Obre el menú principal
Pàgina del dia 12 de desembre de 1937 sisè dia de la setmana de sis dies, del calendari revolucionari soviètic

El calendari revolucionari soviètic va ser usat a la Unió Soviètica des del 1929 fins al 1940.

Poc després de la Revolució Russa, el primer govern soviètic de Lenin va decretar l'abandó del calendari julià en favor del calendari gregorià, que ja es feia servir pràcticament a tot Europa. Aquest canvi va suposar que després del dia 1 de febrer de 1918 seguís el 13 de febrer.

A partir del dia 1 d'octubre de 1929 es va començar a usar una versió més racionalitzada del calendari. En aquesta versió, tots els mesos tenien 30 dies, i els 5 dies restants s'afegien entre mitjanes, sense pertànyer a cap mes ni a cap setmana. Aquests dies eren:

La setmana de set dies es va reemplaçar per una de cinc dies. Es va eliminar el diumenge, tradicional dia de descans cristià i en el seu lloc, es va organitzar els treballadors en cinc grups, als quals es va assignar un color (groc, rosa, vermell, morat i verd), tenint cada grup un dia diferent de la setmana per al descans. La intenció d'aquesta mesura era millorar la productivitat de la indústria, evitant la interrupció d'un dia no laborable. Potser els treballadors tinguessin més dies de descans amb aquest nou sistema (un de cada cinc, en comptes d'un de cada set), però la separació en cinc grups va fer més difícil la vida social i familiar, pel que es va tornar bastant impopular. A més a més, els beneficis econòmics d'una setmana més curta no es van veure reflectits en la realitat.

El calendari gregorià va seguir usant-se a la Unió Soviètica durant aquest període, com demostra la consulta de les dates de la portada del diari Pravda (òrgan oficial del PCUS), en el qual febrer solament té 28 dies en 1930 i 1931.

A partir de l'1 de desembre de 1931 es va tornar a la durada tradicional dels mesos, i es va implantar una setmana de sis dies, amb dia de descans comú, els dies 6, 12, 18, 24 i 30 de cada mes. El dia 31 es mantenia fora de la setmana, canviant entre dia festiu i laborable.

En la pràctica, eliminar el tradicional descans dominical es va revelar com una tasca difícil, prenent-se sovint el diumenge i el nou dia de descans. Finalment, el 1940, la vella setmana de set dies va ser restaurada.

Contingut

HistòriaModifica

 
Decret de 1918 adoptant el "Calendari europeu de l'oest" (cliqueu per veure una traducció en anglès)

Calendari gregoriàModifica

El calendari gregorià va ser implementat a Rússia el 14 de febrer del 1918 deixant anar les "Julian dates" de l'1 al 13 de febrer del 1918 d'acord amb un decret de Sovnarkom signat el 24 de gener de 1918 (Julian) per Vladimir Lenin. El decret requeria de que la data juliana estigués escrita entre parèntesis després de la data gregoriana fins a l'1 de juliol de 1918. Tots els exemples supervivents dels calendaris físics del 1929-1940 mostren les longituds mensuals del calendari gregorià (com les que apareixen aquí). La majoria dels calendaris mostren tots els dies d'un any gregorià com una graella amb set files o columnes per a la tradicional setmana de set dies amb el diumenge primer.

 
Calendari de butxaca soviètic, 1931. Numerats cinc dies laborables setmanals excloent cinc dies de festa nacional

El calendari de butxaca de 1931 que es mostra aquí és un estrany exemple que exclou els cinc dies festius nacionals, permetent que els 360 dies restants del calendari gregorià es mostrin com una quadrícula amb cinc files anomenades I-V per cada dia de la setmana de cinc dies.

Fins i tot hi havia el calendari gregorià complet a l'altre costat. Al llarg d'aquest període, Pravda, el diari oficial del Partit Comunista i altres diaris van seguir utilitzant les dates del calendari gregorià a les seves capçaleres, juntament amb la setmana tradicional de set dies.

EvolucióModifica

Poc després de la revolució russa, el primer govern soviétic de Lenin va decratar l'absència del calendari julià a favor del calendari gregorià, que ja s'sutilitzava a pràcticament tota Europa. Aquest canvio va suposar que després del dia 1 de febrer de 1918 (segons l'antic calendari) seguís el 13 de febrer, suprimint del conteig oficial de dias a les onze jornades entre ambdues dates.

El calendari gregorià va implicar que la URSS mantingués un sistema de dates igual a la resta d'Europa, però al 1929 l'economista soviètic Yuri Larin va proposar que es "racionalitzés" el calendari a la Unió Soviètica, al·legant que era dolorós per a la economia nacional que existís un mateix dia de descans per a tota la classe obrera, postulant la necessitat de fixar dies de descans "diferenciats" per a obtenir una major productivitat a menors costos, següent que amb una reforma del calendari la URSS sempre tindria treballadors en actiu, en algun sector de la economia, tots els dies de l'any.

