Camille Flammarion
Nicolas Camille Flammarion (Montigny-le-Roi, 26 de febrer de 1842 - Juvisy-sur-Orge, 3 de juny de 1925) va ser un astrònom i escriptor francès. Es va casar amb Gabrielle Renaudot, també astrònoma. Fou un autor prolífic amb més de cinquanta títols publicats, incloent-hi obres de divulgació científica sobre astronomia, diverses novel·les pioneres notables de ciència-ficció i unes quants obres sobre l'espiritisme i temes relacionats. També va publicar la revista L'Astronomie, a partir de 1882. Va mantenir un observatori privat a Juvisy-sur-Orge, França.[1]
Adepte de l'espiritisme modifica
Flammarion era amic d'Allan Kardec, el codificador de l'espiritisme. Convertint-se en espiritista convicte, ha estat elegit per pronunciar el discurs als peus de la tomba de Kardec, dient que ell era «el bon judici encarnat».[2] Després de la mort de Kardec, va començar a participar en l'estudi teològic de l'espiritisme.
Les obres de Flammarion, a partir de llavors, demostren la seva visió espiritual sobre temes clau per a la humanitat, com es veurà pels títols d'algunes obres que apareixen llistats a la bibliografia. En alguns, com «Relats de l'Infinit», descriu la reencarnació d'un esperit en altres mons i en formes de vida completament diferents de les terrestres.[3]
El capítol VI de «El Gènesi segons l'espiritisme», una de les obres bàsiques de la doctrina, titulat «Uranografia general - L'espai i el temps», és la transcripció d'una sèrie de comunicacions a la Societat Espiritista de París el 1862 i 1863, sota el títol Estudis uranogràfiques. Algunes comunicacions d'aquest treball s'atribueixen a l'esperit de Galileo.[4]
Obres modifica
- La pluralité des mondes habités (La pluralitat dels mons habitats, 1862)
- Les Mondes imaginaires et les mondes réels (1865)
- Dieu dans la nature (1866)
- Lumen (1867)
- Récits de l'infini (1872)
- Atlas céleste (1877)
- Cartes de la Lune et de la planète Mars (1878)
- Le Monde avant la création de l'homme (1886)
- L'atmosphère: météorologie populaire (1888)
- Astronomie populaire (1880, el seu supervendes)
- Les Étoiles et les Curiosités du Ciel (1882, un suplement de les obres de L'Astronomie Populaire)
- Uranie (1890)
- La planète Mars et ses conditions d'habitabilité (1892)
- La Fin du Monde (The End of the World), (1893, és una novel·la de ciència-ficció sobre un cometa que xoca amb la Terra, seguit per la mort gradual del planeta)
- L'inconnu et les problèmes psychiques (1900, un recull d'experiències psíquiques)
- Mémoires biographiques et philosophiques d'un astronome (1911)
- La Mort et son mystère t. I : Avant la mort (1920)
- La Mort et son mystère, t. II : Autour de la mort (1921)
- La Mort et son mystère, t. III : Après la mort (1922)
- Discours présidentiel à la Society for Psychical Research, suivi d'Essais médiumniques (1923)
Referències modifica
- ↑ «Camille Flammarion» (en castellà). Biografías y Vidas, 20-03-2010.
- ↑ «Allan Kardec» (en castellà). Arxivat de l'original el 2012-11-02. [Consulta: 12 desembre 2010].
- ↑ «Flammarion, (Nicolas) Camille (1842–1925)» (en anglès). [Consulta: 12 desembre 2010].
- ↑ «Uranografía general» (en castellà). [Consulta: 12 desembre 2010].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camille Flammarion |
- Obres de Flammarion a Bibliothèque Nationale de France (francès)
- Flammarion (francès)
- Camille Flammarion - Doutrina Espírita (portuguès)
- Omar Vega. Camille Flammarion: el astrónomo soñador (castellà)
- Vicent F. Soler Selva. Flammarion, «vulgarisateur»