Campionat del Món de bàsquet masculí

Campionat del Món de bàsquet masculí
Tipus	torneig de bàsquet
Esport	basquetbol
Organitzador	FIBA
Nombre de participants	32 (2019)
Lloc i dates
Àmbit	mundial
Vigència	1950 –
Freqüència	quadriennal
Altres
Lloc web	fiba.basketball

El Campionat del Món de basquetbol, (oficialment FIBA World Championship), és la màxima competició mundial de bàsquet, juntament amb els Jocs Olímpics, per a seleccions estatals.

La competició és organitzada per la FIBA i es disputa cada quatre anys des de 1950.^[1]

Història

Mapa amb els països que has estat seu del mundial (fins 2023). Blau fosc: dos cops; blau cel: un cop.

Partit entre els Estats Units i el Brasil al Mundial de 1954.

La Copa del Món de Bàsquet FIBA va ser concebuda en una reunió del Congrés Mundial FIBA als Jocs Olímpics d'estiu de 1948 a Londres.^[2] El secretari general de la FIBA, Renato William Jones, va instar a la FIBA a adoptar un Campionat del Món, similar a la Copa del Món de la FIFA, que se celebraria cada quatre anys entre Olimpíades. El Congrés FIBA, veient l'èxit que tenia el torneig olímpic amb 23 equips aquell any, va acceptar la proposta, començant amb un torneig el 1950. Argentina va ser seleccionada com a amfitrió, en gran part perquè era l'únic país disposat a assumir la tasca.^[3] L'Argentina va aprofitar el fet de ser la selecció amfitriona per guanyar tots els seus partits en el camí de convertir-se en el primer campió del món.

Els primers cinc tornejos es van celebrar a Amèrica del Sud, i els equips d'Amèrica van dominar el torneig, guanyant vuit de les nou medalles als tres primers tornejos. El 1963, però, els equips d'Europa de l'Est i el sud-est d'Europa, la Unió Soviètica i Iugoslàvia en particular, van començar a atrapar als equips del continent americà. Entre 1963 i 1990, el torneig va ser dominat pels Estats Units, la Unió Soviètica, Iugoslàvia i el Brasil, que junts van acumular totes les medalles del torneig.

El Campionat del Món FIBA de 1994 celebrat a Toronto va marcar l'inici d'una nova era, ja que els jugadors de l'NBA nord-americans en actiu van participar en el torneig per primera vegada (abans només podien participar professionals europeus i sud-americans, ja que encara eren considerats jugadors amateurs),^[4]^[5] mentre que la Unió Soviètica i Iugoslàvia es divideixen en molts estats nous. Els Estats Units van dominar aquell any i van guanyar l'or, mentre que els antics estats de l'URSS i Iugoslàvia, Rússia i Croàcia van guanyar la plata i el bronze. El Campionat del Món FIBA de 1998, celebrat a Grècia (Atenes i El Pireu), va perdre part de la seva brillantor quan el tancament de l'NBA de 1998–99 va impedir la participació dels jugadors de l'NBA. El nou equip iugoslau, format ara per les antigues repúbliques iugoslaves de Sèrbia i Montenegro, va guanyar la medalla d'or sobre Rússia, mentre que els Estats Units, amb jugadors professionals de bàsquet jugant a Europa i dos jugadors universitaris, van quedar tercers.

El 2002, altres nacions van començar a destacar. La República Federal de Iugoslàvia, dirigida per Peja Stojaković dels Sacramento Kings i Dejan Bodiroga del FC Barcelona, va guanyar a l'últim partit a l'Argentina, mentre que Dirk Nowitzki, que va ser el MVP del torneig, va portar Alemanya al bronze, la seva primera medalla del Mundial. Mentrestant, l'equip dels Estats Units, aquest cop format per jugadors de l'NBA, va lluitar per aconseguir el sisè lloc. Aquesta nova era de paritat va convèncer la FIBA d'ampliar el torneig a 24 equips per a les edicions de 2006, 2010 i 2014 del torneig.^[6]^[7]

El 2006, la potència emergent espanyola va vèncer a Grècia en la primera aparició a la final dels dos equips. Espanya es va convertir en el setè equip a aconseguir l'or del Campionat del Món.^[8] Els Estats Units, que van perdre contra Grècia en una semifinal, van guanyar contra l'Argentina en el partit per la tercera posició i van aconseguir el bronze.

