Campionat d'Europa d'escacs individual

El Campionat d'Europa d'escacs individual és un torneig d'escacs organitzat per l'European Chess Union. Va ser establert el 2000 i des d'aleshores s'ha celebrat anualment. A banda de determinar el campió d'Europa, un altre objectiu d'aquest torneig és el de classificar un nombre de jugadors per al Campionat del món organitzat per la FIDE.

Infotaula de competició esportivaCampionat d'Europa d'escacs individual
11. europsko pojedinačno šahovsko prvenstvo za muškarce i žene, Rijeka 2010.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Vista de la sala del torneig masculí, a Zegrze 2005.

Organització del torneig contemporaniModifica

El torneig s'organitza per separat per a homes i dones, per sistema suís, amb un nombre variable de rondes. L'única excepció va ser el primer torneig del femení del 2000, que es va celebrar per sistema eliminatori. Igualment com en totes les competicions d'escacs, el torneig "masculí" és en realitat obert a qualsevol participant femenina que ho desitgi, mentre que el "femení" és exclusiu per a dones. El 2002, na Judit Polgár va participar en la competició masculina, i va estar a punt de guanyar medalla de bronze en la competició masculina (va perdre finalment un play-off contra en Zurab Azmaiparaixvili).

Llevat de la primera edició el 2000, on en cas d'empat, es desempatava per Buchholz, en la resta d'edicions el desempat es produeix mitjançant un play-off de partides ràpides, que determina els guanyadors de medalles, així com les places que classifiquen per al següent campionat del món.

ControvèrsiaModifica

Una sèrie de problemes recurrents han estat espatllant l'esdeveniment des del començament:

  • En la majoria de les seus, els participants i els seus acompanyants han estat sovint obligats a acomodar-se a l'hotel "oficial", triat pels organitzadors locals. El preu de l'habitació, però, seria significativament més alt que per a altres hostes de l'hotel.[1][2] Aquest fet va provocar la fundació de l'ACP. També el nivell dels hotels, així com dels àpats ha estat objecte de queixes dels jugadors i periodistes.
  • Com que els Campionats d'Europa formen part del cicle del Campionat del Món de la FIDE, a partir de l'edició de 2001, es va utilitzar el nou control de temps propugnat per la FIDE, més ràpid que l'estàndard anterior. Això va donar lloc a nombroses queixes dels participants sobre l'augment de l'estrès, les dificultats dels destrets de temps i un fort deteriorament de la qualitat de les partides.[3][4]
  • Un problema més indirecte és la incertesa sobre si la classificació d'un jugador per al Campionat del Món tindrà algun valor, a causa de la irregular organització dels cicles per al Campionat del Món des del canvi del format del torneig el 1999. Per exemple, els Campionats Europeus de 2002 tenien cinc places de classificació per al Campionat del Món de 2003, el qual mai, de fet, es va dur a terme.

