Campionat del Món de motociclisme de 1978
La temporada de 1978 del Campionat del món de motociclisme fou la 30a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Hi havia gran expectació a l'inici de la temporada de 1978:[1] la popularitat del campió vigent Barry Sheene havia augmentat l'atractiu de les curses de motociclisme en l'àmbit dels mitjans de comunicació de masses[1] i, a més, l'arribada de Kenny Roberts dels Estats Units va fer augmentar l'emoció.[1]
| |||
| Tipus | campionat del món de motociclisme  | ||
|---|---|---|---|
| Esport | motociclisme de velocitat | ||
| Organitzador | FIM | ||
| Lloc i dates | |||
| Número d'edició | 30 (1978) | ||
Aquell any, un jove valencià, Ricardo Tormo, va aconseguir el títol de 50cc amb la Bultaco TSS Mk2 després d'assolir cinc victòries i dos segons llocs a les set rondes del campionat. Tormo va esdevenir així el primer campió del món de motociclisme catalanoparlant alhora que el primer valencià. L'italià Eugenio Lazzarini va guanyar el títol de 125cc amb una MBA. El sud-africà Kork Ballington va aconseguir un espectacular doblet en guanyar els títols de 250cc i 350cc amb les Kawasaki, igualant els dobles campionats de Walter Villa el 1976 i Mike Hailwood el 1967.[1]
Com a dada positiva, el 1978 va ser el primer any des del 1966 en què no es produí cap accident mortal. La ratxa es reinicià el 1980 i des d'aleshores fins al 1984 es van anar succeint anualment accidents als Grans Premis amb resultat de morts. Més tard se'n van tornar a produir alguns, tot i que a mesura que augmentava la seguretat dels circuits, cada cop més esporàdics. Entre el 1988 i el 2021 va haver-hi un total de nou morts en competició. A data del 2025, aquesta xifra continuava igual.
El campionat de 500cc
modificaA la categoria de 500cc, Suzuki tornava amb el campió vigent, Barry Sheene, juntament amb els seus companys d'equip Teuvo Lansivuori, Pat Hennen i Wil Hartog.[1] L'equip oficial de fàbrica de Yamaha va inscriure els excampions mundials de 350cc Johnny Cecotto i Takazumi Katayama.[1] A falta d'una moto competitiva amb la qual competir contra Harley-Davidson a l'AMA Grand National, la filial americana de Yamaha va decidir d'enviar el seu excampió de l'AMA Kenny Roberts a córrer als campionats mundials de 250cc, 500cc i Fórmula 750.[2] A més, Roberts va aconseguir el suport financer de l'empresa de pneumàtics Goodyear.[2]
_kijkt_hoe_zijn_monteur_de_wie,_Bestanddeelnr_929-7829.jpg)
Sheene va obrir la temporada amb una victòria al Gran Premi de Veneçuela, però després va emmalaltir a causa d'un virus que el va debilitar durant la primera part de l'any.[1][3] Roberts va guanyar la cursa de 250cc a Veneçuela, però després va patir una avaria a la de 500cc.[1][4] L'americà Pat Hennen va guanyar la segona ronda, el Gran Premi d'Espanya, mentre que Roberts fou segon i Sheene acabà relegat a la cinquena posició.[5] Roberts va guanyar la seva primera cursa de 500cc amb una victòria al Gran Premi d'Àustria i empalmà ràpidament dues victòries més a França i Itàlia, posant-se així al capdavant de la classificació provisional del campionat.[6][7][8] La prometedora carrera de Hennen es va veure estroncada quan va patir lesions al cap mentre competia al TT de l'Illa de Man durant una pausa en el calendari de la temporada del mundial.[9]
Cecotto va guanyar el Dutch TT i Roberts fou segon davant d'un ressorgit Sheene, en tercera posició.[10] Hartog es va adjudicar el Gran Premi de Bèlgica, on Roberts i Sheene acabaren de nou en segon i tercer lloc respectivament.[11] Al Gran Premi de Suècia, Roberts va tenir un accident durant els entrenaments de 250cc, patint commoció cerebral i una lesió al polze.[12] Commocionat per l'accident, no va poder passar de la setena posició a la cursa de 500cc, que Sheene va guanyar i reduí així la diferència de punts amb el líder del campionat, Roberts.[12][13] Hartog va guanyar el seu segon Gran Premi de la temporada a Finlàndia, mentre que els dos líders del campionat, Roberts i Sheene, no van poder acabar la cursa.[14] Tots dos aspirants van arribar al Gran Premi de Gran Bretanya amb només tres punts de diferència.[12] La prova va acabar amb controvèrsia després que les pluges torrencials durant la cursa, juntament amb les aturades a boxes per canviar pneumàtics per part de Roberts i de Sheene, van crear confusió entre els controladors oficials.[15] Finalment, Roberts en va ser declarat guanyador i a Sheene se li va assignar el tercer lloc, darrere del pilot privat Steve Manship, que no es va aturar per a canviar pneumàtics.[16][17][18]
La lluita pel títol entre Roberts i Sheene es va decidir a l'última cursa de la temporada, el Gran Premi d'Alemanya, celebrat al complicat Nürburgring, de 22,9 km de llargada. Allà, el pilot privat de Suzuki, Virginio Ferrari, va guanyar el primer Gran Premi de la seva carrera, mentre que Roberts va acabar en tercera posició per davant de Sheene, quart, i així va esdevenir el primer americà a guanyar el campionat del món de velocitat de la història.[19][20] Cecotto va quedar en tercer lloc a la classificació final del campionat.[20]
Campions del món
modifica- Pilots
| 50cc | 125cc | 250cc | 350cc | 500cc |
|---|---|---|---|---|
 Ricardo Tormo
|
 E. Lazzarini
|
 Kork Ballington
|
Kork Ballington
|
 Kenny Roberts
|
- Constructors
| 50cc | 125cc | 250cc | 350cc | 500cc |
|---|---|---|---|---|
 Bultaco |
Minarelli |
 Kawasaki |
Kawasaki |
Suzuki
|
- Sidecars
| Pilot / Passatger | Constructor |
|---|---|
 Rolf Biland /  Kenny Williams
|
Yamaha
|
Grans Premis
modificaSistema de puntuació
modificaBarem de puntuació de 1969 a 1987:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Calendari
modifica| Cursa | Data | Gran Premi | Circuit |
|---|---|---|---|
| 1 | 19 de març |  Gran Premi de Veneçuela
|
San Carlos |
| 2 | 16 d'abril |  Gran Premi d'Espanya
|
Jarama |
| 3 | 30 d'abril |  Gran Premi d'Àustria
|
Salzburgring |
| 4 | 7 de maig |  Gran Premi de França
|
Nogaro |
| 5 | 14 de maig | Gran Premi de les Nacions
|
Mugello |
| 6 | 24 de juny |  Dutch TT
|
Assen |
| 7 | 2 de juliol |  Gran Premi de Bèlgica
|
Spa-Francorchamps |
| 8 | 23 de juliol |  Gran Premi de Suècia
|
Karlskoga |
| 9 | 30 de juliol |  Gran Premi de Finlàndia
|
Imatra |
| 10 | 6 d'agost |  Gran Premi de Gran Bretanya
|
Silverstone |
| 11 | 20 d'agost |  Gran Premi d'Alemanya
|
Nürburgring |
| 12 | 27 d'agost |  Gran Premi de Txecoslovàquia
|
Brno |
| 13 | 17 de setembre |  Gran Premi de Iugoslàvia
|
Rijeka |
Guanyadors
modifica
Galeria
modifica-
Pat Hennen davant de Barry Sheene la setmana abans de l'accident de l'americà -
Wil Hartog amb la Suzuki RG500 a Assen -
Cecotto davant de Sheene i Roberts a Assen -
La Yamaha YZR500 amb què Kenny Roberts fou campió de 500cc
Classificació dels pilots
modifica500 cc
modifica
|
350 cc
modifica| Posició | Pilot | Moto | Punts | Victòries |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Kork Ballington
|
Kawasaki | 134 | 6 |
| 2 | Takazumi Katayama
|
Yamaha | 77 | 2 |
| 3 |  Gregg Hansford
|
Kawasaki | 76 | 3 |
| 4 | Jon Ekerold
|
Yamaha | 64 | 0 |
| 5 |  Tom Herron
|
Yamaha | 50 | 0 |
| 6 | Michel Rougerie
|
Yamaha | 47 | 0 |
| 7 | Franco Bonera
|
Yamaha | 37 | 0 |
| 8 | Patrick Fernandez
|
Yamaha | 36 | 0 |
| 9 | Victor Soussan
|
Yamaha | 34 | 0 |
| 10 | Olivier Chevallier
|
Yamaha | 27 | 0 |
| 11 |  Penti Korhonen
|
Yamaha | 20 | 0 |
250 cc
modifica| Posició | Pilot | Moto | Punts | Victòries |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Kork Ballington
|
Kawasaki | 124 | 4 |
| 2 | Gregg Hansford
|
Kawasaki | 118 | 4 |
| 3 | Patrick Fernandez
|
Yamaha | 55 | 0 |
| 4 |  Kenny Roberts
|
Yamaha | 54 | 2 |
| 5 |  Anton Mang
|
Kawasaki | 52 | 1 |
| 6 | Tom Herron
|
Yamaha | 48 | 0 |
| 7 | Mario Lega
|
Morbidelli | 44 | 0 |
| 8 | Franco Uncini
|
Yamaha | 42 | 0 |
| 9 | Jon Ekerold
|
Yamaha | 40 | 0 |
| 10 | Paolo Pileri
|
Morbidelli | 35 | 1 |
| 30 | Marc Fontan
|
Yamaha | 1 | 0 |
125 cc
modifica| Posició | Pilot | Moto | Punts | Victòries |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Eugenio Lazzarini
|
MBA | 114 | 4 |
| 2 |  Angel Nieto
|
Minarelli | 88 | 4 |
| 3 | Pier Paolo Bianchi
|
Minarelli | 70 | 4 |
| 4 | Harald Bartol
|
Morbidelli | 68 | 0 |
| 5 | Thierry Espié
|
Motobécane | 62 | 0 |
| 6 | Maurizio Massimiani
|
Morbidelli | 56 | 0 |
| 7 |  Hans Müller
|
Morbidelli | 48 | 0 |
| 8 |  Per-Edward Carlsson
|
Morbidelli | 46 | 0 |
| 9 | Jean-Louis Guignabodet
|
Morbidelli | 42 | 0 |
| 10 | Clive Horton
|
MBA | 25 | 0 |
| 30 | Ricardo Tormo
|
Bultaco | 1 | 0 |
50 cc
modifica| Posició | Pilot | Moto | Punts | Victòries |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Ricardo Tormo
|
Bultaco | 99 | 5 |
| 2 | Eugenio Lazzarini
|
Kreidler | 64 | 2 |
| 3 | Patrick Plisson
|
ABF | 48 | 0 |
| 4 | Wolfgang Müller
|
Kreidler | 28 | 0 |
| 5 | Rolf Blatter
|
Kreidler | 25 | 0 |
| 6 | Stefan Dörflinger
|
Kreidler | 24 | 0 |
| 7 | Claudio Lusuardi
|
Bultaco | 20 | 0 |
| 8 | Peter Looijensteijn
|
Kreidler | 14 | 0 |
| 9 | Ingo Emmerich
|
Kreidler | 14 | 0 |
| 10 | Aldo Pero
|
Kreidler | 13 | 0 |
| 23 | Ramon Galí
|
Bultaco | 3 | 0 |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999. ISBN 1-874557-83-7.
- ↑ 2,0 2,1 Moses, Sam «The daring young man whips the heroes with ease» (en anglès). American Motorcyclist, 3-1979 [Consulta: 15 desembre 2010].
- ↑ «1978 500cc Venezuelan Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «1978 250cc Venezuelan Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «1978 500cc Spanish Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «1978 500cc Austrian Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «1978 500cc French Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «1978 500cc Nations Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «Pat Hennen at the AMA Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «1978 500cc Dutch TT Results» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 12/4/2017. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «1978 500cc Belgian Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Roberts makes the right dream come true» (en anglès). The Modesto Bee. Bee News Services, 23-08-1978, pàg. 1 [Consulta: 15 gener 2011].
- ↑ «1978 500cc Swedish Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «1978 500cc Finnish Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ Assoc, American Motorcyclist. Roberts: A Champ With Class (en anglès), novembre 1978 [Consulta: 15 desembre 2010].
- ↑ «Roberts Declared Official Winner» (en anglès). The Modesto Bee. Bee News Services, 08-08-1978, pàg. 6 [Consulta: 20 desembre 2010].
- ↑ «Time to Fix 'Flag-to-Flag' Pit Stops Before Luck Runs Out» (en anglès). moto-racing.speedtv.com. Arxivat de l'original el 24/7/2011. [Consulta: 15 desembre 2010].
- ↑ «1978 500cc British Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «1978 500cc German Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ 20,0 20,1 «1978 500cc World Championship Final Standings» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 30/12/2013. [Consulta: 29 desembre 2013].
Bibliografia
modifica
- Büla, Maurice; Schertenleib, Jean-Claude. Continental Circus 1949–2000 (en anglès, francès i alemany). Chronosports S.A., 2001. ISBN 2-940125-32-5.
- «The Official MotoGP website» (en anglès). Arxivat de l'original el 18/9/2012. [Consulta: 6 juliol 2010].