A la final del Campionat del Món FIBA de 2010, els Estats Units van derrotar Turquia i van guanyar l'or per primera vegada en 16 anys, mentre que Lituània va guanyar Sèrbia i va guanyar el bronze. La següent edició, els Estats Units es van convertir en el tercer país a defensar el campionat, guanyant contra Sèrbia a l'edició del 2014 del torneig. França va vèncer Lituània en el partit per la medalla de bronze.

Després de l'edició de 2014, la FIBA va instituir canvis significatius a la Copa del Món. La competició final es va ampliar de 24 a 32 equips. A més, per primera vegada des de 1967, la competició ja no es solaparia amb la Copa del Món de la FIFA. Per adaptar-se a aquest canvi, la Copa del Món FIBA 2014 va ser seguida d'una edició de 2019 a la Xina,^[9] seguida d'una edició el 2023 a les Filipines, Japó i Indonèsia,^[10] i el torneig de 2027 a Qatar, la primera Copa del Món a celebrar al món àrab.

Historial

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga

Edició	Any	Final			Medalla de bronze			Seu
Edició	Any	Campió	Res.	Subcampió	3r lloc	Res.	4t lloc	Seu
I	1950 Detalls	Argentina	lligueta	Estats Units	Xile	lligueta	Brasil	Argentina
II	1954 Detalls	Estats Units	lligueta	Brasil	Filipines	lligueta	França	Brasil
III	1959 Detalls	Brasil	lligueta	Estats Units	Xile	lligueta	República de la Xina	Xile
IV	1963 Detalls	Brasil	lligueta	Iugoslàvia	Unió Soviètica	lligueta	Estats Units	Brasil
V	1967 Detalls	Unió Soviètica	lligueta	Iugoslàvia	Brasil	lligueta	Estats Units	Uruguai
VI	1970 Detalls	Iugoslàvia	lligueta	Brasil	Unió Soviètica	lligueta	Itàlia	Iugoslàvia
VII	1974 Detalls	Unió Soviètica	lligueta	Iugoslàvia	Estats Units	lligueta	Cuba	Puerto Rico
VIII	1978 Detalls	Iugoslàvia	82–81 (prò.)	Unió Soviètica	Brasil	86–85	Itàlia	Filipines
IX	1982 Detalls	Unió Soviètica	95–94	Estats Units	Iugoslàvia	119–117	Espanya	Colòmbia
X	1986 Detalls	Estats Units	87–85	Unió Soviètica	Iugoslàvia	117–91	Brasil	Espanya
XI	1990 Detalls	Iugoslàvia	92–75	Unió Soviètica	Estats Units	107–105 (prò.)	Puerto Rico	Argentina
XII	1994 Detalls	Estats Units	137–91	Rússia	Croàcia	78–60	Grècia	Canadà
XIII	1998 Detalls	RF Iugoslàvia	64–62	Rússia	Estats Units	84–61	Grècia	Grècia
XIV	2002 Detalls	RF Iugoslàvia	84–77 (prò.)	Argentina	Alemanya	117–94	Nova Zelanda	Estats Units
XV	2006 Detalls	Espanya	70–47	Grècia	Estats Units	96–81	Argentina	Japó
XVI	2010 Detalls	Estats Units	81–64	Turquia	Lituània	99–88	Sèrbia	Turquia
XVII	2014 Detalls	Estats Units	129–92	Sèrbia	França	95–93	Lituània	Espanya
XVIII	2019 Detalls	Espanya	95–75	Argentina	França	67–59	Austràlia	Xina
XIX	2023 Detalls	Alemanya	83-77	Sèrbia	Canadà	127-118 (prò.)	Estats Units	Filipines, Japó, Indonèsia
XX	2027 Detalls							Qatar

