Campionat del Món de motociclisme de 1978

La temporada de 1978 del Campionat del món de motociclisme fou la 30a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Hi havia gran expectació a l'inici de la temporada de 1978:[1] la popularitat del campió vigent Barry Sheene havia augmentat l'atractiu de les curses de motociclisme en l'àmbit dels mitjans de comunicació de masses[1] i, a més, l'arribada de Kenny Roberts dels Estats Units va fer augmentar l'emoció.[1]

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de motociclisme de 1978
Imatge
El Campió del Món de 500cc de 1978: Kenny Roberts
Tipuscampionat del món de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Número d'edició30  (1978) Modifica el valor a Wikidata
1977 Modifica el valor a Wikidata
1979Modifica el valor a Wikidata

Aquell any, un jove valencià, Ricardo Tormo, va aconseguir el títol de 50cc amb la Bultaco TSS Mk2 després d'assolir cinc victòries i dos segons llocs a les set rondes del campionat. Tormo va esdevenir així el primer campió del món de motociclisme catalanoparlant alhora que el primer valencià. L'italià Eugenio Lazzarini va guanyar el títol de 125cc amb una MBA. El sud-africà Kork Ballington va aconseguir un espectacular doblet en guanyar els títols de 250cc i 350cc amb les Kawasaki, igualant els dobles campionats de Walter Villa el 1976 i Mike Hailwood el 1967.[1]

Com a dada positiva, el 1978 va ser el primer any des del 1966 en què no es produí cap accident mortal. La ratxa es reinicià el 1980 i des d'aleshores fins al 1984 es van anar succeint anualment accidents als Grans Premis amb resultat de morts. Més tard se'n van tornar a produir alguns, tot i que a mesura que augmentava la seguretat dels circuits, cada cop més esporàdics. Entre el 1988 i el 2021 va haver-hi un total de nou morts en competició. A data del 2025, aquesta xifra continuava igual.

El campionat de 500cc

modifica

A la categoria de 500cc, Suzuki tornava amb el campió vigent, Barry Sheene, juntament amb els seus companys d'equip Teuvo Lansivuori, Pat Hennen i Wil Hartog.[1] L'equip oficial de fàbrica de Yamaha va inscriure els excampions mundials de 350cc Johnny Cecotto i Takazumi Katayama.[1] A falta d'una moto competitiva amb la qual competir contra Harley-Davidson a l'AMA Grand National, la filial americana de Yamaha va decidir d'enviar el seu excampió de l'AMA Kenny Roberts a córrer als campionats mundials de 250cc, 500cc i Fórmula 750.[2] A més, Roberts va aconseguir el suport financer de l'empresa de pneumàtics Goodyear.[2]

 
Barry Sheene i el seus mecànic revisant les Suzuki RG500 al Dutch TT

Sheene va obrir la temporada amb una victòria al Gran Premi de Veneçuela, però després va emmalaltir a causa d'un virus que el va debilitar durant la primera part de l'any.[1][3] Roberts va guanyar la cursa de 250cc a Veneçuela, però després va patir una avaria a la de 500cc.[1][4] L'americà Pat Hennen va guanyar la segona ronda, el Gran Premi d'Espanya, mentre que Roberts fou segon i Sheene acabà relegat a la cinquena posició.[5] Roberts va guanyar la seva primera cursa de 500cc amb una victòria al Gran Premi d'Àustria i empalmà ràpidament dues victòries més a França i Itàlia, posant-se així al capdavant de la classificació provisional del campionat.[6][7][8] La prometedora carrera de Hennen es va veure estroncada quan va patir lesions al cap mentre competia al TT de l'Illa de Man durant una pausa en el calendari de la temporada del mundial.[9]

Cecotto va guanyar el Dutch TT i Roberts fou segon davant d'un ressorgit Sheene, en tercera posició.[10] Hartog es va adjudicar el Gran Premi de Bèlgica, on Roberts i Sheene acabaren de nou en segon i tercer lloc respectivament.[11] Al Gran Premi de Suècia, Roberts va tenir un accident durant els entrenaments de 250cc, patint commoció cerebral i una lesió al polze.[12] Commocionat per l'accident, no va poder passar de la setena posició a la cursa de 500cc, que Sheene va guanyar i reduí així la diferència de punts amb el líder del campionat, Roberts.[12][13] Hartog va guanyar el seu segon Gran Premi de la temporada a Finlàndia, mentre que els dos líders del campionat, Roberts i Sheene, no van poder acabar la cursa.[14] Tots dos aspirants van arribar al Gran Premi de Gran Bretanya amb només tres punts de diferència.[12] La prova va acabar amb controvèrsia després que les pluges torrencials durant la cursa, juntament amb les aturades a boxes per canviar pneumàtics per part de Roberts i de Sheene, van crear confusió entre els controladors oficials.[15] Finalment, Roberts en va ser declarat guanyador i a Sheene se li va assignar el tercer lloc, darrere del pilot privat Steve Manship, que no es va aturar per a canviar pneumàtics.[16][17][18]

La lluita pel títol entre Roberts i Sheene es va decidir a l'última cursa de la temporada, el Gran Premi d'Alemanya, celebrat al complicat Nürburgring, de 22,9 km de llargada. Allà, el pilot privat de Suzuki, Virginio Ferrari, va guanyar el primer Gran Premi de la seva carrera, mentre que Roberts va acabar en tercera posició per davant de Sheene, quart, i així va esdevenir el primer americà a guanyar el campionat del món de velocitat de la història.[19][20] Cecotto va quedar en tercer lloc a la classificació final del campionat.[20]

Campions del món

modifica
Pilots
50cc 125cc 250cc 350cc 500cc
  Ricardo Tormo   E. Lazzarini   Kork Ballington   Kork Ballington   Kenny Roberts
Constructors
50cc 125cc 250cc 350cc 500cc
  Bultaco   Minarelli   Kawasaki   Kawasaki   Suzuki
Sidecars
Pilot / Passatger Constructor
  Rolf Biland /   Kenny Williams   Yamaha

Grans Premis

modifica

Sistema de puntuació

modifica

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Calendari

modifica
Cursa Data Gran Premi Circuit
1 19 de març   Gran Premi de Veneçuela San Carlos
2 16 d'abril   Gran Premi d'Espanya Jarama
3 30 d'abril   Gran Premi d'Àustria Salzburgring
4 7 de maig   Gran Premi de França Nogaro
5 14 de maig   Gran Premi de les Nacions Mugello
6 24 de juny   Dutch TT Assen
7 2 de juliol   Gran Premi de Bèlgica Spa-Francorchamps
8 23 de juliol   Gran Premi de Suècia Karlskoga
9 30 de juliol   Gran Premi de Finlàndia Imatra
10 6 d'agost   Gran Premi de Gran Bretanya Silverstone
11 20 d'agost   Gran Premi d'Alemanya Nürburgring
12 27 d'agost   Gran Premi de Txecoslovàquia Brno
13 17 de setembre   Gran Premi de Iugoslàvia Rijeka

Guanyadors

modifica
Cursa Gran Premi 50cc 125cc 250cc 350cc 500cc Resultats
1   GP de Veneçuela   Pier Paolo Bianchi   Kenny Roberts   T. Katayama   Barry Sheene Resultat
2   GP d'Espanya   Eugenio Lazzarini   Eugenio Lazzarini   Gregg Hansford   Pat Hennen Resultat
3   GP d'Àustria   Eugenio Lazzarini   Kork Ballington   Kenny Roberts Resultat
4   GP de França   Pier Paolo Bianchi   Gregg Hansford   Gregg Hansford   Kenny Roberts Resultat
5   GP de les Nacions   Ricardo Tormo   Eugenio Lazzarini   Kork Ballington   Kork Ballington   Kenny Roberts Resultat
6   Dutch TT   Eugenio Lazzarini   Eugenio Lazzarini   Kenny Roberts   Kork Ballington   Johnny Cecotto Resultat
7   GP de Bèlgica   Ricardo Tormo   Pier Paolo Bianchi   Paolo Pileri   Will Hartog Resultat
8   GP de Suècia   Pier Paolo Bianchi   Gregg Hansford   Gregg Hansford   Barry Sheene Resultat
9   GP de Finlàndia   Ángel Nieto   Kork Ballington   Kork Ballington   Will Hartog Resultat
10   GP de Gran Bretanya   Ángel Nieto   Anton Mang   Kork Ballington   Kenny Roberts Resultat
11   GP d'Alemanya   Ricardo Tormo   Ángel Nieto   Kork Ballington   T. Katayama   Virginio Ferrari Resultat
12   GP de Txecoslovàquia   Ricardo Tormo   Kork Ballington   Kork Ballington Resultat
13   GP de Iugoslàvia   Ricardo Tormo   Ángel Nieto   Gregg Hansford   Gregg Hansford Resultat

Galeria

modifica

Classificació dels pilots

modifica
Pos Pilot Moto VEN
 
ESP
 
AUT
 
FRA
 
NAT
 
NED
 
BEL
 
SWE
 
FIN
 
GBR
 
GER
 
Pts
1   Kenny Roberts Yamaha Ret 2 1 1 1 2 2 7 Ret 1 3 110
2   Barry Sheene Suzuki 1 5 3 3 5 3 3 1 Ret 3 4 100
3   Johnny Cecotto Yamaha Ret 4 2 23 Ret 1 Ret 6 3 7 2 66
4   Will Hartog Suzuki 9 7 5 6 5 1 2 1 Ret Ret 65
5   Takazumi Katayama Yamaha Ret 3 Ret Ret Ret 4 6 3 2 9 5 53
6   Pat Hennen Suzuki 2 1 Ret 2 2 51
7   Steve Baker Suzuki 3 6 Ret 4 9 Ret 4 6 Ret 7 42
8   Teuvo Länsivuori Suzuki 7 5 Ret 7 12 5 8 4 5 9 39
9   Marco Lucchinelli Suzuki / Cagiva-Suzuki Ret 4 Ret 3 Ret 7 Ret Ret 4 Ret 30
10   Michel Rougerie Suzuki 14 6 Ret Ret 6 4 Ret Ret 11 6 23
11   Virginio Ferrari Suzuki Ret Ret Ret 17 Ret Ret Ret 5 10 1 22
12   Steve Parrish Suzuki 4 10 Ret 7 Ret 10 Ret 15 5 15 13 20
13   Boet van Dulmen Suzuki 11 8 21 9 8 Ret 11 7 Ret 8 15
14   Steve Manship Suzuki 2 12
15   Christian Estrosi Suzuki 8 4 Ret 11
16   Graziano Rossi Suzuki 6 12 16 14 9 Ret Ret 7
17   John Newbold Suzuki Ret Ret 18 7 Ret 8 7
18   Roberto Pietri Yamaha 5 6
19   Gianni Rolando Suzuki NQ 10 Ret 6 Ret 6
20   Gerhardt Vogt Yamaha / Suzuki 6 16 20 20 14 17 16 5
21   Philippe Coulon Suzuki Ret 11 20 8 11 Ret 9 16 25 5
22   Leandro Becheroni Suzuki 7 NVC 4
23   Alex George Suzuki 18 Ret 11 14 14 8 10 Ret 13 15 4
24   Jürgen Steiner Suzuki 14 Ret 8 10 4
25   Jean-Philippe Orban Suzuki 12 Ret 8 3
26   Gianfranco Bonera Suzuki / Cagiva 9 22 13 Ret 12 2
27   Tom Herron Suzuki 13 Ret 9 2
28   Carlo Perugini Suzuki 9 Ret 2
29   Bruno Kneubühler Suzuki 16 10 Ret Ret Ret Ret 14 10 Ret Ret 2
30   Dennis Ireland Suzuki 10 Ret Ret Ret 1
31   Kenny Blake Yamaha 10 1
32   Jack Middelburg Suzuki Ret 15 13 14 11 0
33   John Woodley Suzuki 13 17 11 17 Ret 19 0
34   Clive Padgett Yamaha / Suzuki 17 11 0
35   Nico Cereghini Suzuki 11 0
36   John Williams Suzuki Ret 12 12 0
37   Max Wiener Suzuki Ret Ret 18 18 16 12 Ret 14 0
38   Les van Breda Suzuki 15 12 Ret Ret 19 Ret Ret Ret Ret 0
39   Markku Matikäinen Suzuki 17 12 Ret 0
40   Marc Chabert Yamaha 12 0
41   Franz Rau Suzuki 18 14 13 21 Ret 20 Ret Ret Ret 0
42   Bosse Granath Suzuki 16 NQ 13 NQ Ret 0
43   Dick Alblas Suzuki 19 Ret 21 13 20 19 0
44   Helmut Kassner Suzuki 13 0
45   Borge Nielsen Suzuki Ret 15 Ret NQ Ret 15 Ret 0
46   Jack Findlay Suzuki Ret Ret Ret 15 Ret 18 0
47   Franz Heller Suzuki 15 Ret 0
48   Roberto Coli Suzuki 15 0
49   Ilkka Jaakkola Yamaha 16 0
=   Greg Johnson Suzuki 16 0
51   Hans-Otto Butenuth Yamaha 17 0
=   Hervé Regout Yamaha 17 0
53   Peter Sjöström Suzuki 19 18 Ret 0
54   Odd Arne Lände Suzuki 18 0
55   Michael Schmid Suzuki 19 24 0
56   Kimmo Kopra Yamaha NQ 19 0
57   Fernando González Yamaha 19 0
58   Hase Toshiyuki Yamaha 20 0
59   Eduard Coormans Suzuki 21 0
=   Franz Shermer Suzuki 21 0
61   Carlos de San Antonio Suzuki Ret Ret Ret Ret 22 0
62   Jean-Claude Hogrel Buton NQ 22 Ret Ret 0
63   Cees Scheepens Suzuki 22 Ret 0
64   René Gutknecht Suzuki Ret 23 0
65   Alain Beraud Yamaha 24 0
66   Hans Schöne Yamaha 26 0
67   Lars Johansson Yamaha Ret 27 0
68   Walter Kaletsch Yamaha 28 0
69   Gustav Canehl Yamaha 29 0
-   Jon Ekerold Suzuki / Fath Ret Ret Ret 0
-   Hans Braumandl Suzuki Ret NQ Ret 0
-   Werner Nenning Suzuki Ret Ret 0
-   Steve Wright Yamaha Ret Ret 0
-   Jean-Paul Boinet But Ret 0
-   Dave Potter Suzuki NVC Ret 0
-   Ikujiro Takai Yamaha Ret NVC 0
-   Eddie Roberts Suzuki NQ Ret 0
-   Paolo Cipriani Paton Ret 0
-   Olivier Chevalier Yamaha Ret 0
-   Marc Fontan Suzuki Ret 0
-   Michel Frutschi Suzuki Ret 0
-   Lorenzo Ghiselli Suzuki Ret 0
-   Haarala Yamaha Ret 0
-   Ron Haslam Suzuki Ret 0
-   Walter Hoffman Suzuki Ret 0
-   Karl Jensen Yamaha Ret 0
-   Pentti Korhonen Yamaha Ret 0
-   Horst Lahfeld Suzuki Ret 0
-   Pentti Lehtelä Yamaha Ret 0
-   Gregorio Mariani Suzuki Ret 0
-   Roger Marshall Yamaha Ret 0
-   Alan North Suzuki Ret 0
-   Carlo Paganini Suzuki Ret 0
-   Gustav Reiner Suzuki Ret 0
-   Iingo Riemer Yamaha Ret 0
-   Herbert Schieferecke Yamaha Ret 0
-   Scherer Suzuki Ret 0
-   Kevin Stowe Suzuki Ret 0
-   Pierre Tocco Yamaha Ret 0
-   Piet van der Wal Yamaha Ret 0
-   Jan Verwey Suzuki Ret 0
-   Walter Villa Suzuki Ret 0
-   Graham Wood Suzuki Ret 0
-   Dawicki Suzuki NVC 0
-   Sergio Pellandini Suzuki NVC 0
-   Beni Slydal Suzuki NVC 0
-   Seppo Ojala Yamaha NQ 0
-   Víctor Palomo But NQ 0
-   Andres Pérez Rubio Suzuki NQ 0
Pos Pilot Moto VEN
 
ESP
 
AUT
 
FRA
 
NAT
 
NED
 
BEL
 
SWE
 
FIN
 
GBR
 
GER
 
Pts
Posició Pilot Moto Punts Victòries
1   Kork Ballington Kawasaki 134 6
2   Takazumi Katayama Yamaha 77 2
3   Gregg Hansford Kawasaki 76 3
4   Jon Ekerold Yamaha 64 0
5   Tom Herron Yamaha 50 0
6   Michel Rougerie Yamaha 47 0
7   Franco Bonera Yamaha 37 0
8   Patrick Fernandez Yamaha 36 0
9   Victor Soussan Yamaha 34 0
10   Olivier Chevallier Yamaha 27 0
11   Penti Korhonen Yamaha 20 0
Posició Pilot Moto Punts Victòries
1   Kork Ballington Kawasaki 124 4
2   Gregg Hansford Kawasaki 118 4
3   Patrick Fernandez Yamaha 55 0
4   Kenny Roberts Yamaha 54 2
5   Anton Mang Kawasaki 52 1
6   Tom Herron Yamaha 48 0
7   Mario Lega Morbidelli 44 0
8   Franco Uncini Yamaha 42 0
9   Jon Ekerold Yamaha 40 0
10   Paolo Pileri Morbidelli 35 1
30   Marc Fontan Yamaha 1 0
Posició Pilot Moto Punts Victòries
1   Eugenio Lazzarini MBA 114 4
2   Angel Nieto Minarelli 88 4
3   Pier Paolo Bianchi Minarelli 70 4
4   Harald Bartol Morbidelli 68 0
5   Thierry Espié Motobécane 62 0
6   Maurizio Massimiani Morbidelli 56 0
7   Hans Müller Morbidelli 48 0
8   Per-Edward Carlsson Morbidelli 46 0
9   Jean-Louis Guignabodet Morbidelli 42 0
10   Clive Horton MBA 25 0
30   Ricardo Tormo Bultaco 1 0
Posició Pilot Moto Punts Victòries
1   Ricardo Tormo Bultaco 99 5
2   Eugenio Lazzarini Kreidler 64 2
3   Patrick Plisson ABF 48 0
4   Wolfgang Müller Kreidler 28 0
5   Rolf Blatter Kreidler 25 0
6   Stefan Dörflinger Kreidler 24 0
7   Claudio Lusuardi Bultaco 20 0
8   Peter Looijensteijn Kreidler 14 0
9   Ingo Emmerich Kreidler 14 0
10   Aldo Pero Kreidler 13 0
23   Ramon Galí Bultaco 3 0

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999. ISBN 1-874557-83-7. 
  2. 2,0 2,1 Moses, Sam «The daring young man whips the heroes with ease» (en anglès). American Motorcyclist, 3-1979 [Consulta: 15 desembre 2010].
  3. «1978 500cc Venezuelan Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  4. «1978 250cc Venezuelan Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  5. «1978 500cc Spanish Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  6. «1978 500cc Austrian Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  7. «1978 500cc French Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  8. «1978 500cc Nations Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  9. «Pat Hennen at the AMA Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 29 desembre 2013].
  10. «1978 500cc Dutch TT Results» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 12/4/2017. [Consulta: 29 desembre 2013].
  11. «1978 500cc Belgian Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  12. 12,0 12,1 12,2 «Roberts makes the right dream come true» (en anglès). The Modesto Bee. Bee News Services, 23-08-1978, pàg. 1 [Consulta: 15 gener 2011].
  13. «1978 500cc Swedish Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  14. «1978 500cc Finnish Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  15. Assoc, American Motorcyclist. Roberts: A Champ With Class (en anglès), novembre 1978 [Consulta: 15 desembre 2010]. 
  16. «Roberts Declared Official Winner» (en anglès). The Modesto Bee. Bee News Services, 08-08-1978, pàg. 6 [Consulta: 20 desembre 2010].
  17. «Time to Fix 'Flag-to-Flag' Pit Stops Before Luck Runs Out» (en anglès). moto-racing.speedtv.com. Arxivat de l'original el 24/7/2011. [Consulta: 15 desembre 2010].
  18. «1978 500cc British Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  19. «1978 500cc German Grand Prix Results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 29 desembre 2013].
  20. 20,0 20,1 «1978 500cc World Championship Final Standings» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 30/12/2013. [Consulta: 29 desembre 2013].

Bibliografia

modifica