Campionat del Món de trialsín

competició internacional de trialsín

El Campionat del Món de trialsín fou la màxima competició internacional de trialsín des del moment de la seva fundació, el 1986, fins al de la seva conversió en Campionat del Món de biketrial, esdevinguda el 1992. El campionat sorgí com a continuació de l'antiga Copa d'Europa, creada el 1982 a iniciativa de Pere Pi,[1] la qual es reconvertí en competició mundial degut a dos factors: el creixent interès a participar-hi per part de pilots no europeus (principalment, japonesos, nord-americans i brasilers)[1] i el fet que aquesta disciplina havia estat reconeguda oficialment per l'UCI un any abans, el 1985.[2]

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de trialsín
Imatge
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
EsportTrialsín Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorPere Pi
Unió Ciclista Internacional Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Àmbitmundial Modifica el valor a Wikidata
Vigència1986 – 1991 Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Primer guanyadorDaniel Crosset, 1986
Darrer guanyadorOt Pi, 1991 Modifica el valor a Wikidata

El campionat atorgava un títol mundial específic per a cadascuna de les categories federatives aleshores vigents (les quals anaren variant històricament fins a arribar a coincidir pràcticament amb les vigents actualment al biketrial: Elite, Senior, Junior, Cadets, Minime, Benjamin, Poussin i Femina), més un títol per a Nacions. Les antigues categories Experts, Juvenils, Infantils i Alevins anaren quedant discontinuades i l'única que sobrevisqué, Cadets, desaparegué en crear-se el mundial de biketrial. Al mateix temps, el títol complementari Scratch ("absolut") que s'instaurà inicialment desaparegué en crear-se la categoria Elite.

Història modifica

Malgrat anomenar-se oficialment "campionat del món", durant els primers anys totes les proves es varen organitzar a Europa,[3] comptant, això sí, amb la participació de l'equip oficial japonès amb quatre pilots, més el brasiler Eduardo Fonseca i el nord-americà Kevin Norton.[4] Cal destacar que a la darrera edició com a Copa d'Europa, el 1985, ja hi havien participat alguns japonesos amb llicència belga.[3]

El mundial va començar amb quatre proves puntuables però, degut a l'èxit assolit, durant dos anys se'n varen fer set al llarg de l'estiu: Catalunya, França, Itàlia, Àustria, Alemanya, Bèlgica i Regne Unit. L'esgotament que això causava a pilots i acompanyants va fer que Pi decidís programar només quatre proves per any aprofitant les vacances estiuenques.[3] Els participants catalans s'hi desplaçaven amb un autocar que organitzava el matrimoni Pi, al qual s'hi afegien pilots de la resta de l'estat espanyol i fins i tot d'altres països. Més endavant, els alemanys varen copiar la idea i van muntar també un autocar.[3]

Al cap de sis edicions d'aquesta competició, les fortes desavinences entre els seus organitzadors i l'UCI acabaren provocant la sortida d'aquells i la fundació de la BIU, que passà a prendre les regnes del campionat a partir de 1992, amb el nou nom de Campionat del Món de biketrial.[5] L'UCI, per part seva, decidí seguir organitzant una competició similar i d'ençà d'aquell any inclou títols de trial als seus Campionats del Món de ciclisme de muntanya i trial.

Llista de campions per categories modifica

Llista de campions per categories.[6][7]

Ed. Any Scratch Sènior Juvenils Cadets Infantils Alevins Benjamins
I 1986   Daniel Crosset   Daniel Crosset   Dani del Valle   Ot Pi   Joan Pons   Marc Colomer   Marco Monateri
Scratch Sènior Júnior Cadets Minime Benjamin Poussin
II 1987   Ot Pi   Daniel Crosset   Ot Pi   Christophe Winand   Marc Colomer   Marco Monateri   Kenichi Kuroyama
Elit Sènior Júnior Cadets Minime Benjamin Poussin
III 1988   Pep Ribera   Hans Kempter   Juan Fco. López   Remo Taiana   Miroslav Pacold   Marco Monateri   Kenichi Kuroyama
IV 1989   Ot Pi   Andreas Kromer   Josep Vilalta   Holger Werthwein   Marco Monateri   Kenichi Kuroyama   Jordi Mujal
Elit Sènior Júnior Cadets Minime Benjamin Poussin Fèmina
V 1990   Ot Pi   Paulo Marques   Petr Hyncica   Jaroslav Blazek   Tomoyuki Ogawa   Kenichi Kuroyama   Takahisa Fujinami   Helena Kurandova
VI 1991   Ot Pi   Vlastimil Tlasek   Milos Pospisil   Stanislav Slaby   Marcus Klausmann   Sergi Bellavista   Xavi Vilaseca   Helena Kurandova

Guanyadors del títol de Nacions modifica

Ed. Any Nacions
I 1986   Espanya
II 1987   Espanya
III 1988   Espanya
IV 1989   Alemanya
V 1990 -
VI 1991   Txecoslovàquia

Resum estadístic modifica

Campions múltiples modifica

Per a confeccionar la llista següent s'han considerat tots els resultats obtinguts pel pilot de forma individual, sense computar per tant els que hagués pogut aconseguir com a membre d'una selecció estatal.

Pilot Elit Scratch Senior Junior Juvenils Cadets Minime Infantils Benjamins Alevins Poussin Femina Total
  Ot Pi 3 1 - 1 - 1 - - - - - - 6
  Marco Monateri - - - - - - 1 - 3 - - - 4
  Kenichi Kuroyama - - - - - - - - 2 - 2 - 4
  Daniel Crosset - 1 2 - - - - - - - - - 3
  Marc Colomer - - - - - - 1 - - 1 - - 2
  Helena Kurandova - - - - - - - - - - - 2 2

Títols per nacionalitat modifica

Per a confeccionar la llista següent s'han considerat els resultats de tots els campionats en disputa, tret del de Nacions.

Nacionalitat Elit Scratch Senior Junior Juvenils Cadets Minime Infantils Benjamins Alevins Poussin Femina Total
  Catalunya 4 1 - 2 1 1 1 1 1 1 2 - 15
  Txecoslovàquia - - 1 2 - 2 1 - - - - 2 8
  Japó - - - - - - 1 - 2 - 3 - 6
  Bèlgica - 1 2 - - 1 - - - - - - 4
  Alemanya - - 2 - - 1 - 1 - - - - 4
  Itàlia - - - - - - 1 - 3 - - - 4
  Portugal - - 1 - - - - - - - - - 1
  Espanya[a 1] - - - 1 - - - - - - - - 1
  Suïssa - - - - - 1 - - - - - - 1
Total 4 2 6 5 1 6 4 2 6 1 5 2 44

Notes modifica

  1. No s'hi compten els aconseguits per pilots catalans.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Pi 2012: «197. La Copa d'Europa de Trialsín» p. 258-261
  2. Mauri, Guillem. «El trial amb bicicleta» (PDF). secundaria.uvic.cat. Universitat de Vic, 27-03-2010. [Consulta: 27 setembre 2012].[Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Pi 2012: «199. Campionat del Món de Trialsín» p. 263-265
  4. Pi, Ot. «Campió del Món». A: Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011, p. 44. ISBN 8415097204. 
  5. Pi 2012: «201. Per què BikeTrial» p. 268
  6. Pi 2012: «Resultats del Campionat del Món de Trialsín (1986-1991)» p. 264-265
  7. «Resultados» (en castellà). trialsin.es, 2012. Arxivat de l'original el 7 de març 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica