Canòdrom de la Meridiana

El Canòdrom de la Meridiana és un edifici situat al carrer de Concepción Arenal, 165-185, cantonada amb el de la Riera d'Horta, 3-31, al barri d'el Congrés i els Indians de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Infotaula d'edifici Canòdrom de la Meridiana
Dades
Tipus	Edifici
Arquitecte	Antoni Bonet i Castellana Josep Puig Torné
Construcció	1964
Data de dissolució o abolició	2006
Cronologia
1962 – 1963	construcció
2010 – 2016	reconversió
Característiques
Estat d'ús	parcialment destruït
Estil arquitectònic	racionalisme arquitectònic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Congrés i els Indians (Barcelonès)
Localització	Concepción Arenal, 165-185 i Riera d'Horta, 3-31
41° 25′ 39″ N, 2° 11′ 00″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	41344
Bé amb protecció urbanística
Tipus	Bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	2906
Activitat
Propietat de	Ajuntament de Barcelona

Descripció

Originàriament era un espai dedicat a les apostes i curses de llebrers que ocupava la totalitat de l'illa entre els carrers de Concepción Arenal, Riera d'Horta, Pardo i Ignasi de Ros. Al costat nord es troba l'edifici principal i a la resta se situava l'allargada pista de curses amb els extrems en semicercle.

L'edifici principal és lleuger, de línies senzilles i estructura vista. La seva planta és lenticular i molt transparent, el que li dóna un aspecte aeronàutic similar al de les ales dels avions. Les plantes són concèntriques, però tenen un petit desfasament de dos metres. És molt dinàmic per la seva estructura audaç i lleugera. Aquest tractament lleuger es veu reforçat pels materials usats en la construcció: biguetes de secció triangular i calades, coberta amb Viroterm, fusteries metàl·liques tipus Mondragon, laminats metàl·lics en els elements de serralleria o paviments de formigó rentat.

El volum, format per dues plantes paraboloides, se sustenta amb pilars d'acer. La planta baixa es dedicava als espais de servei (caneres, lavabos, oficines, etc.). Va plantejar-se com una extensió de l'espai públic, sobre pilotis. El sostre d'aquesta planta té unes grades al centre i terrasses als costats amb bona visibilitat. La llosa de la coberta, juntament amb les estructures de pales, tenen la funció de protegir del sol a la manera de brise-soleil. A la planta alta, se situava la zona d'apostes i el bar, amb un gran espai de circulació que s'obre a la pista per mitjà de grades en voladís, protegides per un brise-soleil de formigó.

Els forjats són de formigó, les grades de formigó prefabricat i el pla de la coberta es resol amb un aglomerat autoportant amb tela asfàltica acabat amb un àrid. A la façana posterior uns tensors verticals lliguen la estructura al sostre inferior per evitar el balanceig de la coberta. Els acabats són d'una gran cruesa, laminats metàl·lics, paviments de formigó rentat, panells d'aglomerat natural, estucs blancs i ceràmica vidriada en tons marró i groc.

Història

Interior

Va ser projectat l'any 1962 per Antoni Bonet i Josep Puig, i construït entre aquesta data i 1963, amb un llenguatge coherent i propi del Moviment Modern. Va obrir les seves portes l'any 1964, tancant-les l'any 2006, essent el darrer canòdrom d'Espanya en funcionament. Prop de 700 llebrers s'estaven en unes gosseres de Santa Coloma de Gramenet i una seixantena participaven en les curses.

Vista des de l'est

L'any 2010, l'edifici va passar a mans municipals i l'espai de la pista es va urbanitzar com a parc públic. El 2016, el nou equipament es va presentar com a Canòdrom, Parc de Recerca Creativa, un connector entre empreses creatives i creadors.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canòdrom de la Meridiana

• «Canòdrom». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Guia temàtica Canòdrom Meridiana: Biblioteca ETSAB». UPCommons.