La temporada de 2011 del Campionat del Món de trial fou la 37a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 15 de maig i el 4 de setembre.
Aquesta temporada presentava l'al·licient del retorn a la competició de la mítica marca catalana Ossa, renascuda de les seves cendres després de gairebé trenta anys d'haver hagut de tancar les portes. L'equip oficial, dirigit per l'excampió del Món Marc Colomer, el compon de moment un sol pilot: Jeroni Fajardo, qui fou fitxat per la marca a final de 2010. Un altre fitxatge destacat de la temporada fou el de Dougie Lampkin, qui deixava Beta després d'haver-hi tornat el 2008 per a passar a córrer amb Gas Gas.
Finalment, Toni Bou guanyà el seu cinquè campionat mundial a l'aire lliure consecutiu, i es va repetir el resultat final pel que fa als tres primers classificats (Bou, Raga i Fujinami) que es ve donant invariablement d'ençà de la temporada de 2007. Aquest any, però, el campionat fou més ajustat, ja que Adam Raga presentà batalla i guanyà un total de quatre proves, mentre Bou en guanyava set i obtenia el títol amb només 13 punts d'avantatge sobre Raga.[1]
El calendari de la temporada 2011, previst inicialment a deu curses (vuit Grans Premis, dos dels quals de dos dies), es veié alterat de bon començament a causa de l'anul·lació del darrer Gran Premi previst, el de Polònia, programat inicialment pel 4 de setembre a Myslenice. Per tal de compensar aquesta mancança, a mitjan temporada es programà un darrer Gran Premi de dos dies de durada per al mateix cap de setmana (3 i 4 de setembre) a l'estació d'esquí d'Isola 2000, a Occitània, amb el nom de Gran Premi d'Europa. Així doncs, aquesta temporada hi haurà un total de vuit Grans Premis, amb onze curses.
- †† = Gran Premi celebrat en dos dies (dissabte i diumenge)
Sistema de puntuació
modifica
Els punts s'atorguen als 15 primers classificats.
| Posició |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
13 |
14 |
15
|
| Punts
|
20
|
17
|
15
|
13
|
11
|
10
|
9
|
8
|
7
|
6
|
5
|
4
|
3
|
2
|
1
|
Classificació dels pilots
modifica
- Els pilots amb fons blau debutaven al Campionat del Món aquesta temporada.
|
|
| Color |
Resultat
|
| Or |
Guanyador
|
| Argent |
2n lloc
|
| Bronze |
3r lloc
|
| Verd |
Va acabar sumant punts
|
| Blau |
Va acabar sense sumar punts
|
| No classificat (NC)
|
| Porpra |
No va acabar (Ret)
|
| Negre |
Desqualificat (DSQ)
|
| Blanc |
No va començar (NVC)
|
| Abandonà (AB)
|
| Retirat per lesió (LES)
|
| Cursa cancel·lada (C)
|
| Gris |
No va participar
|
| Exclòs (EX)
|
|
Classificació de marques
modifica
- Les quantitats indiquen els punts computables per al títol de constructors aconseguits pels pilots de la marca.
GP d'Alemanya
Toni Bou
GP de França ††
Breal-Moñforzh
GP d'Espanya
GP d'Andorra
GP d'Itàlia
GP de Gran Bretanya
Fort William/An Gearasdan (Highland)
GP del Japó ††
GP d'Europa ††
Isola 2000 (L'Isola)
Montesa Honda
Beta
Yamaha