Obre el menú principal

La Cambra de Representants (衆議院 , shūgiin?) és la cambra baixa de la Dieta del Japó, l'òrgan de l'Estat en què resideix el poder legislatiu. La cambra alta és la Cambra de Consellers. La Cambra de Representants té 480 membres, escollits per a un període de quatre anys. D'aquests, 180 són elegits d'11 districtes electorals multimembres per representació proporcional i 300 són elegits de districtes electorals d'un membre. La Cambra de Representants és la més poderosa de les dues cambres, tenint, amb una majoria de dos terços, la capacitat d'anul·lar vetos a projectes de llei imposats per la Cambra de Consellers. Aquests vetos també poden ser dissolts pel Primer Ministre.

Cambra de Representants del Japó
衆議院
Legislatura 48
150x150px
Tipus
Tipus Cambra baixa
Líders
President Tadamori Oshima, PLD
des del dia 21 d'abril de 2015
Vicepresident Hirotaka Akamatsu, PCD
des del dia 1 de novembre de 2017
Primer Ministre Shinzo Abe, PLD
des del dia 26 de desembre de 2012
Cap de l'oposició Yukio Edano, PCD
des del dia 23 d'octubre de 2017
Estructura
Membres 465 diputats
(majoria absoluta: 233)
衆議院会派別議席.svg
Grups polítics

     PLD (281)
     PCD-Fòrum Independent (68)
     PDPG-CI (38)
     Kōmeitō (29)
     PCJ (12)
     Nippon Ishin no Kai (11)
     CNRSS (7)
     PSD-CC (2)
     PE (2)
     Mirai Nippon (2)
     Independents (11)

     Buits
Elecció
Sistema de votació Eleccions universals per a majors de 18 anys
Última elecció 22 d'octubre de 2017
Chamber of the House of Representatives of Japan.jpg
Kokkaigijido.jpg
Edifici de la Dieta Nacional del Japó (Tòquio)
Lloc web
www.cortsvalencianes.es
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La creació de la Cambra de Representants del Japó tingué lloc després de l'aprovació de la Constitució Japonesa de 1890 en el marc de la revolució Meiji. El 1868, el final del shogunat Tokugawa i inici de l'Era Meiji suposaren el desenvolupament d'una sèrie de reformes econòmiques, socials i polítiques amb què Japó pretenia progressar com a nació i equiparar-se a les potències occidentals del moment.[1] En aquest context, a partir de la segona meitat de la dècada de 1870 sorgiren diversos grups de tendència liberal que consideraven les reformes insuficients i reclamaven majors drets a més de la formació d'un sistema de govern representatiu. La pressió al règim fou creixent fins que el 1883 l'emperador Meiji anuncià la redacció d'una constitució que entraria en vigor, a tot tardar, el 1890. La notícia descol·locà al moviment liberal, que es fragmentà en nombrosos partits i perdé força.[2]

El procés d'elaboració de la constitució començà el 1885 amb la creació d'un gabinet executiu presidit per Ito Hirobumi, un antic samurai. Ito estudià diverses constitucions europees i es decantà pel model prussià, un país que tenia una posició destacable a Europa i un model parlamentari que s'adaptava als interessos del Japó. El mateix any començà la redacció del projecte per una comissió composta per Ito, alguns membres del gabinet i dos juristes alemanys. Els japonesos volien una constitució que garantís el poder imperial paral·lelament a les institucions i el joc polític. Això no obstant, Ito rebutjava la idea d'un poder legislatiu amb competències àmplies perquè el considerava representatiu dels interessos burgesos i camperols. El jurista alemany Roesler elaborà un preàmbul inspirat en discursos liberals europeus que a efectes pràctics era una monarquia absoluta dissimulada sota un sistema liberal.[3] La burocràcia civil i l'exèrcit estarien directament controlats per l'emperador, mentre que el poder legislatiu seria bicameral i residiria en la Dieta del Japó, formada per una cambra alta amb membres designats per l'emperador i una cambra baixa amb representants escollits mitjançant eleccions, però que no tindria poders efectius.[4] Finalment, l'11 de febrer de 1889, l'emperador promulgà la carta magna i un any més tard tingueren lloc les primeres eleccions a la cambra baixa.[5]

Dret a vot i a candidaturaModifica

  • Els ciutadans amb nacionalitat japonesa amb 18 anys o més tenen el dret de sufragi (abans del 2016 l'edat minima era de 20 anys).
  • Els ciutadans amb nacionalitat japonesa amb 25 anys o més tenen dret a presentar la seua candidatura.

