Obre el menú principal

Can Canyadó és una masia fortificada de Badalona (Barcelonès). Està situada a la part baixa de l'antic veïnat de Pomar, actualment Canyadó, a prop de la riera de Canyadó, enmig d'una zona industrial i residencial. Antigament va ser una finca agrícola que va estar funcionament fins a mitjan segle XX, quan els propietaris van intentar construir-hi habitatges. De la seva arquitectura en destaca la seva monumental torre de defensa. Actualment és un centre cívic i de cultura tradicional, propietat de l'Ajuntament de Badalona. L'edifici està protegit i rep la consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional.

Infotaula d'edifici
Can Canyadó
Can Canyadó - Torre - General.jpg
Dades
Tipus masia i monument
Característiques
Estil arquitectònic Obra popular
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBadalona
Localització C. Pompeu Fabra, 28-50, Canyadó, Badalona (Barcelonès)
 41° 27′ 30″ N, 2° 15′ 25″ E / 41.458214°N,2.256988°E / 41.458214; 2.256988Coord.: 41° 27′ 30″ N, 2° 15′ 25″ E / 41.458214°N,2.256988°E / 41.458214; 2.256988
BCIN
Identificador BCIN: 10-MH
BIC: RI-51-0003962
IPAC: 14
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DescripcióModifica

Està formada per un edifici de dues plantes i la teulada a dues vessants. La torre de defensa, a l'estil de Can Bofí Vell, està situada a un costat de l'edifici i n'és el més destacat, amb 12 metres d'alçada entre tres plantes i el terrat superior. S'accedeix pel primer pis a través d'una estreta escala de cargol. A dalt de tot té dos matacans a la part superior, coronada per merlets; per abocar l'aigua del terrat té quatre gàrgoles cantoneres. El portal de la casa és adovellat i els finestrals rectangulars són emmarcats per llindes i brancals de pedra. És remarcable la reixa de forja catalana del segle XVIII que protegeix la finestra del pis inferior de la torre.[1][2]

Davant de la casa hi havia un estany per a regadiu, i annex a la masia es conserva una dependència que antigament va ser un celler i la casa dels masovers, i que ara exerceix la funció de magatzem.[1]

HistòriaModifica

Les primeres mencions històriques de Can Canyadó són del 1492. La masia actual es va construir els segles XV-XVI, i després se li afegiria la torre el 1648 i el celler el 1661. A la torre encara és visible un rellotge de sol datat el 1773. Els seus antics amos eren els Canyadó. En morir sense hereus Francesc Canyadó el 1718, passà per matrimoni a la família Salavert i d'aquesta passà als Tàpies i als Ventós-Mir i, posteriorment, a la família Rubert de Ventós.[1][2][3] La finca va estar sota un contracte de masoveria i, per tant, com moltes altres masies, no eren els amos qui la conreaven, sinó la família que arrendava la casa i les terres.[4]

Can Canyadó va estar en funcionament com a finca agrícola fins a mitjan segle XX. La darrera família que en va ser masovera van ser els Camps Grau, originaris de Maians (Bages). Ja treballaven a la finca des dels anys vint, però no va ser fins a l'any 1930 que van instal·lar-s'hi com a masovers en substitució de l'anterior família, els Pedragosa. Se'n va fer càrrec Florenci, Felici i Josep, coneguts popularment com els Tres Germans. Després de la mort de Felici, els altres germans van decidir dividir-se les terres i les propietats i conrear la finca per separat. Per tant, una part de la família es va instal·lar a la masia principal i l'altra a un altre edifici de la finca conegut com a Can Canyadó de Dalt, on acabaria obrint-se una vaqueria. Molts dels treballadors eren originaris del barri de Canyet, i s'hi van conrear tota mena de verdures i hortalisses, també el conreu de la vinya va ser molt important, la família tenia dos cellers i una premsa pròpia. Per tal de vendre els seus productes, el Camps Grau van instal·lar una botiga al carrer de Rivero, al barri de Casagemes.[4]

El 1956 la família va ser expulsada, els propietaris de la finca, els successors d'Ignasi de Ventós i Mir, van trencar els tractes de paraula i van intentar enderrocar la masia per construir-hi blocs de pisos, però sortosament el projecte no es va arribar a fer i la masia va aconseguir sobreviure a la massiva pressió urbana,[4] fins que el 1987 l'Ajuntament de Badalona la va adquirir per a instal·lar-hi una escola taller. Finalment, el 1995, la casa va obrir com a centre cívic i de centre de cultura tradicional.[5] Allà, anualment, el mes d'abril, s'hi realitza la Festa Medieval organitzada per l'Associació Cultural Festa Medieval Sant Jordi.[6][7]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Canyadó  
  1. 1,0 1,1 1,2 «Can Canyadó». Pat.mapa - Arquitectura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 abril 2014].
  2. 2,0 2,1 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Masia de Can Canyadó». Pla especial de protecció del patrimoni. Ajuntament de Badalona, octubre 1980. [Consulta: 20 abril 2014].
  3. «Can Canyadó». Badalona - Barcelonès. Pobles de Catalunya. [Consulta: 20 abril 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 Sadurní i Puigbò, 2005, p. 38-41.
  5. «Centre de Cultura Tradicional Can Canyadó». Centres cívics. Ajuntament de Badalona. [Consulta: 20 abril 2014].
  6. «Festa Medieval». Òmnium Cultural. [Consulta: 20 abril 2014].
  7. «Història». Festa Medieval Badalona. Associació Cultural Festa Medieval Sant Jordi de Badalona. [Consulta: 20 abril 2014].


BibliografiaModifica

  • Sadurní i Puigbò, Núria. L'Abans. Recull Gràfic de Badalona (1888-1965). El Papiol: Efadós, 2005. ISBN 84-95550-45-8.