Campionat del Món de bàsquet masculí

El Campionat del Món de basquetbol, (oficialment FIBA World Championship), és la màxima competició mundial de bàsquet, juntament amb els Jocs Olímpics, per a seleccions estatals.

Plantilla:Infotaula competició esportivaCampionat del Món de bàsquet masculí
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipustorneig de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIBA Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants32 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Àmbitmundial Modifica el valor a Wikidata
Vigència1950 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaquadriennal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfiba.basketball Modifica el valor a Wikidata
Facebook: FIBAWC Twitter: FIBAWC Instagram: fibawc Modifica el valor a Wikidata

La competició és organitzada per la FIBA i es disputa cada quatre anys des de 1950.[1]

Història modifica

 
Mapa amb els països que has estat seu del mundial (fins 2023). Blau fosc: dos cops; blau cel: un cop.
 
Partit entre els Estats Units i el Brasil al Mundial de 1954.

La Copa del Món de Bàsquet FIBA va ser concebuda en una reunió del Congrés Mundial FIBA als Jocs Olímpics d'estiu de 1948 a Londres.[2] El secretari general de la FIBA, Renato William Jones, va instar a la FIBA a adoptar un Campionat del Món, similar a la Copa del Món de la FIFA, que se celebraria cada quatre anys entre Olimpíades. El Congrés FIBA, veient l'èxit que tenia el torneig olímpic amb 23 equips aquell any, va acceptar la proposta, començant amb un torneig el 1950. Argentina va ser seleccionada com a amfitrió, en gran part perquè era l'únic país disposat a assumir la tasca.[3] L'Argentina va aprofitar el fet de ser la selecció amfitriona per guanyar tots els seus partits en el camí de convertir-se en el primer campió del món.

Els primers cinc tornejos es van celebrar a Amèrica del Sud, i els equips d'Amèrica van dominar el torneig, guanyant vuit de les nou medalles als tres primers tornejos. El 1963, però, els equips d'Europa de l'Est i el sud-est d'Europa, la Unió Soviètica i Iugoslàvia en particular, van començar a atrapar als equips del continent americà. Entre 1963 i 1990, el torneig va ser dominat pels Estats Units, la Unió Soviètica, Iugoslàvia i el Brasil, que junts van acumular totes les medalles del torneig.

El Campionat del Món FIBA de 1994 celebrat a Toronto va marcar l'inici d'una nova era, ja que els jugadors de l'NBA nord-americans en actiu van participar en el torneig per primera vegada (abans només podien participar professionals europeus i sud-americans, ja que encara eren considerats jugadors amateurs),[4][5] mentre que la Unió Soviètica i Iugoslàvia es divideixen en molts estats nous. Els Estats Units van dominar aquell any i van guanyar l'or, mentre que els antics estats de l'URSS i Iugoslàvia, Rússia i Croàcia van guanyar la plata i el bronze. El Campionat del Món FIBA de 1998, celebrat a Grècia (Atenes i El Pireu), va perdre part de la seva brillantor quan el tancament de l'NBA de 1998–99 va impedir la participació dels jugadors de l'NBA. El nou equip iugoslau, format ara per les antigues repúbliques iugoslaves de Sèrbia i Montenegro, va guanyar la medalla d'or sobre Rússia, mentre que els Estats Units, amb jugadors professionals de bàsquet jugant a Europa i dos jugadors universitaris, van quedar tercers.

El 2002, altres nacions van començar a destacar. La República Federal de Iugoslàvia, dirigida per Peja Stojaković dels Sacramento Kings i Dejan Bodiroga del FC Barcelona, va guanyar a l'últim partit a l'Argentina, mentre que Dirk Nowitzki, que va ser el MVP del torneig, va portar Alemanya al bronze, la seva primera medalla del Mundial. Mentrestant, l'equip dels Estats Units, aquest cop format per jugadors de l'NBA, va lluitar per aconseguir el sisè lloc. Aquesta nova era de paritat va convèncer la FIBA d'ampliar el torneig a 24 equips per a les edicions de 2006, 2010 i 2014 del torneig.[6][7]

El 2006, la potència emergent espanyola va vèncer a Grècia en la primera aparició a la final dels dos equips. Espanya es va convertir en el setè equip a aconseguir l'or del Campionat del Món.[8] Els Estats Units, que van perdre contra Grècia en una semifinal, van guanyar contra l'Argentina en el partit per la tercera posició i van aconseguir el bronze.