La proposta de Larin va ser aprovada pel govern soviètic i des del dia 1 d'octubre de 1929 es va començar a utilitzar una versió més "racionalitzada" del calendari. En aquesta versió, el calendari gregorià estava dividit en dotze messos, cada mes tenia apenas 30 dies, i els 5 dies restants s'afegirien entre cada trimestre, pero sense ser part de cap més ni a cap setmana. Aquests dies eren:

  • Diumenge Sangrient i commemoració de la mort de Lenin, 22 de gener.
  • Dies de la Internacional equivalent al dia del travallador, dos dies després del 30 d'abril.
  • Dies de la Revolució Proletaria, dos dies després del 7 de novembre.
  • En els anys de traspàs, un dia extra després del 30 de febrer.

La setmana de set dies es va reemplatzar a la industria per una de cinc dies, de forma que cada mes contingués sis setmanes exactes. Es va eliminar el caràcter festiu del diumenge, tradicional dia de descans cristià, y en el seu lloc es va organitzar als trevalladors de les diverses activitats económiques en cinc grups, a els que se'ls va assignar un color (groc, rosa, vermell, morat y verd), tenint cada grup un dia dferent de la setmana per a el descans. La intenció d'aquesta mesura era millorar la productivitat de la industria, evitant l'interrupció de les activitats que implicava la presencia d'un mateix dia no laboral per a todos els trevalladors de la URSS.

Certament els treballadors soviétics van tenir més diess de descans sota aquest nou sistema (un de cada cinc, en comptes de un de cada set), i en comptes dels 52 antics descansos dominicals per any ara existien 72 dies al any de descans setmanal. Tot i així, la separació del proletariat en cinc grups per a el descanso va fer més difícil la vida cotidiana en els plans socials i familiars, ademés de generar contratemps i molesties per a coordinar activitates entre trevalladors de diferentes activitates económiques, impactant negativament fins i tot en les activitats de la burocracia governant, per això es va tornar tant impopular. Ademés, els beneficis económics d'una setmana més curta (justificació esencial del nou sistema) no es van veure reflectits en la realitat, doncs no es va donar en evidència un augment de la productivitat ni es va acreditar cap estalvi en matèria primera ni hores d'home, siguent, per el contrario els 72 dies de descans anuals generaven un efecte no desitgat.

El calendari gregorià va seguir utilitzánt-se en la Unió Soviétic de forma paral·lela al "calendari revolucionari" durant aquest període, com ho mostra la consulta de les dates de la portada del diari Pravda (órgan oficial del PCUS), on febrer només té 28 dies en 1930 y 1931. En les árees rurals la costum popular del "descans cada set dies" va fer molt difícil imposar de manera eficaç el nou calendari, així com la diferenta divisió del descans.

Canvis i extincióModifica

A partir del 1 de desembre de 1931, el govern soviétic disposat a retornar a la duració tradicional dls mesos (de 31, 30, o 28 dies), i es va implantar una nova "setmana de sis díies", amb una jornada setmanal de descans comú per a toda la població, descans a ser observat els dies 6, 12, 18, 24 y 30 de cada mes. El dia 31 es mantenia fora de la setmana, canviant entre dia festiu y laboral.

A la pràctica, eliminar el tradicional descans dominical es va revelar una feina difícil tot i els canvis instaurats, prenent-se de forma freqüent com a data no laboral el diumenge tradicional junt amb el nou dia de descans. Finalment, en març de 1940, la vella setmana de set dies va ser restaurada definitivament per el govern de la URSS, instaurant com a dia de descans usual el diumenge (o el dissabte per a certes activitats).

Mesos de 30 dies erronisModifica

El 1929, un article de la revista Time informava de la setmana soviètica de cinc dies feiners, que anomenava "calendari etern", i l'associava amb el calendari republicà francès, que tenien mesos que contenien tres setmanes de deu dies.[1]Al febrer del 1930, una comissió governamental proposà un "calendari revolucionari soviètic" que contenia dotze mesos de 30 dies, més cinc dies de festa nacional que no formaven part de qualsevol mes, però va ser rebutjat perquè es diferenciaria del calendari gregorià utilitzat per la resta d'Europa.[2]És per això que moltes fonts indiquen que cada mes constava de trenta dies, i per tant, a la Unió Soviètica, el 1930 i 1931, hi va haver un dia 30 de febrer.

ReferènciesModifica

  1. Oneday, Twoday (Time: 7 d'octubre de 1929)
  2. R. W. Davies, The Soviet economy in turmoil, 1929–1930 (Cambridge, Massachusetts: Cambridge University Press, 1989) 84–86, 143–144, 252–256, 469, 544.

Vegeu tambéModifica

FontsModifica

  • The Oxford Companion to the Year. Bonnie Blackburn & Leofranc Holford-Strevens. Oxford University Press 1999. ISBN 0-19-214231-3. Pàgines 688-689.