Diferències entre la cambra alta i baixaModifica

La Cambra de Representants té prou més poders que la Cambra de Consellers no en té. Si la cambra baixa (Cambra de Representants) aprova un projecte de llei, però la cambra alta (Cambra de Consellers) refusa la votació, la Cambra de Representants pot anul·lar-ne la decisió de la Cambra de Consellers amb una majoria de dos terços. No obstant això, en el cas dels tractats, els pressupostos i la elecció del Primer Ministre, la Cambra de Consellers només pot retardar el pas, però no bloquejar la legislació. Com a resultat, la Cambra de Representants es considera la cambra més poderosa.

Composició actualModifica

Composició de la Cambra de Representants del Japó (2017)
Partit Representants
Partit Liberal Democràtic del Japó (PLD) 281
Partit Constitucional Democràtic del Japó-Fòrum Independent (PCD) 68[6]
Partit Democràtic per a la Gent-Club Independent (PDPG) 38[7]
Kōmeitō (NKP) 29
Partit Comunista del Japó 12
Nippon Ishin no Kai 11
Conferència Nacional per a Reconstruir la Seguretat Social (CNRSS) 7
Partit Socialdemòcrata-Coalició Ciutadana 2
Partit de l'Esperança (PE) 2
Mirai Nippon 2
Independents: (President de la cambra (PLD): 1, Vicepresident de la cambra (PCD): 1, independents: 9) 11

Resultats històricsModifica

Era MeijiModifica

1890 1892 1894(M) 1894(S) 1898(M) 1898(A) 1902 1903 1904 1908 1912
Partit Liberal 130 94 120 107 105 - - - - - -
Taiseikai 79 - - - - - - - - - -
Partit de la Reforma Constitucional/Partit Progressista 41 38 60 49 103 - - - - - -
Partit Liberal Nacional 5 - - - - - - - - - -
Club Central - 81 - - - - - - - - 31
Club Dokuritsu - 31 - - - - - - - - -
Club Kinki - 12 - - - - - - - - -
Associació Nacional/Partit de l'Imperi - - 35 32 29 21 17 17 19 - -
Dōshi Seisha - - 24 - - - 13 0 - - -
Dōmei Seisha - - 18 - - - - - - - -
Associació del Gran Japó - - 9 - - - - - - - -
Partit Reformista Constitucional - - - 39 - - - - - - -
Revolució Fiscal Imperial - - - 5 - - - - - - -
Partit Progressista de Chūgoku - - - 4 - - - - - - -
Club Yamashita - - - - 26 - - - - - -
Partit Constitucional/Partit Nacional Constitucional - - - - - 244 95 85 90 70 95
Club Hiroshi - - - - - 9 - - - - -
Associació pel Govern Constitucional - - - - - - 191 175 133 187 209
Jinin Kai - - - - - - 28 0 - - -
Club Chuusei - - - - - - - 31 - - -
Club Seiyuu - - - - - - - 13 - - -
Club Kôshin - - - - - - - - 39 - -
Club Jiyu - - - - - - - - 25 - -
Club Mumei - - - - - - - - 18 - -
Yûkôkai - - - - - - - - - 29 -
Club Daidô - - - - - - - - - 29 -
Independents 45 44 34 64 37 26 32 55 55 64 46
Total 300 300 300 300 300 300 376 376 379 379 381

ReferènciesModifica

  1. Junqueras et al. 2011, pàg. 301
  2. Beasley 1995, p. 115
  3. Junqueras et al. 2011, pàg. 232-233
  4. Seco 2010, p. 64
  5. Whitney Hall 1980, pàg. 242
  6. 54 escons corresponen als constitucionalistes i 14 als independents
  7. 36 escons corresponen al PDPG i 2 als diputats del Partit Liberal

Enllaços externsModifica