Medaller

En cursiva = Seleccions desaparegudes
Dades actualitzades el febrer 2024

Total		19	19	19	59
Posició	País				Total
1	Estats Units	5	3	4	12
2	Iugoslàvia^{[Nota 1]}	5	3	2	10
3	Unió Soviètica	3	3	2	8
4	Brasil	2	2	2	6
5	Sèrbia^{[Nota 2]}	2	2	0	4
6	Espanya	2	0	0	2
7	Argentina	1	2	0	3
8	Alemanya	1	0	1	2
9	Rússia	0	2	0	2
10	Grècia	0	1	0	1
10	Turquia	0	1	0	1
12	Xile	0	0	2	2
12	França	0	0	2	2
14	Croàcia	0	0	1	1
	Lituània	0	0	1	1
	Filipines	0	0	1	1
	Canadà	0	0	1	1

↑ La FIBA reconeix la selecció de bàsquet de Sèrbia hereva de les seleccions de la República Federal de Iugoslàvia i la posterior Sèrbia i Montenegro, no així de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
↑ La FIBA reconeix la selecció de bàsquet de Sèrbia hereva de les seleccions de la República Federal de Iugoslàvia i la posterior Sèrbia i Montenegro, no així de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Posició per edició


	Arg 1950	Bra 1954	Xil 1959	Bra 1963	Uru 1967	Iug 1970	PRi 1974	Fil 1978	Col 1982	Esp 1986	Arg 1990	Can 1994	Gre 1998	EUA 2002	Jap 2006	Tur 2010	Esp 2014	Xin 2019	Ind Jap Fil 2023	Tot	Top 16	Top 8	Top 4	Top 2	Top 1
Participants	10	12	13				14		13	24	16				24			32		Tot	Top 16	Top 8	Top 4	Top 2	Top 1
Iugoslàvia	10a	11a		2a	2a	1a	2a	1a	3a	3a	1a		1a	1a	Avui 7 estats					16	16	13	12	9	5
Estats Units	2a	1a	2a	4a	4a	5a	3a	5a	2a	1a	3a	1a	3a	6a	3a	1a	1a	7a	4a	19	19	19	15	8	5
Unió Soviètica			6a	3a	1a	3a	1a	2a	1a	2a	2a	Avui 15 repúbliques								9	9	9	8	6	3
Brasil	4a	2a	1a	1a	3a	2a	6a	3a	8a	4a	5a	11a	10a	8a	19a	9a	6a	13a	13a	19	18	13	8	4	2
Espanya	9a						5a		4a	5a	10a	10a	5a	5a	1a	6a	5a	1a	9a	13	13	9	3	2	2
Argentina	1a		10a	8a	6a		11a			12a	8a	9a	8a	2a	4a	5a	11a	2a		13	13	9	4	3	1
Alemanya (RFA 1986)										16a		12a		3a	8a	17a		18a	1a	7	5	3	2	1	1
Sèrbia (i Montenegro 2016)	Part de Iugoslàvia														9a	4a	2a	5a	2a	5	5	4	3	2
Rússia	Part de la Unió Soviètica											2a	2a	10a		7a		12a		5	5	3	2	2
Grècia										10a	6a	4a	4a		2a	11a	9a	11a	15a	9	9	4	3	1
Turquia														9a	6a	2a	8a	22a		5	4	3	1	1
França	6a	4a		5a						13a					5a	13a	3a	3a	18a	9	8	6	3
Itàlia				7a	9a	4a		4a		6a	9a		6a		9a			10a	8a	10	10	6	2
Lituània	Part de la Unió Soviètica												7a		7a	3a	4a	9a	6a	6	6	5	2
Xile	3a	10a	3a																	3	3	2	2
Canadà		7a	12a	11a		10a	8a	6a	6a	8a	11a	7a	12a	13a		22a		21a	3a	14	12	6	1
Puerto Rico			5a	6a	12a		7a	10a		15a	4a	6a	11a	7a	17a	18a	19a	15a	12a	14	11	6	1
Austràlia						12a	12a	7a	5a	17a	7a	5a	9a		13a	11a	12a	4a	10a	13	13	5	1
Filipines		3a	8a				13a	8a									21a	32a	24a	7	4	3	1
Cuba						8a	4a			11a		15a								4	4	2	1
