Obre el menú principal

Campionat d'Europa d'escacs per equips

El Campionat d'Europa d'escacs per equips és un torneig d'escacs internacional per equips a nivell europeu

El Campionat d'Europa d'escacs per equips (de vegades abreujat als textos i bases de dades amb l'acrònim ETCh) és un torneig d'escacs internacional per equips, al qual hi poden participar les seleccions les federacions de les quals estan localitzades a les zones 1.1 a 1.9, que coincideixen més o menys amb la definició més àmplia d'Europa feta servir per altres esdeveniments com el Festival de la Cançó d'Eurovisió i inclou Israel, Rússia i les antigues repúbliques de la Unió Soviètica. La competició és organitzada per la Federació Internacional d'Escacs (FIDE).

Infotaula de competició esportivaCampionat d'Europa d'escacs per equips
Tipus campionat
Esport escacs
Modifica les dades a Wikidata
L'equip masculí de l'Azerbaidjan, amb les medalles de bronze de l'edició de 2007: el 2009 guanyarien l'or.
Göteborg 2005: Ivan Sokolov (Països Baixos) (esquerra) juga contra Joel Lautier (França) (dreta) mentre Víktor Kortxnoi (en segon terme, a l'esquerra) s'ho mira.

Història del campionatModifica

La idea fou concebuda a principis dels anys 1950, quan els organitzadors de torneigs d'escacs es varen adonar que calia un altre esdeveniment internacional per equips. En conseqüència, hom va dissenyar un campionat masculí que se celebraria cada quatre anys, amb la intenció d'emplenar els buits entre les Olimpíades d'escacs. En els darrers anys, el campionat ha crescut en importància i popularitat, i ha assolit molt de prestigi.

La primera final del campionat es va celebrar a Viena i Baden bei Wien del 22 d'agost al 28 d'agost de 1957. Va ser un doble round-robin i hi va haver una notable sorpresa quan es va produir la victòria de l'equip de Iugoslàvia sobre el poderós equip de l'URSS en el segon matx.

Durant els següents vint anys, els campionats se celebraren en intervals de quatre anys, tot i que el de Kapfenberg es va endarrerir un any. Des de 1977, els torneigs s'han anat celebrant en cicles d'aproximadament tres anys en funció del calendari. A partir de 1997 el cicle s'ha establert en dos anys. Un campionat femení, seguint el mateix cicle i seu que el masculí, es va establir a partir de Debrecen el 1992.

Format del campionatModifica

 
Oberhausen 1961: els exCampions del món Mikhaïl Tal (assegut a l'esquerra) i Tigran Petrossian (dempeus, a la dreta) observen l'anàlisi d'una partida.

El format del campionat s'ha anat alterant des dels primers anys, per tal de permetre la participació d'un nombre creixent d'equips. En el primer campionat, només hi havia quatre places per a les finals, i per tant, alguns dels equips favorits no s'hi van classificar en les rondes preliminars. El 1973, a Bath, la competició havia augmentat els participants al doble hi havia 24 equips a les rondes preliminars, competint per vuit places a les finals. En canvi, en el mateix període, el nombre de taulers per equip es va reduir 10 a 8, per a reduir costos tant per l'organització com per a les federacions participants.

Des del 2000, el format ha canviat totalment, i està actualment basat en un sistema suís a 9 rondes, seguint el mateix model de l'Olimpíada, amb un torneig per als equips masculins i un altre per als femenins. A Göteborg el 2005, la competició masculina va tenir 40 equips (inclosos Suècia B i Suècia C) i la competició femenina, 26 equips (inclosa Suècia B). Cada ronda es disputava a 4 taulers, i els equips incloïen un suplent.

Tot i que històricament, els equips jugaven per obtenir el trofeu de la Copa d'Europa, actualment el format implica l'obtenció de medalles, com a les olimpíades. S'entreguen per tant medalles d'or, argent, i bronze als tres millors equips, i també medalles individuals per a la millor actuació en cada tauler.

