Camallarg

Els camallargs conformaven un antic ordre (Grallae) que agrupava ocells amb les potes i el coll llargs.[1] Aquesta denominació no té actualment valor taxonòmic però se segueix utilitzant com a descripció morfològica i ecològica. Responen a aquesta denominació aus de grups diversos com els agrons i martinets, les cigonyes, els flamencs, els ibis, les becades, els corriols i territs o les grues. Viuen o s'alimenten en medis d'aigües somes, continentals o litorals, i en general són migratoris.[2][3]

Infotaula d'ésser viuCamallarg
Ciconia ciconia at the hamburg zoo.JPG
Ciconia ciconia cigonya blanca
Red knot Delaware.jpg
Calidris canutus territ gros

L'ordre dels camallargs o Grallae (nom llatí que significa 'xanques') era un dels sis ordres d'ocells establerts per Linné en la seva sistemàtica, basada en la forma del bec i les característiques de les potes, i recollida a la seva obra Systema Naturae. Classificacions posteriors, com les de Heinrich Rudolf Schinz, Eduard Friedrich Poeppig, Johann Friedrich Naumann, Johann Jakob Kaup o Georges Cuvier utilitzen encara la forma característica de les potes dels camallargs per classificar-los. Tanmateix, aquest tàxon ha acabat per esdevenir obsolet, davant el creixent ús de taxonomies cladístiques, ja que és clarament polifilètic. En efecte, les potes, colls i becs llargs del camallargs no corresponen a caràcters heretats d'un avantpassat comú sinó que són fruit de la convergència evolutiva, reflecteixen l'adaptació de línies evolutives independents a la vida i l'alimentació en aiguamolls, estanys, ribes i costes d'aigües somes. La classificació de diversos grups de camallargs és encara discutida, com exemplifica la recent reclassificació de l'ordre dels cicònids.[4][5]

ReferènciesModifica

  1. «Camallargs». Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 11 febrer 2013, nova adreça: 25 març 2017.]
  2. «Grups d'aus». Les aus del Delta de l'Ebre. Diputació de Tarragona. [Consulta: 11 febrer 2013].
  3. Llobet i François, Toni «Cigonyes, agrons i altres camallargs dels Països Catalans» (pòster, pdf). Presència. Revista Presència i Obra Social de la Caixa de Catalunya, 2010 [Consulta: 11 febrer 2013].
  4. Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology
  5. Peterson, A. P. 2010. Birds of the World -- current valid scientific avian names. Consultat al febrer de 2013.