Campionat del Món de trialsín

El Campionat del Món de trialsín fou la màxima competició internacional de trialsín des del moment de la seva fundació, el 1986, fins al de la seva conversió en Campionat del Món de biketrial, esdevinguda el 1992. El campionat sorgí com a continuació de l'antiga Copa d'Europa, creada el 1982 a iniciativa de Pere Pi, la qual es reconvertí en competició mundial degut a dos factors: el creixent interès a participar-hi per part de pilots no europeus (principalment, japonesos, nord-americans i brasilers) i el fet que aquesta disciplina havia estat reconeguda oficialment per l'UCI un any abans, el 1985.

Campionat del Món de trialsín

Cartell de la prova catalana del Campionat del Món de 1989 (Avià, Berguedà)
Categoria	Trialsín
Àmbit	Internacional
Entitat	Pere Pi i UCI
Precedents	Copa d'Europa (1982 - 85)
1a Temporada	1986
Temporada final	1991
Successor	C. del Món de biketrial
Darrer campió	Ot Pi (Elit)

El campionat atorgava un títol mundial específic per a cadascuna de les categories federatives aleshores vigents (les quals anaren variant històricament fins a arribar a coincidir pràcticament amb les vigents actualment al biketrial: Elite, Senior, Junior, Cadets, Minime, Benjamin, Poussin i Femina), més un títol per a Nacions. Les antigues categories Experts, Juvenils, Infantils i Alevins anaren quedant discontinuades i l'única que sobrevisqué, Cadets, desaparegué en crear-se el mundial de biketrial. Al mateix temps, el títol complementari Scratch ("absolut") que s'instaurà inicialment desaparegué en crear-se la categoria Elite.

Història

Malgrat anomenar-se oficialment "campionat del món", durant els primers anys totes les proves es varen organitzar a Europa, comptant, això sí, amb la participació de l'equip oficial japonès amb quatre pilots, més el brasiler Eduardo Fonseca i el nord-americà Kevin Norton. Cal destacar que a la darrera edició com a Copa d'Europa, el 1985, ja hi havien participat alguns japonesos amb llicència belga.

El mundial va començar amb quatre proves puntuables però, degut a l'èxit assolit, durant dos anys se'n varen fer set al llarg de l'estiu: Catalunya, França, Itàlia, Àustria, Alemanya, Bèlgica i Regne Unit. L'esgotament que això causava a pilots i acompanyants va fer que Pi decidís programar només quatre proves per any aprofitant les vacances estiuenques. Els participants catalans s'hi desplaçaven amb un autocar que organitzava el matrimoni Pi, al qual s'hi afegien pilots de la resta de l'estat espanyol i fins i tot d'altres països. Més endavant, els alemanys varen copiar la idea i van muntar també un autocar.

Al cap de sis edicions d'aquesta competició, les fortes desavinences entre els seus organitzadors i l'UCI acabaren provocant la sortida d'aquells i la fundació de la BIU, que passà a prendre les regnes del campionat a partir de 1992, amb el nou nom de Campionat del Món de biketrial. L'UCI, per part seva, decidí seguir organitzant una competició similar i d'ençà d'aquell any inclou títols de trial als seus Campionats del Món de ciclisme de muntanya i trial.

Llista de campions per categories

Ed.	Any	Scratch	Sènior	Juvenils	Cadets	Infantils	Alevins	Benjamins
I	1986	Daniel Crosset	Daniel Crosset	Dani del Valle	Ot Pi	Joan Pons	Marc Colomer	Marco Monateri
		Scratch	Sènior	Júnior	Cadets	Minime	Benjamin	Poussin
II	1987	Ot Pi	Daniel Crosset	Ot Pi	Christophe Winand	Marc Colomer	Marco Monateri	Kenichi Kuroyama
		Elit	Sènior	Júnior	Cadets	Minime	Benjamin	Poussin
III	1988	Pep Ribera	Hans Kempter	Juan Fco. López	Remo Taiana	Miroslav Pacold	Marco Monateri	Kenichi Kuroyama
IV	1989	Ot Pi	Andreas Kromer	Josep Vilalta	Holger Werthwein	Marco Monateri	Kenichi Kuroyama	Jordi Mujal
		Elit	Sènior	Júnior	Cadets	Minime	Benjamin	Poussin	Fèmina
V	1990	Ot Pi	Paulo Marques	Petr Hyncica	Jaroslav Blazek	Tomoyuki Ogawa	Kenichi Kuroyama	Takahisa Fujinami	Helena Kurandova
VI	1991	Ot Pi	Vlastimil Tlasek	Milos Pospisil	Stanislav Slaby	Marcus Klausmann	Sergi Bellavista	Xavi Vilaseca	Helena Kurandova

Guanyadors del títol de Nacions

Ed.	Any	Nacions
I	1986	Espanya
II	1987	Espanya
III	1988	Espanya
IV	1989	Alemanya
V	1990	-
VI	1991	Txecoslovàquia

Resum estadístic

Campions múltiples

Per a confeccionar la llista següent s'han considerat tots els resultats obtinguts pel pilot de forma individual, sense computar per tant els que hagués pogut aconseguir com a membre d'una selecció estatal.

Pilot	Elit	Scratch	Senior	Junior	Juvenils	Cadets	Minime	Infantils	Benjamins	Alevins	Poussin	Femina	Total
Ot Pi	3	1	-	1	-	1	-	-	-	-	-	-	6
Marco Monateri	-	-	-	-	-	-	1	-	3	-	-	-	4
Kenichi Kuroyama	-	-	-	-	-	-	-	-	2	-	2	-	4
Daniel Crosset	-	1	2	-	-	-	-	-	-	-	-	-	3
Marc Colomer	-	-	-	-	-	-	1	-	-	1	-	-	2
Helena Kurandova	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2	2

Títols per nacionalitat

Per a confeccionar la llista següent s'han considerat els resultats de tots els campionats en disputa, tret del de Nacions.

Nacionalitat	Elit	Scratch	Senior	Junior	Juvenils	Cadets	Minime	Infantils	Benjamins	Alevins	Poussin	Femina	Total
Catalunya	4	1	-	2	1	1	1	1	1	1	2	-	15
Txecoslovàquia	-	-	1	2	-	2	1	-	-	-	-	2	8
Japó	-	-	-	-	-	-	1	-	2	-	3	-	6
Bèlgica	-	1	2	-	-	1	-	-	-	-	-	-	4
Alemanya	-	-	2	-	-	1	-	1	-	-	-	-	4
Itàlia	-	-	-	-	-	-	1	-	3	-	-	-	4
Portugal	-	-	1	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1
Espanya	-	-	-	1	-	-	-	-	-	-	-	-	1
Suïssa	-	-	-	-	-	1	-	-	-	-	-	-	1
Total	4	2	6	5	1	6	4	2	6	1	5	2	44

Vegeu també

• Campionat del Món de trialsín Sènior, Scratch i Elit

Referències

Bibliografia

• 1986-2014 UCI Trials World Champiionships Winners Off-Road
• Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353. 

Enllaços externs

• Vídeo del Campionat del Món de trialsín de 1989 (castellà)