mesos, excepte els anys bisextils, que tenen 366 dies, i afegeixen un dia addicional al mes de febrer. El calendari julià compta com bisextils tots els quarts anys, inclusivament els seculars. Amb aquest calendari es comet un error de 7,5 dies cada 1.000 anys. Aquest desfasament acumulat va ser l'origen de la reforma del calendari julià al segle xvi i la implantació del calendari gregorià vigent actualment, establert pel papa Gregori XIII per un decret signat el 24 de febrer de 1582.

L'ordre dels mesos i la distribució dels dies del calendari Julià era el següent:

  1. januarius (31 dies)
  2. februarius (28) (o 29 els anys bisextils)
  3. martius (31)
  4. aprilis (30)
  5. maius (31)
  6. junius (30)
  7. julius (31) (anteriorment quintilis)
  8. augustus (30) (anteriorment sextilis)
  9. september (31)
  10. october (30)
  11. november (31)
  12. december (30)

La manera de comptar els dies va seguir la tradició romana fins que els visigots van introduir el costum de numerar els dies, que no seria oficial fins que l'adoptara Carlemany. No obstant això, fins ben entrada l'edat moderna, la manera de referir-se a un dia concret era al·ludint al sant que es commemorava. Així, per exemple, és molt comú trobar expressions com: arribem al dia de sant Froilà.

Origen de juliol i d'agostModifica

El mes de quintilis es va consagrar en honor de Juli Cèsar l'any 44 aC, i se'l va anomenar juliol per iniciativa de Marc Antoni, i el mes de sextilis es dedicà a Octavi August, per iniciativa del Senat en el 23 aC, i se l'anomena august, que evolucionà vers agost. Per a satisfer la vanitat d'Octavi August, es va donar al mes consagrat en el seu honor 31 dies, llevant-li'l a febrer, i perquè no hi haguera tres mesos seguits de 31 dies, setembre va passar a tenir 30 dies, octubre 31, novembre 30 i desembre 31.

Implantació de la setmanaModifica

L'any 321, l'emperador Constantí I el Gran va implantar la setmana de set dies, copiada del calendari lunar jueu: diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte.

A més, va decretar que el diumenge (dies solis) fora dia de descans per a adorar Déu, en detriment del dissabte, tradicional no sols entre els jueus sinó també entre els gentils. I és que si Jesucrist havia mort el sisè dia de la setmana jueua, havia ressuscitat en diumenge. D'altra banda, se satisfeia una altra religió molt popular: el culte a Mitra, que adorava el sol. Recordem que la setmana de set dies es trobava present en el calendari egipci.

Modificacions fracassades en els noms dels mesosModifica

Uns emperadors romans van modificar els noms d'alguns mesos durant el seu mandat:

Però les modificacions no van perdurar i es van restablir els noms anteriors.

Fins i tot Carlemany tractaria de donar nous noms als mesos: Wintarmanoth, Hornung, Lentzinmanoth, Ostarmanoth, Winemanoth, Brachmanoth, Heuvimanoth, Aranmanoth, Witumanoth, Wintumanoth, Windumemanoth, Herbistmanoth i Heilagmanoth.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Richards, 2013, p. 595.
  2. «Berbers mark New Year in Algeria, welcoming 2968», 12-01-2018. [Consulta: 25 juny 2019].
  3. The letter J was not invented until the 16th century.
  4. The spelling Quinctilis is also attested; see page 669 of The Oxford Companion to the Year.

BibliografiaModifica

  • Richards, E. G.. Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac. 3rd. Mill Valley, Calif: University Science Books, 2013. ISBN 978-1-891389-85-6. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calendari julià