En la mitologia romana, les camenes van ser nimfes llatines de les fonts i eren invocades per les dones treballadores. Com que se suposava que l'aigua de les fonts era capaç d'inspirar la poesia, aviat van ser assimilades a les Muses de la mitologia grega.[1]

Infotaula personatgeCamenes
Tipusdeïtat romana
deïtat aquàtica Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexefemení Modifica el valor a Wikidata
Les camenes habitaven en fonts naturals, com aquesta del parc Caffarelli (Roma) que va ser guarnida amb marbre

DescripcióModifica

Hi havia quatre camenes (en llatí: Camenae):

En alguns textos es fa servir la paraula carmentae per referir-se només a les dues darreres d'aquesta llista i en un principi devien ser dos aspectes de Carmenta. Aquesta era la principal i pel dia de la seva festa, la Carmentàlia, les verges vestals feien un ritual amb aigua en un lloc proper a la Porta Capena, una porta de la muralla Serviana que comunicava amb el Latium, d'on es creu que procedeix el seu culte.[2]

CulteModifica

Hi havia un bosc sagrat amb una font natural al mig, habitat per les camenes en una vall que s'estenia cap al nord-est des del sud del turó del Celi i estava travessat pel vicus Camenarum,[3] que duia a la via Appia. Aquesta vall està actualment travessada per la Via delle Mole i el Ponte Marrana. Segons la tradició el rei Numa Pompili va fer construir a la vora d'aquesta font natural una aedicula de bronze.[4] Aquest santuari va ser tocat per un llamp i el van traslladar al temple d'Honos et Virtus (l'honor i la Virtut). Més endavant el cònsol Marc Fulvi Nobílior el va fer traslladar al temple d'Hèrcules i allà era anomenat aedes Herculis et Musarum.[5] El voltant de la deu es va decorar amb marbre en temps del poeta Juvenal (iii. 10). Alguns autors parlen de les seves aigües com excel·lents.[6]

Les camenes habitaven les fonts però no tenien poders sobre les aigües com Juturna o Portumnus.[2] Segons Agustí d'Hipona, les mares invocaven les camenes per ensenyar els nens a cantar.[7]

ReferènciesModifica

  1. Parramon i Blasco, 1997, p. 42.
  2. 2,0 2,1 Charles Victor Daremberg, Edmond Saglio, "Dictionnaire des Antiquités grecques et romaines" article:, «camenae»
  3. Catàleg CIL:Corpus Inscriptionum Latinarum VI. 975, Reg. I
  4. Dedicat un 13 d'agost segons el Fasti Antiatinum ap. NS 1921, 108
  5. Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXIV 19
  6. Platner i Ashby, 1929, p. 89-90.
  7. Agustí d'Hipona, La ciutat de Déu, IV, 11

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camenes