Cançoner Vega-Aguiló
El Cançoner Vega-Aguiló és un cançoner que conté essencialment poesia catalana i occitana, tot i que també s'hi troben algunes peces castellanes i franceses. Datat entre 1420 i 1430, es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya, amb els números 7 i 8 (està enquadernat en dos toms tot i que és el mateix cançoner).[1]
| Tipus | manuscrit i cançoner medieval  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | occità antic i català |
| Publicació | dècada del 1420 |
És important perquè ha transmès l'obra de molts poetes catalans anteriors a Ausiàs March, del segle xii i xiii. És l'únic testimoni que ha transmès l'obra coneguda de poetes catalans de la segona meitat del segle xiv i el principi del segle xv com Gilabert de Próixita, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes, Lluís Icart i Joan Basset.[1]
Poetes del cançoner modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Lola Badia; Miriam Cabré; Sadurní Martí Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (segles xiii-XV): actes del III Col·loqui "Problems i Mètodes de Literatura Catalana Antiga," Universitat de Girona, 5-8 juliol 2000. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 151–. ISBN 978-84-8415-327-6.
- ↑ Anna Alberni Jordà (2003), "El cançoner Vega-Aguiló (BC, mss. 7 i 8): estructura i contingut," Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.