A la final del Campionat del Món FIBA de 2010, els Estats Units van derrotar Turquia i van guanyar l'or per primera vegada en 16 anys, mentre que Lituània va guanyar Sèrbia i va guanyar el bronze. La següent edició, els Estats Units es van convertir en el tercer país a defensar el campionat, guanyant contra Sèrbia a l'edició del 2014 del torneig. França va vèncer Lituània en el partit per la medalla de bronze.

Després de l'edició de 2014, la FIBA va instituir canvis significatius a la Copa del Món. La competició final es va ampliar de 24 a 32 equips. A més, per primera vegada des de 1967, la competició ja no es solaparia amb la Copa del Món de la FIFA. Per adaptar-se a aquest canvi, la Copa del Món FIBA 2014 va ser seguida d'una edició de 2019 a la Xina,[9] seguida d'una edició el 2023 a les Filipines, Japó i Indonèsia,[10] i el torneig de 2027 a Qatar, la primera Copa del Món a celebrar al món àrab.

Historial modifica

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga

Edició Any Final Medalla de bronze Seu
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1950
Detalls
 
Argentina
lligueta  
Estats Units
 
Xile
lligueta  
Brasil
Argentina
II 1954
Detalls
 
Estats Units
lligueta  
Brasil
 
Filipines
lligueta  
França
Brasil
III 1959
Detalls
 
Brasil
lligueta  
Estats Units
 
Xile
lligueta  
República de la Xina
Xile
IV 1963
Detalls
 
Brasil
lligueta  
Iugoslàvia
 
Unió Soviètica
lligueta  
Estats Units
Brasil
V 1967
Detalls
 
Unió Soviètica
lligueta  
Iugoslàvia
 
Brasil
lligueta  
Estats Units
Uruguai
VI 1970
Detalls
 
Iugoslàvia
lligueta  
Brasil
 
Unió Soviètica
lligueta  
Itàlia
Iugoslàvia
VII 1974
Detalls
 
Unió Soviètica
lligueta  
Iugoslàvia
 
Estats Units
lligueta  
Cuba
Puerto Rico
VIII 1978
Detalls
 
Iugoslàvia
82–81
(prò.)
 
Unió Soviètica
 
Brasil
86–85  
Itàlia
Filipines
IX 1982
Detalls
 
Unió Soviètica
95–94  
Estats Units
 
Iugoslàvia
119–117  
Espanya
Colòmbia
X 1986
Detalls
 
Estats Units
87–85  
Unió Soviètica
 
Iugoslàvia
117–91  
Brasil
Espanya
XI 1990
Detalls
 
Iugoslàvia
92–75  
Unió Soviètica
 
Estats Units
107–105
(prò.)
 
Puerto Rico
Argentina
XII 1994
Detalls
 
Estats Units
137–91  
Rússia
 
Croàcia
78–60  
Grècia
Canadà
XIII 1998
Detalls
 
RF Iugoslàvia
64–62  
Rússia
 
Estats Units
84–61  
Grècia
Grècia
XIV 2002
Detalls
 
RF Iugoslàvia
84–77
(prò.)
 
Argentina
 
Alemanya
117–94  
Nova Zelanda
Estats Units
XV 2006
Detalls
 
Espanya
70–47  
Grècia
 
Estats Units
96–81  
Argentina
Japó
XVI 2010
Detalls
 
Estats Units
81–64  
Turquia
 
Lituània
99–88  
Sèrbia
Turquia
XVII 2014
Detalls
 
Estats Units
129–92  
Sèrbia
 
França
95–93  
Lituània
Espanya
XVIII 2019
Detalls
 
Espanya
95–75  
Argentina
 
França
67–59  
Austràlia
Xina
XIX 2023
Detalls
 
Alemanya
83-77  
Sèrbia
 
Canadà
127-118
(prò.)
 
