El cama-sec (Marasmius oreades, del grec marasmós, «extremament prim», i Oreiádes, «nimfes de les muntanyes») és un bolet que té la carn molt minsa i forma grans erols en els prats. Abans, quan no se'n sabia l'origen, s'associaven a l'activitat de les fades i les nimfes de les muntanyes.

Infotaula d'ésser viuCama-sec
Marasmius oreades Modifica el valor a Wikidata
Marasmius oreades garden 050829B.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni adnat

Edibilitat

Excel·lent comestible

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Sapròfit

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaMarasmiaceae
GènereMarasmius
EspècieMarasmius oreades Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1836
Nomenclatura
BasiònimAgaricus oreades (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

També es coneix com a carrereta, carrerola, carriola/corriola, carrioleta/corrioleta, corretjola, cremallola/carmallola/carmaiola/carmanyola/caramenyola, clavellola, rengleret, moixerdina/moixeriga/moixina, moixernó de prat o fals moixernó.[1][cal citació]

MorfologiaModifica

És un bolet de talla petita, amb el barret prim i llis, de 2 a 6 cm, carnós i elàstic, de vegades amb un mamelló central, d'un groc ocraci fosc, amb làmines lliures, espaiades i gruixudes, del mateix to. Té un peu prim, de 3 a 6 cm d'alçària, ple i molt tenaç, que es recargola quan s'asseca. La seua carn blanquinosa és dolça i suaument perfumada, i desprèn una olor suau i agradable.

Té la capacitat de degradar un tipus de plàstic: el poliuretà.[2]

HàbitatModifica

Viu sobretot entre l'herba dels prats en grups nombrosos, sovint formant erols espectaculars, fent cercles que coincideixen amb la zona d'activitat del miceli. Es troba a la primavera i fins i tot a l'estiu, en llocs frescals.

ComestibilitatModifica

És un comestible excel·lent i s'empra per adobar guisats de carn. Té l'inconvenient que cal molta paciència per a fer-ne un cistell però, en canvi, surt en grups i en gran nombre.

S'asseca fàcilment i pot guardar-se indefinidament per ser consumit fora de temporada.

Al mercat se'l ven envasat en sobrets i en capsetes amb l'incorrecte nom de moixernó.

Risc de confusióModifica

Pot confondre's amb la colibia dels roures (Collybia dryophila), que se'n diferencia per les seues làmines més fines i cenyides i pel seu peu buit, que s'esquinça quan es recaragola i que també és comestible, però poc apreciat.[3]

 
Uns exemplars de cama-secs.

ReferènciesModifica

  1. [enllaç sense format] https://dlc.iec.cat/Results?IdE=0005060&DecEntradaText=moixern%C3%B3&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False
  2. Brunner, Ivano; Fischer, Moira; Rüthi, Joel; Stierli, Beat; Frey, Beat; Aroca, Ricardo «Ability of fungi isolated from plastic debris floating in the shoreline of a lake to degrade plastics». PLOS ONE, 13, 8, 22-08-2018, pàg. e0202047. DOI: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0202047.
  3. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 132-133.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cama-sec
  • Les quatre saisons des champignons, Heinz Clémençon, Serge Cattin, etc., bolum I / II, La Bibliothèque des Arts, 1980, ISBN 2-85047-101-1
  • Les Champignons, Roger Phillips, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
  • Champignons du Nord et du Midi, André Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.