A Plòvdiv 2003 es va introduir una important modificació pel que fa al còmput de la puntuació. Anteriorment, es feia servir la puntuació olímpica (computant els punts de cada partida), però a partir d'aquest campionat, es va començar a computar el resultat del matx (comptabilitzant igualment els punts de les partides a efectes de desempats).

Taula d'equips guanyadorsModifica

Data Seu[1] Equip
    campió[2]
Segon lloc Tercer lloc
22-28 agost 1957 Viena   Unió Soviètica (41)   Iugoslàvia (34)   Txecoslovàquia (24,5)
20 juny- 2 juliol 1961 Oberhausen   Unió Soviètica (74,5)   Iugoslàvia (58,5)   Hongria (53)
5-17 juny 1965 Hamburg   Unió Soviètica (66)   Iugoslàvia (57)   Hongria (57)
9-18 maig 1970 Kapfenberg     Unió Soviètica (52,5)   Hongria (41)   RDA (39,5)
6-14 juliol 1973 Bath   Unió Soviètica (40,5)   Iugoslàvia (34)   Hongria (33)
13-24 abril 1977 Moscou   Unió Soviètica (41,5)   Hongria (31)   Iugoslàvia (30)
19-27 gener 1980 Skara   Unió Soviètica (36,5)   Hongria (29)   Anglaterra (28,5)
23 juny - 3 juliol 1983 Plòvdiv   Unió Soviètica (38)   Iugoslàvia (33)   Hongria (31)
23 novembre - 3 gener 1989 Haifa   Unió Soviètica (36)   Iugoslàvia (33)   RFA (31,5)
20-30 novembre 1992 Debrecen   Rússia (25)   Ucraïna (22,5)   Anglaterra (21,5)
5-15 maig 1997 Pula   Anglaterra (22,5)   Rússia (22,5)   Armènia (22)
27 novembre - 8 dicembre 1999 Batumi   Armènia (22,5)   Hongria (22)   Alemanya (21)
5-16 novembre 2001[3] Lleó   Països Baixos (24,5)   França (23)   Alemanya (22)
11-20 octubre 2003[4][5] Plòvdiv   Rússia (17)   Israel (15)   Geòrgia (13)
30 juliol - 7 agost 2005[6] Göteborg   Països Baixos (15)   Israel (14)   França (13)
27 octubre - 7 novembre 2007[7][8] Creta   Rússia (17)   Armènia (14)   Azerbaidjan (13)
21-31 octubre 2009[9][10][11][12] Novi Sad   Azerbaidjan (15)   Rússia (14)   Ucraïna (13)
3-11 novembre 2011[13] Sithonia   Alemanya (15)   Azerbaidjan (14)   Hongria (13)
7-18 novembre 2013[14] Varsòvia   Azerbaidjan (14)   França (13)   Rússia (13)
13-22 novembre 2015[15][16] Reykjavík   Rússia (15)   Armènia (13)   França (13)

Equips guanyadors del torneig femeníModifica

Data Seu Equip
campió
Segon lloc Tercer lloc
20-30 novembre 1992 Debrecen        Ucraïna (13,5)   Geòrgia (13)   Azerbaidjan (12,5)
5-15 maig 1997 Pula   Geòrgia (13)   Romania (12)   Anglaterra (12)
27 novembre - 8 desembre 1999 Batumi   Eslovàquia (12,5)   Iugoslàvia (12)   Romania (12)
5-16 novembre 2001[3] Lleó   França (12,5   Moldàvia (12)   Anglaterra (12)
11-20 octubre 2003[4][5] Plòvdiv   Armènia (14)   Hongria (14)   Rússia (13)
30 juliol - 7 agost 2005[6] Göteborg   Polònia (15)   Geòrgia (14)   Rússia (12)
27 octubre - 7 novembre 2007[7][8] Creta   Rússia (17)   Polònia (13)   Armènia (13)
21-31 octubre 2009[9][11] Novi Sad   Rússia (16)   Geòrgia (16)   Ucraïna (12)
3-11 novembre 2011[13] Sithonia   Rússia (15)   Polònia (13)   Ucraïna (12)
7-18 novembre 2013[14] Varsòvia   Ucraïna (15)   Rússia (14)   Polònia (14)
13-22 novembre 2015[15] Reykjavík   Rússia (17)   Ucraïna (15)   Geòrgia (14)

Composició dels equips guanyadorsModifica

Equips masculinsModifica

Any Lloc Or Argent Bronze
1957   Àustria Viena   Unió Soviètica
Paul Keres
David Bronstein
Mikhaïl Tal
Borís Spasski
Tigran Petrossian
Vassili Smislov
Mark Taimanov
Víktor Kortxnoi
Aleksandr Tóluix
Issaak Boleslavski
Iuri Averbakh
Lev Aronin
  Iugoslàvia
Svetozar Gligorić
Aleksandar Matanovic
Borislav Ivkov
Petar Trifunovic
Andrija Fuderer
Nikola Karaklajic
Srecko Nedeljkovic
Borislav Milic
Mario Bertok
Braslav Rabar
Bozidar Durasevic
Tomislav Rakic
  Txecoslovàquia
Miroslav Filip
Ludek Pachman
Ladislav Alster
František Zíta
Julius Kozma
Jan Sefc
Jiri Fichtl
Frantisek Pithart
Josef Rejfir
Jaroslav Jezek
Frantisek Blatny
Maximilian Ujtelky
1961   RFA Oberhausen   Unió Soviètica
Mikhaïl Botvínnik
Mikhaïl Tal
Paul Keres
Tigran Petrossian
Vassili Smislov
Víktor Kortxnoi
Iefim Hèl·ler
Mark Taimanov
Lev Polugaievski
Semen Furman
Aleksandr Tóluix
Vladímir Baguírov
  Iugoslàvia
Svetozar Gligorić
Petar Trifunovic
Aleksandar Matanovic
Mario Bertok
Milan Matulović
Mijo Udovcic
Dragoljub Ciric
Borislav Milic
Srecko Nedeljkovic
Dragoljub Minic
Dražen Marović
Bozidar Durasevic
  Hongria
László Szabó
Lajos Portisch
Gedeon Barcza
István Bilek
Tibor Florian
Karol Honfi
Ervin Haag
Jozsef Pogats
Gyozo Forintos
Levente Lengyel
Jozsef Szily
Laszlo Navarovszky
1965   RFA Hamburg   Unió Soviètica
Tigran Petrossian
Mikhaïl Botvínnik
Víktor Kortxnoi
Vassili Smislov
David Bronstein
Leonid Stein
Mark Taimanov
Iuri Averbakh
Nikolai Kroguius
Issaak Boleslavski
Anatoli Lein
Anatoli Lútikov
  Iugoslàvia
Borislav Ivkov
Svetozar Gligorić
Aleksandar Matanovic
Milan Matulović
Bruno Parma
Petar Trifunovic
Mato Damjanovic
Mijo Udovcic
Dragoljub Ciric
Dragoljub Minic
Dražen Marović
Ivan Buljovcic
  Hongria
Lajos Portisch
László Szabó
István Bilek
Levente Lengyel
Gedeon Barcza
Gyozo Forintos
Karol Honfi
Peter Dely
Janos Flesch
Gyula Kluger
Joszef Pogats
Laszlo Navarovszky
1970   Àustria Kapfenberg   Unió Soviètica
Tigran Petrossian
Víktor Kortxnoi
Lev Polugaievski
Iefim Hèl·ler
Vassili Smislov
Mark Taimanov
Mikhaïl Tal
Paul Keres
Leonid Stein
Ratmir Khólmov
Iuri Balaixov
Aivars Gipslis
  Hongria
Lajos Portisch
Levente Lengyel
László Szabó
Gedeon Barcza
Laszlo Barczay
István Bilek
Peter Dely
István Csom
Gyozo Forintos
Karol Honfi
Andras Adorjan
Ervin Haag
  RDA
Wolfgang Uhlmann
Burkhard Malich
Reinhart Fuchs
Arthur Hennings
Heinz Liebert
Lothar Zinn
Friedrich Baumbach
Lutz Espig
Werner Golz
Lothar Vogt
Manfred Schoneburg
Detlef Neukirch
1973   Anglaterra Bath   Unió Soviètica
Borís Spasski
Tigran Petrossian
Víktor Kortxnoi
Anatoli Kàrpov
Mikhaïl Tal
Vassili Smislov
Iefim Hèl·ler
Guennadi Kuzmín
Vladimir Tukmakov
Iuri Balaixov
  Iugoslàvia
Svetozar Gligorić
Borislav Ivkov
Ljubomir Ljubojević
Aleksandar Matanovic
Bruno Parma
Albin Planinc
Dragoljub Velimirovic
Milan Matulović
Enver Bukic
Dragoljub Minic
  Hongria
Lajos Portisch
László Szabó
István Bilek
Zoltán Ribli
István Csom
Gyozo Forintos
Andras Adorjan
Gyula Sax
Karol Honfi
Janos Tompa
1977   Unió Soviètica
Moscou
  Unió Soviètica
Anatoli Kàrpov
Tigran Petrossian
Lev Polugaievski
Mikhaïl Tal
Iuri Balaixov
Iefim Hèl·ler
Oleg Romànixin
Vitali Tseixkovski
Iosif Dorfman
Ievgueni Svéixnikov
  Hongria
Lajos Portisch
Zoltán Ribli
Gyula Sax
István Csom
Andras Adorjan
Ivan Farago
Laszlo Vadasz
Laszlo Barczay
Peter Lukacs
Laszlo Hazai
  Iugoslàvia
Ljubomir Ljubojević
Svetozar Gligorić
Aleksandar Matanovic
Dragoljub Velimirovic
Bruno Parma
Borislav Ivkov
Enver Bukic
Krunoslav Hulak
Milorad Knezevic
Srdjan Marangunic
1980   Suècia Skara   Unió Soviètica
Anatoli Kàrpov
Mikhaïl Tal
Tigran Petrossian
Lev Polugaievski
Iefim Hèl·ler
Iuri Balaixov
Oleg Romànixin
Rafael Vaganian
Artur Iussúpov
Garri Kaspàrov
  Hongria
Lajos Portisch
Zoltán Ribli
Andras Adorjan
Gyula Sax
István Csom
Ivan Farago
Laszlo Vadasz
József Pintér
Peter Lukacs
Laszlo Hazai
  Anglaterra
Anthony Miles
Michael Stean
John Nunn
Jonathan Speelman
Raymond Keene
William Hartston
Jonathan Mestel
Robert Bellin
John Littlewood
Simon Webb
1983   Bulgària Plòvdiv   Unió Soviètica
Anatoli Kàrpov
Lev Polugaievski
Tigran Petrossian
Rafael Vaganian
Aleksandr Beliavski
Vladimir Tukmakov
Lev Psakhis
Oleg Romànixin
Artur Iussúpov
Iefim Hèl·ler
  Iugoslàvia
Ljubomir Ljubojević
Svetozar Gligorić
Predrag Nikolić
Vladimir Kovacevic
Bojan Kurajica
Krunoslav Hulak
Dusan Rajkovic
Bozidar Ivanović
Stefan Djuric
Mišo Cebalo
  Hongria
Lajos Portisch
Zoltán Ribli
Gyula Sax
József Pintér
Andras Adorjan
István Csom
Ivan Farago
Atilla Groszpeter
Atilla Schneider
Tamas Horvath
1989   Israel
Haifa
  Unió Soviètica
Valery Salov
Aleksandr Beliavski
Rafael Vaganian
Mikhaïl Gurévitx
Borís Guélfand
Lev Polugaievski
Viacheslav Eingorn
Vladimir Tukmakov
  Iugoslàvia
Ivan Sokolov
Krunoslav Hulak
Bogdan Lalić
Miodrag Todorcevic
Vladimir Kovacevic
Dragan Barlov
Ognjen Cvitan
Stefan Djuric
  RFA
Robert Hubner
Vlastimil Hort
Eric Lobron
Stefan Kindermann
Matthias Wahls
Joerg Hickl
Klaus Bischoff
Stefan Mohr
1992   Hongria Debrecen   Rússia
Garri Kaspàrov
Ievgueni Baréiev
Vladímir Kràmnik
Aleksei Dréiev
Alexey Vyzmanavin
  Ucraïna
Vassil Ivantxuk
Aleksandr Beliavski
Oleg Romànixin
Viacheslav Eingorn
Igor Novikov
  Anglaterra
Nigel Short
Jonathan Speelman
Michael Adams
John Nunn
Anthony Miles
1997   Croàcia
Pula
  Anglaterra
Nigel Short
Michael Adams
Jonathan Speelman
Matthew Sadler
Julian Hodgson
  Rússia
Ievgueni Baréiev
Piotr Svídler
Vadim Zviàguintsev
Ígor Glek
Iuri Iàkovitx
  Armènia
Vladímir Akopian
Rafael Vaganian
Smbat Lputian
Artaixès Minassian
Aixot Anastassian
1999   Geòrgia Batumi   Armènia
Smbat Lputian
Artaixès Minassian
Aixot Anastassian
Levon Aronian
Arxak Petrossian
  Hongria
Péter Lékó
Judit Polgár
Zoltán Almási
Aleksandr Txernín
József Pintér
  Alemanya
Artur Iussúpov
Robert Hubner
Rustem Dautov
Christopher Lutz
Christian Gabriel
2001   Espanya León   Països Baixos
Loek Van Wely
Jeroen Piket
Serguei Tiviàkov
Eric van den Doel
Friso Nijboer
  França
Étienne Bacrot
Joël Lautier
Christian Bauer
Jean-Marc Degraeve
Laurent Fressinet
  Alemanya
Christopher Lutz
Robert Hubner
Gerald Hertneck
Klaus Bischoff
Rainer Buhmann
2003   Bulgària Plòvdiv   Rússia
Piotr Svídler
Ievgueni Baréiev
Aleksandr Grisxuk
Aleksandr Morozévitx
Alexander Khalifman
  Israel
Borís Guélfand
Ilia Smirin
Emil Sutovsky
Borís Àvrukh
Michael Roiz
  Geòrgia
Zurab Azmaiparaixvili
Baadur Jobava
Mikheil Mchedlishvili
Georgi Kacheishvili
Merab Gagunashvili
2005   Suècia Göteborg   Països Baixos
Loek Van Wely
Ivan Sokolov
Serguei Tiviàkov
Jan Timman
Eric van den Doel
  Israel
Borís Guélfand
Emil Sutovsky
Ilia Smirin
Borís Àvrukh
Sergey Erenburg
  França
Étienne Bacrot
Joël Lautier
Iosif Dorfman
Laurent Fressinet
Christian Bauer
2007   Grècia
Creta
  Rússia
Piotr Svídler
Aleksandr Morozévitx
Aleksandr Grisxuk
Ievgueni Alekséiev
Dmitri Iakovenko
  Armènia
Levon Aronian
Vladímir Akopian
Gabriel Sargissian
Karen Asrian
Smbat Lputian
  Azerbaidjan
Teimur Radjàbov
Vugar Gaixímov
Qadir Huseynov
Shahriyar Mammadyarov
Rauf Mammadov
2009   Sèrbia
Novi Sad
  Azerbaidjan
Teimur Radjàbov
Vugar Gaixímov
Qadir Huseynov
Shahriyar Mammadyarov
Rauf Mammadov
  Rússia
Piotr Svídler
Aleksandr Morozévitx
Dmitri Iakovenko
Ievgueni Alekséiev
Ievgueni Tomaixevski
  Ucraïna
Pàvel Eliànov
Andrei Volokitin
Zahar Efimenko
Yuri Drozdovskij
Iuri Krivorutxko
2011   Grècia
Porto Carras[17]
  Alemanya
Arkadij Naiditsch
Georg Meier
Daniel Fridman
Jan Gustafsson
Rainer Buhmann
  Azerbaidjan
Teimur Radjàbov
Vugar Gaixímov
Shahriyar Mammadyarov
Qadir Huseynov
Eltaj Safarli
  Hongria
Péter Lékó
Zoltán Almási
Ferenc Berkes
Csaba Balogh
Zoltan Gyimesi
2013   Polònia Varsòvia   Azerbaidjan
Xakhriar Mamediàrov
Teimur Radjàbov
Eltaj Safarli
Rauf Məmmədov
Qadir Huseynov
  França
Etienne Bacrot
Maxime Vachier-Lagrave
Romain Edouard
Vladislav Tkachiev
Hicham Hamdouchi
  Rússia
Aleksandr Grisxuk
Piotr Svídler
Dmitri Andreikin
Aleksandr Morozévitx
Ievgueni Tomaixevski
2015   Islàndia Reykjavík   Rússia
Piotr Svídler
Aleksandr Grisxuk
Ievgueni Tomaixevski
Ian Nepómniasxi
Dmitri Iakovenko
  Armènia
Levon Aronian
Gabriel Sargissian
Serguei Movsessian
Hrant Melkumian
Karen H. Grigoryan
  Hongria
Péter Lékó
Richárd Rapport
Zoltán Almási
Ferenc Berkes
Csaba Balogh

Equips femeninsModifica

Any Lloc Or Argent Bronze
1992   Hongria Debrecen   Ucraïna
Alisa Galliamova
Marta Litinskaya
Irina Chelushkina
  Geòrgia
Ketevan Arakhamia
Nino Gurieli
Ketino Kachiani
  Azerbaidjan
Firuza Valikhanli
Ilaha Kadimova
1997   Croàcia Pula   Geòrgia
Maia Txiburdanidze
Nana Ioseliani
Ketevan Arakhamia
  Romania
Corina Peptan
Cristina Foisor
Elena Cosma
  Anglaterra
Susan Lalic
Harriet Hunt
Ruth Sheldon<
1999   Geòrgia Batumi   Eslovàquia
Zuzana Hagarova
Regina Pokorna
Alena Bekiarisova
  Iugoslàvia
Alisa Marić
Natasa Bojkovic
Maria Manakova
  Romania
Corina Peptan
Szidonia Vajda
Elena Cosma
2001   Espanya León   França
Maria Nepeina-Leconte
Marie Sebag
Roza Lallemand
  Moldàvia
Almira Skripchenko
Svetlana Petrenko
  Anglaterra
Harriet Hunt
Jovanka Houska
Susan Lalic
2003   Bulgària Plòvdiv   Armènia[18]
Elina Danielian
Lilit Mkrtchian
Nelly Aginian
  Hongria
Yelena Dembo
Szidonia Vajda
Anita Gara
  Rússia
Alisa Galliamova
Svetlana Matveeva
Aleksandra Kosteniuk
2005   Suècia Göteborg   Polònia[19]
Iweta Radziewicz
Monika Soćko
Jolanta Zawadzka
Joanna Dworakowska
Marta Zielinska
  Geòrgia
Maia Txiburdanidze
Nino Khurtsidze
Maia Lomineishvili
Nana Dzagnidze
Ketevan Arakhamia
  Rússia
Aleksandra Kosteniuk
Nadejda Kossíntseva
Ekaterina Kovalevskaya
Tatiana Kossíntseva
Alisa Galliamova
2007   Grècia
Creta
  Rússia
Aleksandra Kosteniuk
Tatiana Kossíntseva
Nadejda Kossíntseva
Ekaterina Kovalevskaya
Iekaterina Kórbut
  Polònia[20]
Monica Socko
Iweta Rajlich
Jolanta Zawadzka
Joanna Dworakowska
Marta Przezdziecka
  Armènia
Elina Danielian
Lilit Mkrtchian
Nelly Aginian
Siranush Andriasian
Liana Aghabekian
2009   Sèrbia
Novi Sad
  Rússia
Aleksandra Kosteniuk
Tatiana Kossíntseva
Nadejda Kossíntseva
Marina Romanko
Valentina Gunina
  Geòrgia
Nana Dzagnidze
Lela Javakhishvili
Sopiko Khukhashvili
Nino Khurtsidze
Bela Khotenashvili
  Ucraïna
Katerina Lahnó
Natàlia Júkova
Anna Uixénina
Inna Gaponenko
Natalia Zdebskaya
2011   Grècia
Porto Carras
  Rússia
Nadejda Kossíntseva
Tatiana Kossíntseva
Valentina Gunina
Aleksandra Kosteniuk
Natalija Pogonina
  Polònia
Monica Socko
Jolanta Zawadzka
Joanna Majdan-Gajewska
Karina Szczepkowska-Horowska
Katarzyna Toma
  Geòrgia
Nana Dzagnidze
Lela Javakhishvili
Nazi Paikidze
Nino Khurtsidze
Salome Melia
2013   Polònia Varsòvia   Ucraïna
Katerina Lahnó
Anna Uixénina
Maria Muzitxuk
Natàlia Júkova
Inna Gaponenko
  Rússia
Valentina Gunina
Aleksandra Kosteniuk
Natalija Pogonina
Olga Girya
Aleksandra Goryachkina
  Polònia
Monika Socko
Jolanta Zawadzka
Joanna Majdan-Gajewska
Iweta Rajlich
Karina Szczepkowska-Horowska
2015   Islàndia Reykjavík   Rússia
Aleksandra Kosteniuk
Katerina Lahnó
Valentina Gunina
Aleksandra Goryachkina
Anastasia Bodnaruk
  Ucraïna
Maria Muzitxuk
Anna Muzitxuk
Natàlia Júkova
Anna Uixénina
Inna Gaponenko
  Geòrgia
Nana Dzagnidze
Bela Khotenashvili
Lela Javakhishvili
Nino Batsiashvili
Meri Arabidze

Notes i referènciesModifica

  1. A les edicions en què era prevista una fase de classificació, és indicada la seu de la final.
  2. Entre parèntesis, el nombre de punts.
  3. 3,0 3,1 The Week in Chess 367
  4. 4,0 4,1 Web oficial - Plòvdiv 2003
  5. 5,0 5,1 The Week in Chess 467
  6. 6,0 6,1 The Week in Chess 561
  7. 7,0 7,1 Web oficial - Creta 2007
  8. 8,0 8,1 The Week in Chess 679
  9. 9,0 9,1 Web oficial - Novi Sad 2009
  10. «Gold for Azerbaijan and Russia in Novi Sad» (en anglès). chessvibes.com, 30-10-2009. [Consulta: 29 desembre 2010].
  11. 11,0 11,1 «Novi Sad: Azerbaijan wins Gold – by one rook move» (en anglès). ChessBase, 31 d’octubre 2009. [Consulta: 10 octubre 2014].
  12. «Azerbaijan Takes Gold in European Team Championship» (en anglès). chess.about.com, 02-11-2009. [Consulta: 19 desembre 2011].
  13. 13,0 13,1 Lloc web oficial - Porto Carras 2011
  14. 14,0 14,1 «European Team Chess Championship 2013». [Consulta: 14 novembre 2015].
  15. 15,0 15,1 «European Team Chess Championship 2015». [Consulta: 22 novembre 2015].
  16. «Russia dominates European Team Chess Championships in Reykjavik». chessdom.com. [Consulta: 23 novembre 2015]. (anglès)
  17. «2011 Championship, Porto Carras, Greece» (en anglès). chessdom.com. [Consulta: 16 desembre 2011].
  18. «5th European Team Chess Championship (women), Plovdiv 2003, Armenia» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 8 novembre 2011].
  19. «Poland at the 6th Women's European Chess Team Championship: Gothenburg 2005». OlimpBase. [Consulta: 9 novembre 2011].
  20. «Poland at the 7th Women's European Chess Team Championship: Heraklion 2007». OlimpBase. [Consulta: 9 novembre 2011].

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat d'Europa d'escacs per equips