Obre el menú principal

Campionat del Món de biketrial

El Campionat del Món de biketrial (en anglès: World Biketrial Championship) és la màxima competició internacional de biketrial. L'organitza la BIU des de 1992 (any de la seva fundació) i és considerat la continuació de l'anterior Campionat del Món de trialsín.

BSicon RACE.svgWorld Biketrial Championship
Categoria Biketrial
Àmbit Internacional
Entitat BIU
Precedents C. del Món de trialsín (1986 - 91)
1a Temporada 1992
Campió (2012) Dani Comas (Elit)
Campiona Gemma Abant (Fèmina)
Equip campió Catalunya
Campió de constructors Monty
Darrera revisió: 4/11/2019
Modifica les dades a Wikidata

El campionat atorga un títol mundial específic per a cadascuna de les categories federatives establertes per la BIU (les quals han anat variant històricament fins a arribar a les vigents actualment: Elite, Senior, Junior, Minime, Benjamin, Poussin i Femina), més un per a Nacions i un altre per a Constructors. Les antigues categories Màster i Expert (reservades a bicicletes amb roda de 26") i Cadet han estat discontinuades. La selecció catalana hi competeix oficialment d'ençà de l'edició del 2010, ja que la federació catalana (la BAC) fou reconeguda per la BIU un cop acabada la temporada de 2009.

Al contrari del que passa als mundials de ciclisme de muntanya i trial organitzats per l'UCI, on hi ha títols per separat en funció de la mida de la roda de la bicicleta emprada (els mundials de trial de 20" i 26"), actualment als mundials de biketrial hi ha un sol títol per categoria federativa: els pilots hi poden participar amb la mida de roda que vulguin (sempre que estigui dins els límits establerts per a cada categoria), i tots competeixen plegats agrupats per categoria. Això fa que les bicicletes equipades amb roda de 20" siguin les més habituals, ja que són més manejables que les de 26".

HistòriaModifica

 
Ot Pi a la prova inaugural del Mundial de 1992 (Itadori, Japó)

El mundial de biketrial s'estrenà el juliol de 1992, coincidint amb les Olimpíades de Barcelona, i ja al seu cinquè any, el 1996, va comptar amb la participació de 330 pilots de 26 països. A la primera edició, la prova inicial fou a Itadori (Japó), seguida per Alcanyís (Espanya), Sinsheim (Alemanya) i Tábor (República Txeca). Anys a venir, el mundial va constar de proves a llocs tan allunyats com ara Llac Tahoe (Califòrnia), Singapur i la Xina. Entre les organitzacions més reeixides s'han citat sovint les de Heidelberg (Alemanya), Bilstain (Bèlgica) i algunes de les celebrades a Eslovàquia, França, Itàlia i Anglaterra.[1]

Als Països CatalansModifica

A Catalunya hi ha hagut també organitzadors molt ben valorats, com ara Màrius Pujol a Berga i Manel Raventós a Castellví de Rosanes. Amb els seus respectius equips -compostos per més de 60 persones- han organitzat recordades proves puntuables per al Campionat de Món (especialment Pujol a la Font Negra de Berga). També han excel·lit en aquesta tasca Jaume Kleiner a L'Estartit, Àngel Batlle a Vilanova de Prades, Josep Fort a Sant Miquel de Campmajor (d'on era batlle) i Ramon Cirera a Sant Fruitós de Bages.[2] Cal fer esment també de l'aragonès Antonio Gaibar, qui a banda de les reeixides proves d'Alcanyís i Tabuenca n'organitzà alguna a Castellseràs (així com diverses proves del campionat dels Països Catalans).[3]

D'altra banda, tant Màrius Pujol com Manel Raventós dirigiren a més a més competitius equips de pilots que es desplaçaren arreu del món tot seguint els Campionats del Món.

ItadoriModifica

Una de les fites d'aquest campionat fou el fet d'introduir-se al Japó, gràcies a les gestions del president de la BIU Hiroshi Hirano. A Itadori (Gifu) s'hi ha celebrat la prova japonesa del mundial ininterrompudament entre 1992 i el 2007, essent sempre molt lloada per la seva excel·lent organització i espectacular posada en escena, gràcies als grans pressupostos amb què han comptat els organitzadors[4] (l'any del seu debut s'hi van aplegar 10.000 espectadors, i el cost de la seva organització fou de 85.000 dòlars). Una de les característiques d'aquesta prova és que anualment s'hi han fabricat zones especials tipus indoor amb fusta (sovint la primera i la darrera per tal de donar espectacle al parc tancat). El disseny de les zones el suggeria el mateix Hirano i sovint eren al·legòriques a una situació atmosfèrica, com ara el foc, un terratrèmol, el vent, un volcà, etc.[5]

Bicicletes de 26"Modifica

Una de les principals novetats del campionat, al moment de la seva creació, fou la inclusió d'un parell de categories reservades a bicicletes amb roda de 26" (Màster i Expert), amb la idea d'aprofitar l'auge de les bicicletes de mountain bike en aquella època. La idea era oferir zones específiques per a aquesta mena de bicicletes, amb fortes pujades i baixades, pocs salts i rodades llargues que facilitessin l'ús del canvi de marxes.[6] Tot i les bones intencions inicials, aquestes categories anaren decandint amb els anys, degut bàsicament al poc interès per part dels fabricants i, alhora, dels organitzadors (que acabaven marcant-ne zones massa fàcils, aprofitant les infantils). La manca de seguiment i participació provocà finalment la desaparició de les categories Màster i Expert i la preeminència actual de bicicletes de 20".[6]

Llista de campions per categoriesModifica

A data 1 de gener de 2013

Elit (A), Fèmina (C), Nacions i ConstructorsModifica

Edició Any Elit Fèmina Nacions Constructors
I 1992   Ot Pi   Helena Kurandova ? ?
II 1993   Ot Pi   Gabriela Danikova   Espanya ?
III 1994   Petr Kraus   Gabriela Danikova   República Txeca ?
IV 1995   Cèsar Cañas   Gabriela Danikova   Espanya ?
V[7] 1996   Cèsar Cañas   Mio Suemasa   Espanya ?
VI[8] 1997   Cèsar Cañas   Mio Suemasa   Espanya   Monty
VII[9] 1998   Cèsar Cañas   Gabriela Danikova   Espanya   Monty
VIII[10] 1999   Cèsar Cañas   Gabriela Danikova   Espanya   Monty
IX[11] 2000   Cèsar Cañas   Gabriela Danikova   Espanya   Monty
X 2001   Cèsar Cañas   Gabriela Danikova   Japó   Monty
XI 2002   Cèsar Cañas   Janka Kolenikova ? ?
XII 2003   Benito Ros   Gemma Bou ? ?
XIII 2004   Benito Ros   Mireia Abant ? ?
XIV 2005   Dani Comas   Gemma Abant   Espanya   Monty
XV 2006   Dani Comas   Mireia Abant   Espanya   Monty
XVI 2007   Benito Ros   Mireia Abant   Espanya   Monty
XVII 2008   Dani Comas   Gemma Abant   Espanya   Monty
XVIII 2009   Kazuki Terai   Gemma Abant   Japó   Monty
XIX 2010   Dani Comas   Mireia Abant   Catalunya   Monty
XX 2011   Dani Comas   Gemma Abant   Catalunya   Monty
XXI[12] 2012   Dani Comas   Gemma Abant   Catalunya   Monty

Màster, Expert i Grup AModifica

Edició Any Màster (26") Expert (26") Sènior Júnior
I 1992   Ot Pi ?   Vlastimil Tlasek   Milos Pospisil
II 1993   Ot Pi   Cèsar Cañas   Marc Verdaguer   Cèsar Cañas
III 1994   Ot Pi   Marc Vinco   Jiri Smidl   Alberto Gómez
IV 1995   Ot Pi   Martin Ashton   Jan Votypka   Elias Bonet
V 1996   Martin Simunek   Keigou Arizono   Marek Palous   Vicenç Victoria
VI 1997   Martin Simunek   David Cachón   Jan Sbovoda   Milosz Grajewski
VII 1998   Josef Dressler   Petr Sadilek   Stefan Pcola   Dani Comas[a 1]
VIII 1999   Petr Kraus   Hynek Rejthar   Marco Hösel   Benito Ros
IX 2000   Ot Pi   David Cachón   Rafal Kumorowski   Iker Lezeta
X 2001   Martin Simunek   Kevin Gauniax   Peter Bartak -
XI 2002   Bruno Arnold[13]   Giacomo Coustellier   Yoritaka Maeda -
XII 2003   Josef Dressler   Jan Sidlik   Vincent Hermance -
XIII 2004   Vincent Hermance   Daniel Cegarra   James Hyland -
XIV 2005   Vincent Hermance   Xavi Casas   Keita Miyaoka -
XV 2006   Ben Savage   Vittorio Brumotti   Peter Muziga -
XVI 2007   Cèsar Cañas   Juan Pedro García   Eduard Planas -
XVII 2008 - -   Thomas Ohler   David Herka
XVIII 2009 - -   Masaya Yamamoto   David Herka
XIX 2010 - -   Àngel Batlle   Armand Mollà
XX 2011 - -   Jan Kocis   Ladislav Janoska
XXI 2012 - -   Rafael Tibau   Armand Mollà
  1. S'assenyalen amb fons groc els guanyadors del títol Scratch, pel qual competeixen els pilots Sènior i Júnior alhora.