Quadre d'honor (masculí)Modifica

Edició Any Seu Or Argent Bronze Participants/rondes
I 2000[5][6] Saint-Vincent, Itàlia Pàvel Tregúbov (  Rússia) Aleksei Aleksàndrov (  Bielorússia) Tomasz Markowski (  Polònia) 120 / 11
II 2001 Ohrid, Macedònia Emil Sutovsky (  Israel) Ruslan Ponomariov (  Ucraïna) Zurab Azmaiparaixvili (  Geòrgia) 203 / 13
III 2002 Batumi, Geòrgia Bartłomiej Macieja (  Polònia) Mikhaïl Gurévitx (  Bèlgica) Serguei Vólkov (  Rússia) 101 / 13
IV 2003 Istanbul, Turquia Zurab Azmaiparaixvili (  Geòrgia) Vladímir Malakhov (  Rússia) Alexander Graf (  Alemanya) 207 / 13
V 2004 Antalya, Turquia Vasil Ivantxuk (  Ucraïna) Predrag Nikolić (  Bòsnia i Hercegovina) Levon Aronian (  Armènia) 74 / 13
VI 2005 Zegrze, Polònia Liviu-Dieter Nisipeanu (  Romania) Teimur Radjàbov (  Azerbaidjan) Levon Aronian (  Armènia) 229 / 13
VII 2006 Kuşadası, Turquia Zdenko Kožul (  Croàcia) Vasil Ivantxuk (  Ucraïna) Kiril Gueorguiev (  Bulgària) 138 / 11
VIII 2007[7] Dresden, Alemanya Vladislav Tkatxov (  França) Emil Sutovsky (  Israel) Dmitri Iakovenko (  Rússia) 403 / 11
IX 2008 Plòvdiv, Bulgària Serguei Tiviàkov (  Països Baixos) Serguei Movsesian (  Eslovàquia) Serguei Vólkov (  Rússia) 323 / 11
X 2009 Budva, Montenegro Ievgueni Tomaixevski (  Rússia) Vladímir Malakhov (  Rússia) Baadur Jobava (  Geòrgia) 306 / 11
XI 2010 Rijeka, Croàcia Ian Nepómniasxi (  Rússia) Baadur Jobava (  Geòrgia) Artiom Timoféiev (  Rússia) 408 / 11
XII 2011[8] Aix les Bains, França Vladímir Potkin (  Rússia) Radoslaw Wojtaszek (  Polònia) Judit Polgár (  Hongria) 393 / 11
XIII 2012[9][10] Plòvdiv, Bulgària Dmitri Iakovenko (  Rússia) Laurent Fressinet (  França) Vladimir Malakhov (  Rússia) 348 / 11
XIV 2013[11] Legnica, Polònia Oleksandr Moissèienko (  Ucraïna) Ievgueni Alekséiev (  Rússia) Ievgueni Romànov (  Rússia) 286 / 11
XV 2014[12] Erevan, Armènia Aleksandr Motiliov (  Rússia) David Antón Guijarro (  Espanya) Vladímir Fedosséiev (  Rússia) 257 / 11
XVI 2015[13] Jerusalem, Israel Ievgueni Naier (  Rússia) David Navara (  Txèquia) Mateusz Bartel (  Polònia) 250 / 11
XVII 2016[14][15] Đakovica, Kosovo Ernesto Inàrkiev (  Rússia) Ígor Kovalenko (  Letònia) Baadur Jobava (  Geòrgia) 245 / 11
XVIII 2017[16] Minsk, Bielorússia Maksim Matlakov (  Rússia) Baadur Jobava (  Geòrgia) Vladímir Fedosséiev (  Rússia) 397 / 11
XIX 2018[17] Batumi, Geòrgia Ivan Šarić (  Croàcia) Radosław Wojtaszek (  Polònia) Sanan Sjugirov (  Rússia) 302 / 11
XX 2019[18] Skopje, Macedònia del Nord Vladislav Artémiev (  Rússia) Nils Grandelius (  Suècia) Kacper Piorun (  Polònia) 361 / 11
XXI 2020 Maribor, Eslovènia

Quadre d'honor (femení)Modifica

Edició Any Seu Or Argent Bronze Participants/rondes
I 2000 Batumi, Geòrgia Natàlia Júkova (  Ucraïna) Ekaterina Kovalévskaia (  Rússia) Maia Txiburdanidze (  Geòrgia)

Tatiana Stepovaya (  Rússia)

32 / K.O.
II 2001 Varsòvia, Polònia Almira Skripchenko (  Moldàvia) Ekaterina Kovalévskaia (  Rússia) Ketevan Arakhamia (  Geòrgia) 157 / 11
III 2002 Varna, Bulgària Antoaneta Stéfanova (  Bulgària) Lilit Mkrtchian (  Armènia) Alisa Galliamova (  Rússia) 114 / 11
IV 2003 Istanbul, Turquia Pia Cramling (  Suècia) Viktorija Čmilytė (  Lituània) Tatiana Kossíntseva (  Rússia) 113 / 11
V 2004 Dresden, Alemanya Aleksandra Kosteniuk (  Rússia) Zhaoqin Peng (  Països Baixos) Antoaneta Stéfanova (  Bulgària) 108 / 12
VI 2005 Chişinău, Moldàvia Katerina Lahnó (  Ucraïna) Nadejda Kossíntseva (  Rússia) Yelena Dembo (  Grècia) 164 / 12
VII 2006 Kuşadası, Turquia Ekaterina Atalık (  Turquia) Tea Bosboom-Lanchava (  Països Baixos) Lilit Mkrtchian (  Armènia) 96 / 11
VIII 2007[7] Dresden, Alemanya Tatiana Kossíntseva (  Rússia) Antoaneta Stéfanova (  Bulgària) Nadejda Kossíntseva (  Rússia) 150 / 11
IX 2008 Plòvdiv, Bulgària Katerina Lahnó (  Ucraïna) Viktorija Čmilytė (  Lituània) Anna Uixénina (  Ucraïna) 157 / 11
X 2009[19][20] Sant Petersburg, Rússia Tatiana Kossíntseva (  Rússia) Lilit Mkrtchian (  Armènia) Natàlia Pogonina (  Rússia) 168 / 11
XI 2010[21][22] Rijeka, Croàcia Pia Cramling (  Suècia) Viktorija Čmilytė (  Lituània) Monika Soćko (  Polònia) 158 / 11
XII 2011[23] Tiflis, Geòrgia Viktorija Čmilytė (  Lituània) Antoaneta Stéfanova (  Bulgària) Elina Danielian (  Armènia) 158 / 11
XIII 2012[24][25] Gaziantep, Turquia Valentina Gúnina (  Rússia) Tatiana Kossíntseva (  Rússia) Anna Muzitxuk (  Eslovènia) 103 / 11
XIV 2013[26][27] Belgrad, Sèrbia Hoang Thanh Trang (  Hongria) Salome Melia (  Geòrgia) Lilit Mkrtchian (  Armènia) 169 / 11
XV 2014[28] Plòvdiv, Bulgària Valentina Gúnina (  Rússia) Tatiana Kossíntseva (  Rússia) Salome Melia (  Geòrgia) 116 / 11
XVI 2015[29] Chakvi, Geòrgia Natàlia Júkova (  Ucraïna) Nino Batsiashvili (  Geòrgia) Alina Kashlinskaya (  Rússia) 98 / 11
XVII 2016[30] Mamaia, Romania Anna Uixénina (  Ucraïna) Sabrina Vega Gutiérrez (  Espanya) Antoaneta Stéfanova (  Bulgària) 112 / 11
XVIII 2017[31] Riga, Letònia Nana Dzagnidze (  Geòrgia) Aleksandra Goriàtxkina (  Rússia) Alisa Galliamova (  Rússia) 144 / 11
XIX 2018[32] Vysoké Tatry, Eslovàquia Valentina Gunina (  Rússia) Nana Dzagnidze (  Geòrgia) Anna Uixènina (  Ucraïna) 144 / 11
XX 2019[33] Antalya, Turquia Alina Kashlinskaya (  Rússia) Marie Sebag (  França) Elisabeth Paehtz (  Alemanya) 130 / 11
XXI 2020 Mamaia, Romania

Vegeu tambéModifica

Notes i referènciesModifica

  1. Krasenkow, Michal. Youth on top in Batumi. 2002, p. 69–79. OCLC 20735159. 
  2. Geuzendam, Ten; Jan, Dirk. "Azmai" fourth European Champion. 2003, p. 26–45. OCLC 20735159. 
  3. Tischbierek, Raj «Himmelhoch jauchzend, zu Tode betrübt». Schach, 2001, 07, p. 4–31. ISSN: 0048-9328.
  4. Van Wely, Loek. Sometimes the King Wore no Clothes. 2001, p. 52–57. OCLC 20735159. 
  5. Quatre jugadors quedaren empatats al primer lloc amb 8 punts: 1r Pàvel Tregúbov, 2n Aleksei Aleksàndrov, 3r Tomasz Markowski, 4t Andrei Khàrlov «European Men Championship, Saint Vincent, July 3–14, 2000». RusChess.com. [Consulta: 12 novembre 2011].
  6. Crowther, Mark. «1st European Chess Championships 2000» (en anglès). The Week In Chess. [Consulta: 12 novembre 2011].
  7. 7,0 7,1 «EURO 2007: Tkachiev and Kosintseva win European Championship» (en anglès). Chessbase, 15-04-2007. [Consulta: 30 gener 2014].
  8. «Vladimir Potkin Becomes European Champion» (en anglès). Chessdom. Arxivat de l'original el 2011-04-09. [Consulta: 7 novembre 2011].
  9. «GM Dmitry Jakovenko won the 13th European individual Chess Championship 2012» (en anglès). europechess.net, 04-04-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  10. «Jakovenko Wins European Championship 2012» (en anglès). chess.com, 31-03-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  11. «Campionat d'Europa absolut 2013: Classificació final». chess-results.com. [Consulta: 29 juliol 2013].
  12. «Alexander Motylev is the new European Champion» (en anglès). chessdom. [Consulta: 11 maig 2014].
  13. «16th European Individual Championship 2015» (en anglès). The Week In Chess, 09-03-2015. [Consulta: 2 juliol 2015].
  14. «European Individual Chess Championship 2016». chessdom.com. [Consulta: 12 maig 2016]. (anglès)
  15. «17th European Individual Chess Championship». chess-results.com. [Consulta: 23 maig 2016].
  16. «European Individual Chess Championship 2017». chess-results.com. [Consulta: 15 novembre 2017].
  17. Doggers, Peter «Ivan Saric Wins European Championship». chess.com, 29-03-2018 [Consulta: 8 desembre 2019].
  18. Peterson, Macauley «European Championship: Gold for Artemiev» (en anglès). chessbase, 29-03-2019 [Consulta: 8 desembre 2019].
  19. «Tatiana Kosintseva new European Women's Champion 2009» (en anglès). chessbase, 20-03-2009. [Consulta: 30 gener 2014].
  20. «European Women's Championship: Mkrtchian and Konsintseva win» (en anglès). chessbase, 20-03-2009. [Consulta: 30 gener 2014].
  21. «News». Eurorijeka2010.com. [Consulta: 6 novembre 2011]. (anglès)
  22. «Polski Związek Szachowy - oficjalna strona». Pzszach.org.pl, 18-03-2010. [Consulta: 6 novembre 2011]. (polonès)
  23. «European Woman Chess Championship-2011» (en anglès). Chess-Results.com, 18-05-2011. [Consulta: 7 novembre 2011].
  24. «Gunina clinches European title» (en anglès). chessvibes.com, 15-03-2012. Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 14 desembre 2013].
  25. «Valentina Gunina es la Campeona Europea» (en castellà). chessdom.com, 14-03-2012. [Consulta: 14 desembre 2013].
  26. Crowther, Mark. «European Individual Women's Championship 2013» (en anglès). TWIC, 23-07-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].
  27. «Classificació i partides del Campionat d'Europa d'escacs femení de 2013, Belgrad». chessgames.com. [Consulta: 13 desembre 2013].
  28. «GM Valentina Gunina is second time European Women's Champion» (en anglès). chessdom.com, 18-07-2014. [Consulta: 27 setembre 2014].
  29. «Natalia Zhukova is 2015 European Women's Champion» (en anglès). Chessdom, 31-05-2015. [Consulta: 2 juliol 2015].
  30. Leontxo García. «Sabrina Vega asombra, y es subcampeona de Europa» (en castellà). elpais.es, 07-06-2016. [Consulta: 7 juny 2016].
  31. «Georgia’s Dzagnidze triumphs in European Women's Chess Championship». [Consulta: 7 maig 2017].
  32. «Emparellaments i resultats del Campionat d'Europa femení de 2018». chess-results.. [Consulta: 6 abril 2020].
  33. Peterson, Macauley. «European Women's Ch: Kashlinskaya tops five-way tie». ChessBase, 22-04-2019.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat d'Europa d'escacs individual

Per veure les taules completes de resultats i classificacions, podeu consultar el lloc web de The Week in Chess: