Obre el menú principal

La temporada de 1974 del Campionat del Món de motocròs fou la 18a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava d'11 Grans Premis, celebrats entre el 21 d'abril i l'11 d'agost. Aquell any es disputà també la segona i darrera edició del Campionat d'Europa de motocròs en la categoria de 125 cc, ja que a partir de 1975 esdevindria Campionat del Món.

Infotaula d'esdevenimentXVIII Campionat del Món de motocròs: 1974
II Cup FIM 125 cc
Motorcross van Markelo de Nederlandse Gerrit Wolsink in actie, Bestanddeelnr 927-3561.jpg
Gerrit Wolsink al GP dels Països Baixos de 500cc de 1974
Tipus temporada esportiva
Data 1974
←Anterior: 1973
Posterior: 1975
Esport motocròs
Modifica les dades a Wikidata

La temporada de 1974 ha passat a la història pel polèmic desenllaç de la categoria de 250cc.[1] Tot i guanyar-ne el títol el txec Jaroslav Falta al darrer Gran Premi, el de Suïssa, finalment en fou desposseït arran d'una reclamació de l'equip soviètic, anant a parar el títol a mans de Guennadi Moisseev. Anys a venir, el txec Ivo Helikar escrigué un llibre en què explicava amb detall la trama d'aquest afer: "El títol robat" (en txec: Ukradený titul).[2]

500 ccModifica

Classificació finalModifica

 
Heikki Mikkola i Gerrit Wolsink durant el GP dels Països Baixos de 500cc, disputat a Markelo el 28/7/1974
Posició Pilot Motocicleta Punts
1   Heikki Mikkola Husqvarna 174
2   Roger De Coster Suzuki 165
3   Adolf Weil Maico 133
4   Gerrit Wolsink Suzuki 124
5   Jaak Van Velthoven Yamaha 109
6   Willi Bauer Maico 88
7   Ake Jonsson Yamaha 85
8   Arne Kring Husqvarna 80
9   Bengt Åberg Bultaco 69
10   Brad Lackey Husqvarna 55

250 ccModifica

El Campionat del Món de 250 cc s'estrenà el 7 d'abril amb la victòria a la primera mànega del primer Gran Premi de la temporada del nou pilot oficial de Montesa, el jove belga Raymond Boven (aleshores amb vint anys),[3] qui sorprengué tothom en un enfangat Circuit del Vallès. Es repetia doncs la història de la temporada anterior, quan un desconegut Jim Pomeroy féu el mateix.

Classificació finalModifica

Posició Pilot Motocicleta Punts
1   Guennadi Moisséiev KTM 145 net/162 brut
2   Jaroslav Falta CZ 139 net/142 brut
3   Harry Everts Puch 132 net/160 brut
4   Torleif Hansen Kawasaki 101 net/101 brut
5   Gaston Rahier Suzuki 96 net/102 brut
6   Håkan Andersson Yamaha 81 net/81 brut
7   Pavel Rulev KTM 75
8   Miroslav Halm CZ 70
9   Hans Maisch Maico 69
10   Joël Robert Suzuki 58
11   Sylvain Geboers Suzuki 53
12   Raymond Boven Montesa 49

II Copa FIM 125 ccModifica

 
André Malherbe durant el Campionat d'Europa de 125cc (1974)

Classificació finalModifica

Posició Pilot Motocicleta Punts
1   André Malherbe Zündapp 229 net/245 brut
2   Fritz Schneider Zündapp 215 net/244 brut
3   Gilbert De Roover Husqvarna 196 net/242 brut
4   Tommy Olsson Husqvarna 111 net/111 brut
5   Terbjorn Winzell Husqvarna 110 net/116 brut
6   Michel Combes Montesa/Ancillotti 110 net/110 brut
7   Göte Liljegren Zündapp 82
8   Gian Carlo Curradi Ancillotti 63
9   Johnny Vink Kawasaki 59
10   Dario Nani SWM 58

Resum: Podi final 1974

Canvis en el sistema de puntuacióModifica

A partir d'aquell any, passaven a comptar per al resultat final les 12 millors curses de cada pilot.

ReferènciesModifica

  1. «The seventies ruled the earth (at least the dirt)» (en anglès). mxbikes.com. [Consulta: 30 octubre 2010].
  2. «Jaroslav Falta» (en italià). famoparcross.com. [Consulta: 30 octubre 2010].
  3. «Dominio soviético en el Mundial de Moto-Cross» (PDF) (en castellà). elmundodeportivo.es. El Mundo Deportivo, 08-04-1974. [Consulta: 12 març 2011].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motocròs 1974