Obre el menú principal

Can Bofí Vell és una masia i monument històric protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional del barri de Montigalà de Badalona (Barcelonès), situat molt a prop dels límits amb Sant Crist i Nova Lloreda.[1]

Infotaula d'edifici
Can Bofí Vell
Can Bofí Vell - Vista general.jpg
Dades
Tipus masia i monument
Característiques
Estil arquitectònic Obra popular
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBadalona
Localització Travessera de Montigalà (sobre el carrer Sant Fermí). Badalona (Barcelonès)
 41° 27′ 19″ N, 2° 14′ 02″ E / 41.455361°N,2.233806°E / 41.455361; 2.233806Coord.: 41° 27′ 19″ N, 2° 14′ 02″ E / 41.455361°N,2.233806°E / 41.455361; 2.233806
BCIN
Identificador BCIN: 907-MH
BIC: RI-51-0005192
IPAC: 1005
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DescripcióModifica

Segons la descripció feta per l'equip de treball de l'Ajuntament el 1980, Can Bofí Vell va ser una de les múltiples masies badalonines, de la mateixa manera que Can Canyadó, que va bastir una torre de defensa. Aquest és el seu element més destacat, té tres pisos, i al pis superior exterior hi ha gàrgoles de canó als angles. L'edifici en si tenia com a elements característics la porta dovellada, les finestres emmarcades en pedra amb espitlleres. Destacava també un rellotge de sol.[2]

Lladó i Padrós ja esmentaven la falta de coberta i, en general, el mal estat de l'edifici des de feia anys.[2] Aquesta situació seguí i, principalment, l'edifici principal de la masia es convertí en un munt runes i es va perdre tota l'estructura,[3] a excepció d'alguns elements. Amb el projecte de restauració i rehabilitació, a banda dels elements restants, bàsicament la torre i els seus adjacents, la masia ha estat refeta totalment, amb l'aparença que havia tingut antigament.

HistòriaModifica

La masia data dels segles XV-XVI, era la casa pairal de la família Busquets. Durant els segles XVI-XVII, i també en menor mesura en el segle XVIII Badalona és víctima de la pirateria, i les masies es fortifiquen, com el cas de Can Bofí Vell. Tanmateix, el sistema de masoveria s'imposà i els propietaris de la finca viuran normalment a Barcelona i, per tant, durant molts anys la masia estigué activa gràcies als masovers que se n'ocupaven.[4] Aquesta situació durà fins als anys setanta del segle XX, en què deixaren d'habitar-hi a causa de l'afectació del Pla Parcial de Montigalà-Batllòria.[2] El Pla no es realitzà del tot en aquella època i la masia quedà envoltada pels dos vials de la travessera de Montigalà, deixant-la aïllada i, sobretot, abandonada sense habitants, provocant una total deixadesa,[3] que es veié agreujada pels actes de vandalisme i robatoris que la deixaren totalment en ruïnes, i sobrevisqueren només dos murs i la torre de defensa.[5]

Tanmateix, durant més de vint anys va restar en aquesta situació, i l'Ajuntament de Badalona va fer cas omís davant de les protestes de la ciutadania per la total despreocupació del patrimoni històric.[5] Aquesta situació es va mantenir fins al 2001, quan es va anunciar el projecte de restauració i rehabilitació de la masia a través del projecte de l'Insititut Municipal de Promoció de l'Ocupació en l'Escola Taller Torre de Defensa de Can Bofí Vell, per formar a joves.[6] L'any 2011 es va proposar que la masia fos un viver d'empreses,[7] però el projecte no va fructificar i el 2015, l'ajuntament l'ha cedit a la Fundació Privada Llegat Roca i Pi, per a dos projectes adreçats a persones en situació de vulnerabilitat o risc d'exclusió social.[8]

LlegendaModifica

Segons la llegenda, quan Cristòfor Colom, a la seva tornada de la descoberta d'Amèrica, anava en camí de ser rebut pels Reis Catòlics a Sant Jeroni de la Murtra, es diu que es va aturar a Can Bofí Vell a descansar-hi.[7][1]

Galeria de fotosModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Can Bofí Vell». Pobles de Catalunya. [Consulta: 23 octubre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Masia de Can Bofí Vell». Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Ajuntament de Badalona, 1980.
  3. 3,0 3,1 «Can Bofí Vell». Pat.mapa Arquitectura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 octubre 2013].
  4. Villarroya i Font, Joan (dir.); AA. DD. «Edat moderna. Segles XVI-XVIII». A: Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999, p. 90. ISBN 84-88758-03-0. 
  5. 5,0 5,1 Abril, Joan «La historia hablada del Barcelonès-Nord: Montigalà-Sant Crist» (en castellà). Alhora (suplement n. 8), 01-12-1994.
  6. «L’escola taller Torre de Defensa de Can Bofí Vell convertirà la masia en un equipament». Revista Bètulo, 01-09-2001, p. 23.
  7. 7,0 7,1 Alcover, Jordi «Can Bofí Vell serà un viver d’empreses». Línia Badalona, 22-12-2010 [Consulta: 23 octubre 2013].
  8. «L’Ajuntament de Badalona cedeix la masia de Can Bofí Vell a la Fundació Privada Llegat Roca i Pi per ser la seu de dos projectes d’atenció a col·lectius vulnerables de la ciutat». Ajuntament de Badalona, 28-05-2015. [Consulta: 7 juny 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Bofí Vell