Can Culleres
Can Culleres és un edifici industrial situat al xamfrà dels carrers de Roc Boronat i de Pallars del Poblenou de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] El seu nom popular prové del fet que hom hi fabricava coberts de taula.[2] Tot i això, també s'hi fabricaven cartutxos, primer per a l'exèrcit republicà,[3] i després per a l'exèrcit franquista.[4]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica  | |||
| Arquitecte | Joan Vallvé i Creus | |||
| Construcció | 1947 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Poblenou (Barcelonès) | |||
| Localització | Roc Boronat, 72-78 i Pallars, 188 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 3282 | |||
Descripció modifica
De planta baixa i dues plantes pis, destaca per la seva sobrietat formal, presenta un cos central, ubicat al xamfrà, que predomina per la seva alçada respecte a les dues ales laterals i pels grans finestrals de factura racionalista. A les façanes es combinen parament d'obra vista amb paraments estucats amb línies incises que simulen carreus, i una successió de pilastres i grans finestrals que doten la façana d'un ritme de mercada verticalitat. Cal destacar els dos fanals originals de metall que encara es conserven emmarcant la porta d'entrada.[5]
Història modifica
El 1912, Joaquim Ribera i Barnola va fundar una empresa dedicada a la fabricació de coberts de taula, amb fàbrica a la Rambla de Poblenou (aleshores Passeig del Triomf), entre els carrers de Pujades, Lutxana (avui Roc Boronat) i Pallars, ocupant gairebé dues illes del Pla Cerdà.[6] El 1921, l'empresa va adoptar la forma jurídica de societat anònima Metales y Platería Ribera.[6]
El 1947, l'enginyer industrial Joan Vallvé i Creus, director tècnic de l'empresa i casat amb una Ribera,[7] va projectar un nou edifici d'oficines,[8][5] i el 1951, s'encarregà de l'ampliació fins al xamfrà del carrer de Pallars.[5]
A partir del 1954, els arquitectes Josep Martorell i Oriol Bohigas van projectar la resta de naus a l'interior d'illa (actualment enderrocades),[5] i entre 1958 i 1959 també s'encarregaren dels blocs d'apartaments per als treballadors de la fàbrica al carrer de Pallars, 299-317.[9] A més dels habitatges socials, els treballadors gaudien d'altres beneficis, com ara colònies per als fills a l'estiu, o galls dindi vius per Nadal.[6]
El 1984, l'empresa va començar a cotitzar en borsa quan la producció de coberts ja havia estat traslladada a una altra fàbrica (Industrias Reunidas de Sallent) i la fàbrica del Poblenou es dedicava a la fundició de metalls, fabricació de monedes, tubs de refrigeració i components per a la fabricació d'armament, automòbils i la indústria electrònica en general. Ofegada pels deutes, va fer suspensió de pagaments el 1985 i va tancar a finals de la dècada.[6] La majoria de les naus, van ser enderrocades, una primera part ràpidament després del tancament per a poder perllongar el carrer de la Llacuna, i la resta, excepte l'edifici administratiu, va desaparèixer el 2009.[3]
Referències modifica
- ↑ «Metales y Platerías Ribera (Can Culleres)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Lusa, Guillermo. Els inicis de l'enginyeria nuclear a Barcelona. (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2002, p. 230.
- ↑ 3,0 3,1 «Poblenou: èxit de la primera Ruta “crítica” pel barri». Indymedia. Assemblea de Joves del Poblenou.
- ↑ Martínez, Félix; Oliveres, Jordi. Jordi Pujol: en nombre de Cataluña (en castellà). Random House Mondadori, 2005, p. 139. ISBN 9788483065990.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Metales y Platerías Ribera (Can Culleres)» (pdf). Elements i edificis industrials inclosos a la Modificació del Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic Històrico-artístic de la Ciutat de Barcelona, Districte de Sant Martí, patrimoni industrial del Poblenou. Proposta. Ajuntament de Barcelona, fitxa 136, 03-2006. Arxivat de l'original el 20-02-2015.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Metales y Platerías Ribera (Can Culleres). Rambla de Poblenou 59-61 (1912-1986)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 31-05-2014.
- ↑ «La nissaga catalana que va passar de fabricar pessetes a gestionar euros». Diari Ara, 15-10-2017.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 14711/1947.
- ↑ Amores Chaves, Ferran «Les promocions d'habitatges d'iniciativa patronal al Poblenou». Revista Icaria. Arxiu Històric del Poblenou, 12, 200, pàg. 12-13. Arxivat de l'original el 2014-12-18.
Enllaços externs modifica
- «Metales y Platerías Ribera (Can Culleres)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Metales y Platerías Ribera (Can Culleres). Rambla de Poblenou 59-61 (1912-1986)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 31-05-2014.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Culleres |