Obre el menú principal

Can-Can (pel·lícula)

pel·lícula de 1960 dirigida per Walter Lang

Can-Can és una pel·lícula musical estatunidenca del 1960 realitzada per Suffolk-Cummings i distribuïda per 20th Century Fox. Fou dirigida per Walter Lang, produïda per Jack Cummings i Saul Chaplin, basada en un guió de Dorothy Kingsley i Charles Lederer, basada llunyanament en l'obra musical d'Abe Burrows amb música i lletres de Cole Porter, amb algunes cançons substituïdes per altres dels primers musicals de Porter. La direcció artística era de Jack Martin Smith i Lyle R. Wheeler, el disseny i decorats d'Irene Sharaff, i les coreografies d'Hermes Pan. La pel·lícula fou fotografiada èr Todd-AO. Va ser, després de Ben-Hur, la pel·lícula de major pressupost de 1960, encara que va ser un fracàs de taquilla i no va aconseguir compensar les despreses de producció.

Infotaula de pel·lículaCan-Can
Can-Can (1960) still 1.JPG
Fitxa
Direcció Walter Lang
Protagonistes
Producció Jack Cummings i Saul Chaplin
Dissenyador de producció Jack Martin Smith
Guió Dorothy Kingsley, Abe Burrows i Charles Lederer
Música Cole Porter i Nelson Riddle
Fotografia William H. Daniels
Muntatge Robert L. Simpson
Productora 20th Century Fox
Distribuïdor 20th Century Fox
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 1960
Durada 131 min
Idioma original anglès
Color en color
Pressupost $4,995,000[1]
Descripció
Basat en Can-Can Tradueix
Gènere cinema musical
Lloc de la narració París
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0053690 Allocine: 108607 Rottentomatoes: m/cancan Allmovie: v7977 TCM: 70151
Modifica les dades a Wikidata

Els protagonistes foren Frank Sinatra, Shirley MacLaine, Maurice Chevalier i Louis Jourdan, amb la introducció de Juliet Prowse com a primer paper protagonista. Sinatra, qui va rebre $200,000 i un percentatge dels beneficis de la pel·lícula, va treballar-hi sota obligació contractual de la 20th Century Fox després que abandonés el rodatge de Carousel en 1955.

SinopsiModifica

Al cabaret Bal du Paradis de Montmartre (París), propietat de Simone Pistache, pateix incursions policials perquè consideren el ball obscè. En una de les incursions són arrestats François Durnais i el seu amic, el magistrat Paul Barrière. Paul és partidari de sobreseir els càrrecs, però el jove advocat Philippe Forrestier creu que s'han d'aplicar amb més duresa les lleis contra la decència.

Philippe coneix Simone i malgrat l'atracció que sent per ella ordena que l'arrestin. François intenta fer xantatge Philippe perquè la deixi lliure, però ell ho fa igualment i li proposa matrimoni. François li presta diners perquè obri de nou el cabaret. Després d'una sessió finalment aixequen la prohibició contra el can-can i François demana Simone que es casi amb ell.

RepartimentModifica

Controvèrsia internacionalModifica

Durant el rodatge, el premier soviètic Nikita Khrusxov va visitar els estudis de la 20th Century Fox[2] i suposadament el va sacsejar la visita. Va aprofitar l'oportunitat per fer un ús propagandístic de la visita i va descriure la dansa, i per extensió la cultura americana, com a "depravada" i "pornogràfica."[3]

PremisModifica

Oscars, 1961:
  • NominadaMillor vestuari.
  • Nominada – Millor partitura musical original
Premis Globus d'Or, 1961:
  • Nominada – Millor pel·lícula musical

Premis Grammy, 1961:

  • Guanyadora – Millor banda sonora de pel·lícula
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 1961[4]
Categoria Candidat Resultat
Millor actriu estrangera Shirley MacLaine Guanyadora

ReferènciesModifica