Estats Units
Filipines, Japó, Indonèsia
XX 2027
Detalls
Qatar

Medaller modifica

En cursiva = Seleccions desaparegudes
Dades actualitzades el febrer 2024

Posició País       Total
1   Estats Units 5 3 4 12
2   Iugoslàvia[Nota 1] 5 3 2 8
3   Unió Soviètica 3 3 2 8
4   Brasil 2 2 2 6
5   Sèrbia[Nota 2] 2 2 0 4
6   Espanya 2 0 0 2
7   Argentina 1 2 0 3
8   Alemanya 1 0 1 2
9   Rússia 0 2 0 2
10   Grècia 0 1 0 1
  Turquia 0 1 0 1
12   Xile 0 0 2 2
  França 0 0 2 2
14   Croàcia 0 0 1 1
  Lituània 0 0 1 1
  Filipines 0 0 1 1
  Canadà 0 0 1 1
Total 19 19 19 57
  1. La FIBA reconeix la selecció de bàsquet de Sèrbia hereva de les seleccions de la República Federal de Iugoslàvia i la posterior Sèrbia i Montenegro, no així de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
  2. La FIBA reconeix la selecció de bàsquet de Sèrbia hereva de les seleccions de la República Federal de Iugoslàvia i la posterior Sèrbia i Montenegro, no així de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Posició per edició modifica

Arg 1950 Bra 1954 Xil 1959 Bra 1963 Uru 1967 Iug 1970 PRi 1974 Fil 1978 Col 1982 Esp 1986 Arg 1990 Can 1994 Gre 1998 EUA 2002 Jap 2006 Tur 2010 Esp 2014 Xin 2019 Ind Jap Fil 2023 Tot Top 16 Top 8 Top 4 Top 2 Top 1
Participants 10 12 13 14 13 24 16 24 32
  Iugoslàvia 10a 11a 2a 2a 1a 2a 1a 3a 3a 1a 1a 1a Avui 7 estats 16 16 13 12 9 5
  Estats Units 2a 1a 2a 4a 4a 5a 3a 5a 2a 1a 3a 1a 3a 6a 3a 1a 1a 7a 4a 19 19 19 15 8 5
  Unió Soviètica 6a 3a 1a 3a 1a 2a 1a 2a 2a Avui 15 repúbliques 9 9 9 8 6 3
  Brasil 4a 2a 1a 1a 3a 2a 6a 3a 8a 4a 5a 11a 10a 8a 19a 9a 6a 13a 13a 19 18 13 8 4 2
  Espanya 9a 5a 4a 5a 10a 10a 5a 5a 1a 6a 5a 1a 9a 13 13 9 3 2 2
  Argentina 1a 10a 8a 6a 11a 12a 8a 9a 8a 2a 4a 5a 11a 2a 13 13 9 4 3 1
  Alemanya (RFA 1986) 16a 12a 3a 8a 17a 18a 1a 7 5 3 2 1 1
  Sèrbia (i Montenegro 2016) Part de Iugoslàvia 9a 4a 2a 5a 2a 5 5 4 3 2
  Rússia Part de la Unió Soviètica 2a 2a 10a 7a 12a 5 5 3 2 2
  Grècia 10a 6a 4a 4a 2a 11a 9a 11a 15a 9 9 4 3 1
  Turquia 9a 6a 2a 8a 22a 5 4 3 1 1
  França 6a 4a 5a 13a 5a 13a 3a 3a 18a 9 8 6 3
  Itàlia 7a 9a 4a 4a 6a 9a 6a 9a 10a 8a 10 10 6 2
  Lituània Part de la Unió Soviètica 7a 7a 3a 4a 9a 6a 6 6 5 2
  Xile 3a 10a 3a 3 3 2 2
  Canadà 7a 12a 11a 10a 8a 6a 6a 8a 11a 7a 12a 13a 22a 21a 3a 14 12 6 1
  Puerto Rico 5a 6a 12a 7a 10a 15a 4a 6a 11a 7a 17a 18a 19a 15a 12a 14 11 6 1
  Austràlia 12a 12a 7a 5a 17a 7a 5a 9a 13a 11a 12a 4a 10a 13 13 5 1
  Filipines 3a 8a 13a 8a 21a 32a 24a 7 4 3 1
  Cuba 8a 4a 11a 15a 4 4 2 1
  Taiwan (Formosa 1954 1959) 5a 4a 2 2 2 1
  Nova Zelanda 21a 4a 16a 12a 15a 19a 22a 7 4 1 1
  Croàcia Part de Iugoslàvia 3a 14a 10a 3 3 1 1
  Uruguai 6a 9a 10a 7a 7a 11a 13a 7 7 3
  Eslovènia Part de Iugoslàvia 9a 8a 7a 7a 4 4 3
  Polònia 5a 8a 2 2 2
  Xina 11a 12a 9a 15a 8a 12a 15a 16a 24a 29a 10 8 1
  Egipte (República Àrab Unida 1959 1970) 5a 11a 13a 14a 14a 24a 20a 7 5 1
  Mèxic 13a 9a 8a 9a 14a 25a 6 5 1
  Perú 7a 12a 12a 10a 4 4 1
  Txecoslovàquia 6a 10a 9a 10a Avui Txèquia i Eslovàquia 4 4 1
  Israel 8a 7a 2 2 1
  Equador 8a 1 1 1
  Bulgària 7a 1 1 1
  Colòmbia 7a 1 1 1
  República Txeca Part de Txecoslovàquia 6a 1 1 1
  Letònia Part de la Unió Soviètica 5a 1 1 1
  Angola Part de Portugal 20a 13a 16a 11a 10a 15a 17a 27a 9 5
  Corea del Sud 11a 13a 22a 16a 13a 16a 23a 26a 8 5
  República Dominicana 12a 16a 16a 14a 4 4
  Japó 13a 11a 14a 20a 31a 19a 6 3
  Senegal Part de França 14a 15a 22a 16a 30a 5 3
  Veneçuela 11a 14a 21a 14a 30a 5 3
  Panamà 9a 9a 19a 23a 4 2
  Níger Part de França 13a 14a 17a 3 2
  Paraguai 9a 13a 2 2
  Costa d'Ivori Part de França 13a 23a 20a 29a 27a 5 1
  Líban 16a 18a 21a 23a 4 1
  Montenegro Part de Iugoslàvia Part de Sèrbia 25a 11a 2 1
  República Centreafricana Part de França 14a 1 1
  Algèria Part de França 15a 1 1
  Països Baixos 14a 1 1
  Geòrgia Part de la Unió Soviètica 16a 1 1
  Iran 19a 20a 23a 31a 4
  Jordània 23a 28a 32a 3
  Tunísia Part de França 24a 24a 2
  Finlàndia 22a 21a 2
  Malàisia 24a 1
  Qatar 24a 1
  Ucraïna Part de la Unió Soviètica 18a 1
  Sudan del Sud Part de Sudan 17a 1
  Indonèsia 26a 1
  Cap Verd Part de Portugal 28a 1

Jugadors més valuosos modifica

Els guanyador anteriors al 1994 no són reconeguts per la FIBA.

Any Nom
1950   Oscar Furlong
1954   Kirby Minter
1959   Amaury Pasos
1963   Wlamir Marques
1967   Ivo Daneu
1970   Serguei Belov
1974   Dragan Kićanović
1978   Dražen Dalipagić
1982   Glenn "doc" Rivers
1986   Dražen Petrović
1990   Toni Kukoč
1994   Shaquille O'Neal
1998   Dejan Bodiroga
2002   Dirk Nowitzki
2006   Pau Gasol
2010   Kevin Durant
2014   Kyrie Irving
2019   Ricky Rubio
2023   Dennis Schroder

Referències modifica

  1. «Inside USA Basketball». basketball.com. USA Basketball. Arxivat de l'original el 7 setembre 2010. [Consulta: 7 setembre 2010].
  2. «FIBA World Championship History (pdf)». FIBA, 01-01-2007. Arxivat de l'original el 27 setembre 2007. [Consulta: 7 setembre 2010].
  3. Kennedy, John «'El Primer Crack' of Argentine Basketball: Oscar Furlong». Society for Irish Latin American Studies. John Kennedy, 12-03-2008 [Consulta: 7 setembre 2010].
  4. Hubbard, Jan. «Why Can Pros Complete in International Tournaments». USA Basketball. Arxivat de l'original el 1 agost 2021. [Consulta: 23 juliol 2021].
  5. McCallum, Jack «Lords of the Rings». Sports Illustrated, 18-02-1991 [Consulta: 7 setembre 2010].
  6. Secretary, FIBA «Press Release no. 42: "BAD Badtz-Maru" launched as official mascot for Japan 2006». FIBA [Geneva/Tokyo], 13-12-2005 [Consulta: 7 setembre 2010].
  7. Secretary, FIBA «ESP – Spain selected to host 2014 World Championship». FIBA [Geneva], 05-05-2009 [Consulta: 7 setembre 2010].
  8. «FIBA.com Archive – Yugoslavia.». Arxivat de l'original el 16 setembre 2014. [Consulta: 22 agost 2012].
  9. FIBA (20 April 2012). "Mainini: calendar, system of competition and 3x3 our biggest priorities". Nota de premsa.
  10. FIBA (9 December 2017). "Philippines/Japan/Indonesia to stage first-ever multiple-host FIBA Basketball World Cup in 2023". Nota de premsa.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de bàsquet masculí