Cadet i Grup BModifica

Edició Any Cadet Minime Benjamí Poussin
I 1992   Stanislav Slaby   Marcus Klausmann   Sergi Bellavista   Xavi Vilaseca
II 1993   Vlastimil Hyncica   Petr Cablik   Tetsuya Yamada   Fumitaka Nozaki
III 1994   Martin Cucman   Eric Hernández   Premysl Vicek   Jeroni Fajardo
IV 1995   Kazuhiro Onishi   Eric Hernández   Iker Lezeta   Jeroni Fajardo
V 1996   Kazuhiro Onishi   Premysl Vicek   Ryota Nishimoto   Carlos Vallés
VI 1997   Eric Hernández   Iker Lezeta   Jeroni Fajardo   Wesly Belaey
VII 1998   Iker Lezeta   Kazuki Terai   Carlos Vallés   Tomonori Kokyu
VIII 1999   Kenny Belaey   Kazuki Terai   Tomonori Kokyu   David Millán
IX 2000   Kazuki Terai   Toni Bou   Tomonori Kokyu   Scott Wilson
X 2001   Kazuki Terai   Tomonori Kokyu   Atomu Mino   Takumi Sasaki
XI 2002   Gilles Coustellier   Marco Thoma   Vaclav Kolar   Alexandre Fabregas
XII 2003   Ben Savage   Matthieu Francisco   Vaclav Kolar   Marius Merger
XIII 2004   Ben Slinger   Vaclav Kolar   Alexandre Fabregas   Ladislav Janoska
XIV 2005   Eduard Planas   Vaclav Kolar   Marius Merger   Bernat Seuba
XV 2006   Vaclav Kolar   Alexandre Fabregas   Armand Mollà   Ludovic Fabregas
XVI 2007   Abel Mustieles   Marius Merger   Bernat Seuba   Matej Popelka
XVII 2008 -   Marc Prat   Miroslav Kolarik   Ryoga Tsuchiya
XVIII 2009 -   Armand Mollà   Ryoga Tsuchiya   Ryoma Hayashi
XIX 2010 -   Bernat Seuba   Arvis Dermaks   Charlie Rolls
XX 2011 -   Sergi Garcia   Yuga Ujikawa   Adam Morewood
XXI 2012 -   Andrea Riva   Charlie Rolls   Alan Rovira

Resum estadísticModifica

A data 1 de gener de 2013

Campions múltiplesModifica

Per a confeccionar la llista següent s'han considerat tots els resultats obtinguts pel pilot de forma individual, sense computar per tant els que hagi pogut aconseguir com a membre d'una selecció nacional o equip de constructor.

Pilot Elit Fèmina Màster Expert Sènior Júnior Cadet Minime Benjamí Poussin Total
  Cèsar Cañas 8 - 1 1 - 1 - - - - 11
  Dani Comas 6 - - - - 1 - - - - 7
  Ot Pi 2 - 5 - - - - - - - 7
  Gabriela Danikova - 7 - - - - - - - - 7
  Kazuki Terai 1 - - - - - 2 2 - - 5
  Gemma Abant - 5 - - - - - - - - 5
  Vaclav Kolar - - - - - - 1 2 2 - 5
  Benito Ros 3 - - - - 1 - - - - 4
  Mireia Abant - 4 - - - - - - - - 4
  Armand Mollà - - - - - 2 - 1 1 - 4
  Iker Lezeta - - - - - 1 1 1 1 - 4
  Tomonori Kokyu - - - - - - - 1 2 1 4
  Alexandre Fabregas - - - - - - - 1 1 1 3
  Martin Simunek - - 3 - - - - - - - 3
  Vincent Hermance - - 2 - 1 - - - - - 3
  Eric Hernández - - - - - - 1 2 - - 3
  Bernat Seuba - - - - - - - 1 1 1 3
  Marius Merger - - - - - - - 1 1 1 3
  Jeroni Fajardo - - - - - - - - 1 2 3
  Petr Kraus 1 - 1 - - - - - - - 2
  Josef Dressler - - 2 - - - - - - - 2
  Mio Suemasa - 2 - - - - - - - - 2
  Ben Savage - - 1 - - - 1 - - - 2
  David Cachón - - - 2 - - - - - - 2
  Eduard Planas - - - - 1 - 1 - - - 2
  David Herka - - - - - 2 - - - - 2
  Ladislav Janoska - - - - - 1 - - - 1 2
  Kazuhiro Onishi - - - - - - 2 - - - 2
  Premysl Vicek - - - - - - - 1 1 - 2
  Carlos Vallés - - - - - - - - 1 1 2
  Ryoga Tsuchiya - - - - - - - - 1 1 2
  Charlie Rolls - - - - - - - - 1 1 2

Títols per nacionalitatModifica

Per a confeccionar la llista següent s'han considerat els resultats de tots els campionats en disputa, tret del de Nacions i el de Constructors.

Nacionalitat Elit Fèmina Màster Expert Sènior Júnior Cadet Minime Benjamí Poussin Total
  Països Catalans[b 1] 16 10 6 2 4 6 1 6 5 8 64
  Catalunya 16 10 6 1 4 6 1 6 5 7 62
  República Txeca 1 1 6 2 5 3 4 4 3 2 31
  Japó 1 2 - 1 3 4 3 7 5 26
  Eslovàquia - 8 - 1 4 1 - - 1 - 15
  Espanya[b 2] - - - 4 - - 2 2 1 1 10
  País Basc 3 - - - - 3 1 1 1 - 9
  Regne Unit - - 1 1 1 - 2 1 3 9
  França[b 3] - - 2 1 1 - - 2 1 1 8
  Occitània - - 1 1 - - 1 - - - 3
  Bèlgica - - - 1 - 1 - - 1 3
  Alemanya - - - - 1 - - 2 - - 3
  Itàlia - - - 1 - - - 1 - - 2
  Polònia - - - - 1 1 - - - - 2
  Àustria - - - - 1 - - - - - 1
  Lituània - - - - - - - - 1 - 1
  Andorra - - - 1 - - - - - 1
  Aragó (Franja de Ponent) - - - - - - - - - 1 1
Total 21 21 16 15 21 14 16 21 21 21 187
Notes
  1. El total de títols imputats als Països Catalans correspon a la suma dels aconseguits per pilots de Catalunya (62), d'Andorra (1) i de la Franja de Ponent (1).
  2. No s'hi compten els aconseguits per pilots dels Països Catalans o del País Basc.
  3. No s'hi compten els aconseguits per pilots catalans o occitans.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Pi 2012: «212. Campionat del Món de BikeTrial» p. 280
  2. Pi 2012: «213. Els grans organitzadors espanyols » p. 285-286
  3. Pi 2012: «203. Els grans personatges del BikeTrial» p. 269
  4. Pi 2012: «208. La BikeTrial International Union (BIU)» p. 277
  5. Pi 2012: «216. La primera organització de BikeTrial al Japó» p. 287-289
  6. 6,0 6,1 Pi 2011: «Renovar-se o morir» p. 69-70
  7. Coope, Robin. «Final Standings for the International Bike Trials Union 1996 World Championships» (en anglès), novembre 1996. [Consulta: 20 octubre 2012].
  8. Coope, Robin. «Biketrial International World Championship Final Standings» (en anglès), 1997. [Consulta: 20 octubre 2012].
  9. Coope, Robin. «1998 International Biketrial Union World Championships» (en anglès), 1998. [Consulta: 20 octubre 2012].
  10. Coope, Robin. «1999 Biketrial International Union World Championships» (en anglès), 1999. [Consulta: 20 octubre 2012].
  11. Coope, Robin. «2000 Biketrial International Union World Championships» (en anglès), 2000. [Consulta: 20 octubre 2012].
  12. «The 21th. BIU 2012 World Biketrial Championship» (PDF) (en anglès). biketrial-spain.com. BIU, 16-08-2012. [Consulta: 8 setembre 2012].
  13. Pi 2011: «L'últim mundial» p. 137

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica