Campionat del Món de motocròs 1973

La temporada de 1973 del Campionat del Món de motocròs fou la 17a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial del mundial de 500cc constava de 10 Grans Premis, celebrats entre l'1 d'abril i el 19 d'agost.

Plantilla:Infotaula esdevenimentXVII Campionat del Món de motocròs: 1973
I Cup FIM 125 cc
Imatge
Jim Pomeroy amb Oriol Puig Bultó (dreta) just després que l’americà guanyés la primera mànega del GP d’Espanya de 250cc de 1973 (8 d'abril al Circuit del Vallès)
Tipustemporada esportiva
Data8 d'abril - 26 d'agost de 1973
←Anterior: 1972
Posterior: 1974
EstatSuïssa Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata

Aquell any, la FIM instaurà el Campionat d'Europa de Motocròs en la categoria de 125cc, amb la denominació de Cup FIM 125 cc,[1] reservat a pilots de fins a 25 anys (i comptant entre les proves puntuables el Premi FIM disputat l'1 de juliol al Circuit del Cluet, a Montgai).[2] Tal com estava establert per al Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 125cc, les plaques porta-números de la motocicleta havien de ser negres amb els números blancs.

La temporada de 1973 ha quedat en el record dels afeccionats catalans per la victòria de Jim Pomeroy amb una Bultaco Pursang a la primera cursa de la temporada,[3] el Gran Premi d'Espanya de 250 cc celebrat el 8 d'abril al Circuit del Vallès. Fou la primera victòria d'una moto catalana en una cursa del Mundial.

Sistema de puntuacióModifica

Barem de puntuació de 1973 a 1976:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1
Resultats que computen
1/2 + 1 de les mànegues

500 ccModifica

Grans PremisModifica

Ronda Data Gran Premi Lloc 1a mànega 2a mànega Guanyador Resultats
1 1 d'abril   Gran Premi de França Tarare   Christer Hammargren   Roger De Coster   Gerrit Wolsink Resultat
2 15 d'abril   Gran Premi d'Àustria Sittendorf   Jiri Stodulka   Jiri Stodulka   Jiri Stodulka Resultat
3 20 de maig   Gran Premi de Finlàndia Ruskeasanta   Christer Hammargren   Roger De Coster   Jaak van Velthoven Resultat
4 27 de maig   Gran Premi d'Itàlia Pinerolo   Roger De Coster   Roger De Coster   Roger De Coster Resultat
5 3 de juny   Gran Premi de Txecoslovàquia Holice   Willy Bauer   Willy Bauer   Willy Bauer Resultat
6 24 de juny   Gran Premi dels Estats Units Carlsbad   Willy Bauer   Willy Bauer   Willy Bauer Resultat
7 15 de juliol   Gran Premi d'Alemanya Bielstein   Willy Bauer   Roger De Coster   Roger De Coster Resultat
8 5 d'agost   Gran Premi de Bèlgica Namur   Willy Bauer   Willy Bauer   Willy Bauer Resultat
9 12 d'agost   Gran Premi de Luxemburg Ettelbruck   Åke Jonsson   Åke Jonsson   Åke Jonsson Resultat
10 19 d'agost   Gran Premi dels Països Baixos Sint Anthonis   Åke Jonsson   Gerrit Wolsink   Åke Jonsson Resultat

[4][5]

Classificació final

Posició Pilot Motocicleta Punts
1   Roger De Coster Suzuki 145
2   Willi Bauer Maico 143
3   Jaak Van Velthoven Yamaha 122
4   Åke Jonsson Yamaha 109
5   Gerrit Wolsink Maico 105
6   Christer Hammargren Yamaha 87
7   Jiri Stodulka CZ 56
8   Werner Schutz Maico 56
9   Oldřich Hameršmíd ČZ 45
10   Otakar Toman CZ 45

250 ccModifica

Grans PremisModifica

Ronda Data Gran Premi Lloc 1a mànega 2a mànega Guanyador Resultats
1 8 d'abril   Gran Premi d'Espanya Sabadell-Terrassa   Jim Pomeroy   Adolf Weil   Hans Maisch[n 1] Resultat
2 15 d'abril   Gran Premi d'Itàlia Serramazzoni   Heikki Mikkola   Pavel Rulev   Adolf Weil Resultat
3 29 d'abril   Gran Premi de Bèlgica Wuustwezel   Heikki Mikkola   Håkan Andersson   Håkan Andersson Resultat
4 6 de maig   Gran Premi de Suïssa Payerne   Håkan Andersson   Håkan Andersson   Håkan Andersson Resultat
5 13 de maig   Gran Premi de Polònia Szczecin   Håkan Andersson   Håkan Andersson   Håkan Andersson Resultat
6 20 de maig   Gran Premi de Iugoslàvia Orehova vas   Guennady Moisseev   Håkan Andersson   Guennady Moisseev Resultat
7 17 de juny   Gran Premi de França Cassel   Adolf Weil   Håkan Andersson   Adolf Weil Resultat
8 5 d'agost   Gran Premi de Finlàndia Hyvinkää   Håkan Andersson   Håkan Andersson   Håkan Andersson Resultat
9 12 d'agost   Gran Premi de l'URSS Jukki   Adolf Weil   Adolf Weil   Adolf Weil Resultat
10 19 d'agost   Gran Premi de Suècia Ulricehamn   Håkan Andersson   Håkan Andersson   Håkan Andersson Resultat
11 26 d'agost   Gran Premi d'Àustria Launsdorf   Adolf Weil   Heikki Mikkola   Adolf Weil Resultat

[6][7]

  1. En acabar el Gran Premi, Hans Maisch en fou declarat guanyador malgrat que la victòria li corresponia a Jim Pomeroy. La FIM li atorgà la victòria a l'americà pocs dies després, motiu pel qual algunes fonts indiquen com a guanyador Maisch i d'altres, Pomeroy.

Classificació finalModifica

 
Sortida de la primera mànega del Gran Premi d'Espanya (8/4/1973)
Posició Pilot Motocicleta Punts
1   Håkan Andersson Yamaha 177
2   Adolf Weil Maico 157
3   Heikki Mikkola Husqvarna 143
4   Torleif Hansen Kawasaki 111
5   Guennadi Moisséiev KTM 104
6   Jaroslav Falta CZ 86
7   Jim Pomeroy Bultaco 71
8   Pavel Rulev KTM 49
9   Uno Palm Puch 49
10   Kalevi Vehkonen Montesa 43

I Copa FIM 125 ccModifica

Classificació finalModifica

Posició Pilot Motocicleta Punts
1   André Malherbe Zündapp 27
2   Torao Suzuki Yamaha 25
3   Fritz Schneider Zündapp 22
4   Michel Combes Montesa 8
5   Tommy Olssen Husqvarna 8
6   Jean Paul Mingels Bultaco 8
7   Gilbert De Roover Husqvarna 8
8   Paolo Piron Husqvarna 6
9   Yvan Van Den Broeck Husqvarna 5
10   Daniel Beaumont Yamaha 5
11   Raymond Boven Montesa 4

Classificació Grup AModifica

Posició Pilot Motocicleta Punts
1   Torao Suzuki Yamaha 135
2   Gilbert De Roover Husqvarna 109 net/143 brut
3   André Massant CZ 93
4   Yvan Van Den Broeck Husqvarna 69
5   Torbjorn Winzell Husqvarna 66 net/75 brut
6   Bjarne Bloom Monark 46
7   Mattie Ghielen Yamaha 45
8   Nils Arne Nilsson Husqvarna 37
9   Bengt Arne Bonn Yamaha 34
10   Tommy Olssen Husqvarna 31

Classificació Grup BModifica

Posició Pilot Motocicleta Punts
1   André Malherbe Zündapp 129 net/163 brut
2   Fritz Schneider Zündapp 129 net/147 brut
3   Raymond Boven Montesa 101 net/102 brut
4   Jean Paul Mingels Bultaco 97 net/106 brut
5   Michel Combes Montesa 58 net/63 brut
6   Giancarlo Curradi Ancillotti 50
7   Felice Agostini Aspes 40
8   Rolf Baumann Husqvarna 36
9   Paolo Piron Husqvarna 34
10   Daniel Beaumont Yamaha 30

Resum: Podi final 1973

500 cc250 cc125 cc
Campió   Roger De CosterSuzuki  Håkan AnderssonYamaha  André MalherbeZündapp
Subcampió   Willi BauerMaico  Adolf WeilMaico  Torao SuzukiYamaha
Tercer   Jaak Van VelthovenYamaha  Heikki MikkolaHusqvarna  Fritz SchneiderZündapp

ReferènciesModifica

  1. «1973 Zundapp 125 MC» (en anglès). atlascardsplus.com. Arxivat de l'original el 30 de març 2012. [Consulta: 19 juny 2010].
  2. «Motociclismo: André Malherbe ganó en Montgai el Premio F. I. M. de Moto-Cross» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 04-07-1973. [Consulta: 19 juny 2010].
  3. «The first American» (en anglès). bultaco.net. Arxivat de l'original el 4 d'agost 2010. [Consulta: 19 juny 2010].
  4. «World championship series 1973» (en anglès). akejonsson.com. Åke Jonsson. [Consulta: 20 febrer 2011].
  5. «1973 - Saison 500cc» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 25 gener 2016].
  6. «1973 - Saison 250cc» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 25 gener 2016].
  7. «1973 250cc Results Grand Prix Motocross» (en anglès). jwvanessen.com. Heikki Mikkola. The Lone Wolf. Arxivat de l'original el 17 de gener 2016. [Consulta: 25 gener 2016].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motocròs 1973