Obre el menú principal

L'Eurocopa de futbol de 1980 es va disputar a Itàlia entre l'11 i el 22 de juny de 1988.

Infotaula de competició esportivaCampionat d'Europa de futbol 1980
Tipus Campionat d'Europa de futbol
Esport futbol
Organització UEFA
Nombre de participants 8
Participants
Anglaterra, Bèlgica, Espanya, Països Baixos, Txecoslovàquia, Grècia, Alemanya i Itàlia
Lloc i data
Estadis(en 4 ciutats organitzadores)
Lloc estadi Olímpic de Roma, Giuseppe Meazza, estadi San Paolo i Estadi Olímpic de Torí
Estat Itàlia Itàlia
Data 11 - 22 de juny
Classificació
Guanyador Alemanya Alemanya Federal (2n títol)
Subcampió Bèlgica Bèlgica
Tercer lloc Txecoslovàquia Txecoslovàquia
Quart lloc Itàlia Itàlia
Estadístiques
Partits jugats 14
Gols marcats 27  (1,93 per partit)
Líder estadístic Alemanya Klaus Allofs (3 gols)
Espectadors 345.463 (24.675,93 per partit)
Més informació
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Va ser la primera vegada que vuit països (anteriorment eren quatre) tenien dret a participar en la fase final del torneig. Set seleccions es van haver de classificar per a disputar-la. També va ser la primera vegada que l'amfitrió del torneig, en aquest cas ho va ser Itàlia, es classificava automàticament per a la fase final. Va ser la primera vegada en la història del torneig en la qual tots els partits es van celebrar en un únic país.

Contingut

Països participantsModifica

 
Finalistes del Campionat d'Europa de 1980.

Les seleccions classificades foren:


PlantillesModifica

Per veure les plantilles de les seleccións que prengueren part a la competició vegeu Plantilles del Campionat d'Europa de futbol de 1980.

SeusModifica

Roma Milà Napols Torí
Stadio Olimpico Giuseppe Meazza San Paolo Stadio Comunale
Capacitat: 86.500 Capacitat: 85.700 Capacitat: 72.800 Capacitat: 50.000

Primera faseModifica

Grup AModifica

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC
  Alemanya Federal 5 3 2 1 0 4 2
  Txecoslovàquia 3 3 1 1 1 4 3
  Països Baixos 3 3 1 1 1 4 4
  Grècia 1 3 0 1 2 1 4

Grup BModifica

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC
  Bèlgica 4 3 1 2 0 3 2
  Itàlia 4 3 1 2 0 1 0
  Anglaterra 3 3 1 1 1 3 3
  Espanya 1 3 0 1 2 2 4

Tercer LlocModifica

  Itàlia 1–1   Txecoslovàquia
Graziani 73' Jurkemik 54'

  San Paolo, Nàpols Àrbitre: Erich Linemayr (Àustria)
Assistència: 24.652

Tanda de penals
Causio   1:1   Masný
Altobelli   2:2   Nehoda
Baresi   3:3   Ondruš
Cabrini   4:4   Jurkemik
Benetti   5:5   Panenka
Graziani   6:6   Gögh
Scirea   7:7   Gajdůšek
Tardelli   8:8   Kozák
Collovati   8:9   Barmoš

FinalModifica

  Alemanya Federal 2–1   Bèlgica
Hrubesch 10'
Hrubesch 88'
Vandereycken (p) 75'

  Stadio Olimpico, Roma Àrbitre: Nicolae Rainea (Romania)
Assistència: 47.864


ALEMANYA FEDERAL BÈLGICA
1 Harald Schumacher 12 Jean-Marie Pfaff
20 Manfred Kaltz 2 Eric Gerets
15 Uli Stielike 3 Luc Millecamps
4 Karlheinz Förster 4 Walter Meeuws
5 Bernard Dietz 5 Michel Renquin
6 Bernhard Schuster 6 Julien Cools
2 Hans-Peter Briegel 7 René Vandereycken
8 Karl-Heinz Rummenigge 8 Wilfried Van Moer
9 Horst Hrubesch 9 François Van der Elst
10 Hans-Peter Müller 17 Raymond Mommens
11 Klaus Allofs 11 Jan Ceulemans
DT Josef Derwall DT Guy Thys
Canvis
Cullmann (Briegel, 55')
Canvis
Amonestats
Forster
Amonestats
van der Elst
Vandereycken
Millecamps



Campió:
 
ALEMANYA FEDERAL
Segon títol

GolejadorsModifica

Enllaços externsModifica