Caltagirone
Caltagirone (sicilià Caltaggiruni, en català Calatagiró[1]) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Catània.
 Caltagirone | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Itàlia | ||||
| Regió amb Estatut Especial | Sicília | ||||
| Antiga província | Província de Catània | ||||
| Capital | Caltagirone | ||||
| Població | |||||
| Total | 38.295 (2018) | ||||
| • Densitat | 99,89 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Late Baroque Towns of the Val di Noto (en)  | ||||
| Superfície | 383,38 km² | ||||
| Altitud | 608 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 95041 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0933 | ||||
| Identificador ISTAT | 087011 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | B428 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | comune.caltagirone.ct.it | ||||
.svg)
L'any 2006 tenia 39.333 habitants. Avui és la cinquiema municipalitat de la ciutat metropolitana per població i entre les 25 més poblades de l'illa.
Centre entre la Sicília Central i Oriental, en una posició central entre les planes de Catània i de Gela (i també entre els monts Ibleos i Ereos), és coneguda per la seva peculiar producció ciutadana de la ceràmica i pel seu patrimoni monumental barroc.
En antiquitat fou poblada pels siculos i els grecs, com testificat dels areas arqueològics dins el territori municipal. Després la dominació romana fou bastió dels àrabs. Successivament, en període medieval, fou conquistat dels genovesos i successivament dels normands amb Roger d'Altavil•la.
Ciutat del vèspiru sicilià (la ciutat té enllaç amb la figura de Gualter de Calatagiró), fou part del Regne de Aragó, en quan ciutat demanial del Regne de Sicília.
Avui la ciutat és setge de tribunal i també de bisbat (Bisbat de Caltagirone, part del Arcibisbat de Catània). El seu patró municipal és Sant Jaume, junt a la verge Maria del Pont.
DIns la general realitat siciliana, especialment aquella oriental, la ciutat i el seu territori té l'aspiració de una plena autonomia gestional de Catània, degut a la distancia territorial i en alguns aspectes també cultural.
Limita amb els municipis d'Acate (RG), Gela (CL), Grammichele, Licodia Eubea, Mazzarino (CL), Mazzarrone, Mineo, Mirabella Imbaccari, Niscemi (CL), Piazza Armerina (EN) i San Michele di Ganzaria.
Evolució demogràficaModifica
AdministracióModifica
| Període | Alcalde | Coalició o funció |
|---|---|---|
| 2006-2011 | Francesco Pignataro | Listes civics de centre-esquerra |
| 2011-2014 | Nicola Bonanno | Listes civics |
| 2014-2016 | Mario La Rocca | Commissariament Extraordinari |
| 2016- | Giovanni Ioppolo | Listes civics de centre-dreta |
Personatges il·lustresModifica
- Silvio Milazzo, president de Sicília 1958-1960
- Nicolò Longobardo (1565-1655), jesuïta, missioner a la Xina.
- Mario Scelba, president del Consell dels Ministros de la República Italiana
- Luigi Sturzo, politic i clergue, fundador del Partit Popular Italià
Galeria d'imatgesModifica
Palau de l'Àguila o Palau del Municipi
Vil·la Patti
Palau Sant Elias i Pont Sant Francesc
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caltagirone |
- ↑ «El rei Martí i el seu regnat a través de textos de cròniques - Maria Teresa Ferrer i Mallol (Institut d'Estudis Catalans)» (en catalana). [Consulta: 8 juny 2021].