Camp de concentració de Dachau
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Camp de concentració de Dachau va ser construït a la població de Dachau, a pocs quilòmetres de Munic, a Baviera. Va ser el primer camp de concentració nazi, en el qual es van assajar els mètodes de reclusió i extermini que després s'estendrien a tota la xarxa de camps.
  | ||||
| Tipus | Camp de concentració nazi | |||
|---|---|---|---|---|
| Ubicació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dachau (Alemanya) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 478 m | |||
| Història | ||||
| Codi de catàleg | EHRI authority control (en)  : camps/177. | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 1933 | |||
| Dissolució | 29 abril 1945 | |||
La seva obertura es va realitzar el 22 de març de 1933. La seua clausura, el 17 d'abril de 1945. Durant els dotze anys de funcionament, per les seues instal·lacions van ser reclosos centenars de milers de deportats jueus, gitanos, polonesos, russos, italians i de moltes altres nacionalitats, per exemple republicans catalans. Van passar-hi més de 200.000 persones, de les quals es calcula que van morir-ne més de 43.000. Segons Montserrat Roig, al seu llibre Els catalans als camps nazis, al moment de l'alliberament del camp hi havia 260 republicans vius, sense comptar-hi els Kommandos i en van morir 120.[1] Un dels presoners coneguts que hi va estar va ser Martin Niemöller.
CronologiaModifica
1933. Inauguració. Pocs mesos després d'arribar els nazis al poder va obrir-se per albergar primerament presos polítics contraris al règim, principalment comunistes, socialistes i altres "enemics de l'Estat". Himmler, el 21 de març de 1933, feia passar una circular a tots els caps de policia on anunciava l'obertura del camp "a favor de la pacificació nacional i segons el desig de la població". Primer va servir per a "custòdia preventiva". Més endavant serien una poderosa societat paral·lela. Theodor Eicke, el primer cap de Dachau, redactà un reglament intern que començava equiparant la tolerància amb la feblesa. Lentament les mesures preses a Dachau foren seguides per la resta dels camps. En aquest camp es formaren els primers SS.
1935. Comencen a recloure's altres tipus de presoners, a més dels polítics, com Testimonis de Jehovà, homosexuals i emigrants.
1936. Ampliació del camp, amb capacitat per a 6.000 deportats.
1938. Reclusió d'oponents polítics dels territoris annexionats, i més d'11.000 jueus alemanys i austríacs.
1939. Deportació de milers de gitanos (Sinti i Roma).
1940. Més de 13.000 presoners són deportats de Polònia, entre ells alguns capellans i religiosos catòlics.
1941. Començament de l'execució en massa de més de 4.000 presoners soviètics.
1942. Més de 2.500 presoners són assassinats amb gas verinós al castell de Hartheim, prop de Linz.
1943. Construcció de més de 150 subcamps, on els presoners fan treballs forçats per a la indústria bèl·lica.
1944. 10.000 presoners jueus són assassinats als subcamps. Es desencadena una epidèmia de tifus.
1945. Alliberament del camp per les tropes dels EUA.
ComandamentsModifica
- SS-Standartenführer Hilmar Wäckerle (03.22.1933 - 06.26.1933)
- SS-Gruppenführer Theodor Eicke (06.26.1933 - 04.07.1934)
- SS-Oberführer Alexander Reiner (04.07.1934 - 10.22.1934)
- SS-Brigadeführer Berthold Maack (10.22.1934 - 01.12.1934)
- SS-Oberführer Heinrich Deubel (01.12.1934 - 03.31.1936)
- SS-Oberführer Hans Loritz (03.31.1936 - 01.07.1939)
- SS-Hauptsturmführer Alex Piorkowski (01.07.1939 - 01.02.1942)
- SS-Obersturmbannführer Martin Weiß (01.03.1942 - 09.30.1943)
- SS-Hauptsturmführer Wilhelm Weiter (09.30.1943 - 04.26.1945)
- SS-Obersturmbannführer Martin Weiß (04.26.1945 - 04.28.1945)
- SS-Untersturmführer Johannes Otto (04.28.1945 - 04.28.1945)
- SS-Sturmscharführer Heinrich Wicker (04.28.1945 - 04.29.1945)
Alliberament del campModifica
El camp va ser alliberat per tropes nord-americanes el 17 d'abril de 1945. Va ser reconstruït parcialment l'any 1965, per la voluntat d'antics presoners.
Personatges internatsModifica
- Universo Lípiz, cubà.
- Léon Blum, president de la República francesa
- Maximilià de Hohenberg, duc de Hohemberg, i fill primògenit de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria
- Antònia de Luxemburg, princesa de Luxemburg i esposa del cap de la casa reial de Baviera, el príncep Robert de Baviera
- També foren internats a Dachau tots els fills i néts de la princesa Antònia, entre els quals destaca Albert de Baviera, Francesc de Baviera i el duc Max de Baviera
- Kira de Rússia, gran duquessa de Rússia, besnéta del tsar Alexandre II de Rússia
- Lluís Ferran de Prússia (cap de la casa reial de Prússia)
- Felip de Hessen-Kassel, cap de les cases gran ducals de Hessen-Darmstadt i de Hessen-Kassel i gendre del rei Víctor Manuel III d'Itàlia
- Francesc Xavier de Borbó i Parma, duc de Parma i cap del carlisme des de 1936 fins al 1977
- Miquel Clavaguera Serra, santapauenc membre de la Resistència Francesa
ReferènciesModifica
- ↑ Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, 1977. Pàgina 213.
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camp de concentració de Dachau |
- Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, 1977.