Calmini de Mozac
Calmini, o Calminius o Calmilius (Alvèrnia, segle VII - ca. 700) fou un noble occità que va fundar diverses abadies i que ell mateix va viure com a eremita i monjo. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
 El sant a un dels relleus del seu reliquiari  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Calminius o Calmilius segle VI Alvèrnia |
| Mort | segle VII Mozac |
| Sepultura | Abadia de Mozac |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo |
| confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 19 d'agost |
| Iconografia | Com a monjo |
| Altres | |
| Títol | Comte d'Alvèrnia |
Biografia modifica
Era alvernès de naixement i de família senatorial. Ric i pietós, estava casat amb santa Namàdia, fundadora del convent de monges de Marsat,[1] Fou dux a Alvèrnia;[2] tampoc no és clar si el Velai depenia del govern d'Alvèrnia, però Devic i Vaisette pensen que Calmini era duc governador i tenia autoritat sobre tota l'Aquitània d'Austràsia (Velai, Albigès, Carci i Gavaldà).
Calmini es va retirar a les muntanyes del Velai, al Villar, on va fundar un oratori. Alguns altres se li uniren, volent imitar-lo i es constituí una comunitat; l'oratori es convertí en monestir i prengué el nom de Calminiacum, que esdevingué Carmery, després monestir de Saint-Chaffre, a Le Monastier-sur-Gazeille (Alt Loira). Va anar llavors a terres de Llemotges, on porta una vida d'eremita. En tornar a la vida pública, funda el segon monestir, el de Las Guenas prop de Tulle (Corresa). Torna a Alvèrnia, amb la intenció de morir-hi, però abans s'instal·la a Mozac, lloc tranquil i amb deus d'aigua. Hi funda la tercera abadia cap al 680.
Després va anar a Roma i va posar l'abadia sota la protecció de Sant Pere i a la tornada va passar pel monestir de Lerins, a la Provença. Hi va demanar a l'abat alguns monjos per omplir la nova abadia que havia fundat i l'abat va enviar alguns religiosos a establir-se a Mozac, entre els quals un d'anomenat Eudes[3] que en fou el primer abat.
Eudes anava acompanyat entre altres monjos per un nebot de nom Teofred (conegut després com a Saint-Chaffre).[4] Un altre deixeble d'Eudes fou sant Menelau, restaurador de l'abadia de Menat. De Teofred van dependre entre d'altres els monestirs de Sant Peire del Puèi i de Chamalière al Velai, de Sainte-Enimie i de Langogne al Gavaldà, de Sévérac a Roergue, i el monestir de monges de Saint-Pierre de Fraissinet, també al Velai.
-
Abadia de Saint-Chaffre -
Abadia de Mozac -
Reliquiari dels sants Calmini i Namàdia, a Mozac
Calmini va viure a Mozac fins a la seva mort, no gaire lluny del 700, Calmini i Namàdia foren enterrats a la cripta de l'església del monestir de Mozac, que havien fundat no més tard del 687. Les seves relíquies es conserven en una arca d'esmalts del segle xiii. Venerats com a sants, el seu record es commemora el 19 d'agost.
La seva biografia no fou publicada fins al 1646 i per tant cal prendre els seus elements amb molta cura.
Notes modifica
- ↑ Situada a 2 km de Mozac, en depenia d'aquesta.
- ↑ No es pot assegurar que fos duc d'Alvèrnia, ja que aquest càrrec no va existir fins molt més tard, però podia ser un dels que portaven el títol de duc a terres d'Alvèrnia
- ↑ D'una família notable d'Aurenja, que havia estat ardiaca de Saint-Paul-Trois-Châteaux abans de retirar-se a Lerins.
- ↑ Fill de son germà uterí, després fou cèlebre per la santedat de la seva vida i va ésser canonitzat, donant nom a l'abadia.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calmini de Mozac |
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
- Léon Levillain, «La translation des reliques de saint Austremoine à Mozac et le diplôme de Pépin II d'Aquitaine (863)», a Le Moyen Âge, 2e sèrie, volumn VIII, juliol - agost 1904, pàgines 281-337.
- R.P.F. Thomas d'Aquin de Saint-Joseph Carme Déchaussé, Histoire de la vie de saint Calmine (sic) duc d'Aquitaine, fondateur des monastères de Saint-Théophrède en Velay et de Mosac en Auvergne, patron de l'église de Laguenne proche de Tulle', 1646.
- Paul Guérin, Les petits Bollandistes : vies des saints', volum X, París, Bloud et Barral, 1876, pàgina 20 i sigüents.
Documentació modifica
- Diploma del rei Pipí per la donació i restauració de Mozac, Biblioteca Nacional Francesa, col·lecció Moreau, vol. 284, Fol. 160.