Taiwan (Formosa 1954 1959)		5a	4a																	2	2	2	1
Nova Zelanda										21a				4a	16a	12a	15a	19a	22a	7	4	1	1
Croàcia	Part de Iugoslàvia											3a				14a	10a			3	3	1	1
Uruguai		6a	9a	10a	7a	7a			11a	13a										7	7	3
Eslovènia	Part de Iugoslàvia															9a	8a	7a	7a	4	4	3
Polònia					5a													8a		2	2	2
Xina								11a	12a	9a	15a	8a		12a	15a	16a		24a	29a	10	8	1
Egipte (República Àrab Unida 1959 1970)	5a		11a			13a					14a	14a					24a		20a	7	5	1
Mèxic			13a	9a	8a		9a										14a		25a	6	5	1
Perú	7a	12a		12a	10a															4	4	1
Txecoslovàquia						6a	10a	9a	10a			Avui Txèquia i Eslovàquia								4	4	1
Israel		8a								7a										2	2	1
Equador	8a																			1	1	1
Bulgària			7a																	1	1	1
Colòmbia									7a											1	1	1
República Txeca	Part de Txecoslovàquia																	6a		1	1	1
Letònia	Part de la Unió Soviètica																		5a	1	1	1
Angola	Part de Portugal									20a	13a	16a		11a	10a	15a	17a	27a		9	5
Corea del Sud						11a		13a		22a	16a	13a	16a				23a	26a		8	5
República Dominicana								12a									16a	16a	14a	4	4
Japó				13a	11a								14a		20a			31a	19a	6	3
Senegal	Part de França							14a					15a		22a		16a	30a		5	3
Veneçuela											11a			14a	21a			14a	30a	5	3
Panamà						9a			9a	19a					23a					4	2
Níger	Part de França												13a		14a			17a		3	2
Paraguai		9a			13a															2	2
Costa d'Ivori	Part de França								13a	23a						20a		29a	27a	5	1
Líban														16a	18a	21a			23a	4	1
Montenegro	Part de Iugoslàvia														Part de Sèrbia			25a	11a	2	1
República Centreafricana	Part de França						14a													1	1
Algèria	Part de França													15a						1	1
Països Baixos										14a										1	1
Geòrgia	Part de la Unió Soviètica																		16a	1	1
Iran																19a	20a	23a	31a	4
Jordània																23a		28a	32a	3
Tunísia	Part de França															24a		24a		2
Finlàndia																	22a		21a	2
Malàisia										24a										1
Qatar															24a					1
Ucraïna	Part de la Unió Soviètica																18a			1
Sudan del Sud	Part de Sudan																		17a	1
Indonèsia																			26a	1
Cap Verd	Part de Portugal																		28a	1

Jugadors més valuosos

Els guanyador anteriors al 1994 no són reconeguts per la FIBA.

Any	Nom
1950	Oscar Furlong
1954	Kirby Minter
1959	Amaury Pasos
1963	Wlamir Marques
1967	Ivo Daneu
1970	Serguei Belov
1974	Dragan Kićanović
1978	Dražen Dalipagić
1982	Glenn "doc" Rivers
1986	Dražen Petrović
1990	Toni Kukoč
1994	Shaquille O'Neal
1998	Dejan Bodiroga
2002	Dirk Nowitzki
2006	Pau Gasol
2010	Kevin Durant
2014	Kyrie Irving
2019	Ricky Rubio
2023	Dennis Schroder