Cançó de bressol trencada

pel·lícula de 1932 dirigida per Ernst Lubitsch

Cançó de bressol trencada (títol original en anglès: Broken Lullaby és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ernst Lubitsch el 1932, amb Lionel Barrymore i Philips Holmes. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaCançó de bressol trencada
Broken Lullaby

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióErnst Lubitsch
Protagonistes
Director artísticHans Dreier
ProduccióErnst Lubitsch Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHans Dreier Modifica el valor a Wikidata
GuióSamson Raphaelson
Ernest Vajda,
basat en l'obra de Maurice Rostand L'homme que j'ai tué,
adaptada per Reginald Berkeley
MúsicaW. Franke Harling
FotografiaVictor Milner
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1932
Durada76 minuts
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0022725 FilmAffinity: 903196 Allocine: 4033 Letterboxd: broken-lullaby Allmovie: v86100 TCM: 69767 AFI: 4307 TMDB.org: 58192 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

La pel·lícula comença a París, l'11 de novembre de 1919, primer aniversari de l'Armistici de la Primera Guerra mundial. Paul Renard, un veterà de la guerra, confessa a un sacerdot que ha matat un soldat alemany durant el conflicte, mentre escrivia una carta a la seva família. Malgrat l'absolució religiosa, Renard, sempre amb remordiment, marxa a Alemanya per trobar la família de l'home que ha matat i fer-se perdonar. En una petita ciutat alemanya, el doctor Hölderlin i la seva dona viuen amb Elsa, la promesa inconsolable de Walter, el seu fill mort a la guerra. Per als vilatans, l'odi cap als francesos és molt gran, fent-los responsables de la mort dels seus fills.

Mentre posa flors a la tomba del seu promès, Elsa es fixa en un estranger que medita sobre la tomba de Walter. Es tracta és clar de Renard. El mateix dia, aquest finalment visita als pares del difunt. Però el pare, assabentant-se que Renard és francès el caça chasse, tanmateix Elsa arriba a temps per reconèixer-lo. Davant l'eufòria de la família en trobar un home que ha conegut Walter, Renard es fa passar per un amic proper del mort. La família l'accepta de seguida, per «reemplaçar» el fill caigut a la guerra.

Però l'animositat dels vilatans envers Renard el francès augmenta més en la mesura que Elsa i aquest s'acosten sentimentalment. El doctor Hölderlin, que estima Renaud com si fos el seu propi fill, ha de suportar els sarcasmes dels seus antics amics, que el consideren com un traïdor, amb les seves idees de tolerància i de pacifisme. Però Renard ja no pot interpretar més aquest joc i considera tornar a França. Confessant-li el seu amor, Elsa li llegeix l'última carta de Walter. Paul l'acaba de memòria i reconeix la veritat a la noia. Elsa li impedeix marxar i revelar la veritat. En contrapartida, Renard s'haurà de quedar amb els Hölderlin, en «substitució» de Walter, per a la felicitat dels pares.[2]

Repartiment

modifica
Actors que no surten als crèdits

Referències

modifica
  1. programa de la Filmoteca de Catalunya, juliol 2014
  2. «Broken Lullaby». The New York Times.