Camèfit

brots sobre brots persistents prop del sòl: plantes llenyoses amb brots perennes que es troben prop del sòl, a no més de 25 cm sobre la superfície del sòl

Els camèfits són una de les formes vitals de Raunkjaer. Són plantes en que les parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.[1] Són plantes de gran resistència, ja que combinen els avantatges de les formes vitals de mida petita i les de mida més grossa (faneròfits). En efecte, poder presentar certa protecció de les seves gemmes contra les inclemències exteriors: en ambients freds, les gemmes es veuen protegides del fred exterior pel mantell nival, en altres ambients també protegeixen les gemmes cobrint-les de catafil·les, fulles mortes, o per un hàbit molt compacte de la planta i una baixa transpiració. D'altra banda, el fet que no tinguin necessitat de realitzar cada any processos de creixença o reproducció, com s'esdevé en formes vitals més petites (geòfits, teròfits o hemicriptòfits), les fa encara més resistents que aquestes. Són típiques de les estepes, zones àrides, ambients molt freds (com la tundra, alta muntanya o zones continentals).[2] Es divideixen en 8 categories segons el seu hàbit:[1]

  • Camèfits fruticosos: Mates llenyoses de tiges erectes o ascendents. En són un clar exemple la farigola o l'aspró.
  • Camèfits sufruticosos: Mates de tiges més o menys erectes o ascendents, de tiges llenyoses només a la base. En són un exemple la botja d'escombres, el malrubí blanc o l'espígol.
  • Camèfits reptants: Quan les plantes desenvolupen les tiges damunt del terra. En són un exemple la rèvola o la verònica.
  • Camèfits suculents: Plantes que presenten òrgans engruixits per l'acumulació d'aigua. En són un exemple les crassulàcies o cactàcies.
  • Camèfits pulvinulars o en coixinet: Plantes que desenvolupa mates de tiges densament atapeïdes de manera que la mata adopta una forma de coixí. En són un exemple l'eriçó o el gatovell.
  • Camèfits enfiladissos o escandents: Plantes enfiladisses que necessiten d'un suport per desenvolupar-se. N'és un exemple la corretjola borda o el seneci enfiladís.
  • Camèfits espartoides o cespitosos: Plantes que formen denses tofes de tiges folioses. En són un exemple moltes espècies de gramínies com el càrritx o el llistó, algunes ciperàcies o liliàcies (Aphyllantes monspessulana)
  • Camèfits en espatllera: Plantes llenyoses que formen catifes de petites tiges folioses densament entrellaçades. En són un exemple la rosa de roca o el Salze nan.
Cap d'ase (Lavandula stoechas) com a exemple de camèfit

ExemplesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Josep Antoni Conesa i Mor; Joan Pedrol i Solanes, Jordi Recasens i Guinjuan. Estructura i organització de plantes superiors. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2010. ISBN 978-84-8409-310-7. 
  2. «camèfit». GEC. [Consulta: 12 abril 2020].