Can Papanaps

edifici a Barcelona

Can Papanaps és una masia situada al costat del Laberint d'Horta, al barri d'Horta de Barcelona. Està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Papanaps
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaHorta (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Dosrius, 5-9
Map
 41° 26′ 25″ N, 2° 08′ 51″ E / 41.44028°N,2.14752°E / 41.44028; 2.14752
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC30272 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Edifici típic de masia catalana, de dues plantes. El cos de la masia és de planta rectangular, d’una funcionalitat molt lògica, s’organitza en tres crugies perpendiculars a la façana i el cobriment de dues aigües paral·leles a la paret del davant.[1] Construcció senzilla, envoltada d'un petit hort, que ha estat molt modificada per restauracions i afegits posteriors, alguns força recents. Els que foren els seus terrenys de cultiu són ara una petita urbanització d'edificacions modestes en un traçat viari força desordenat i rústec.[2]

Història modifica

Era propietat del Marquès d'Alfarràs, fins al 30 d'agost de 1791, que va permutar el mas i els terrenys per can Vallhonesta, a tocar de la torre Sobirana, per construir-hi un palau i els jardins del Laberint.[1] Els Vallhonesta, família procedent de Granollers, van tenir masovers a can Papanaps fins al 1928, que hi van anar a viure. Ignasi Vallhonesta era director d'una fàbrica tèxtil de Cardona, però en tancar aquesta la família a anar a viure a can Papanaps, i van obrir una botiga de vins i licors al carrer d'Horta, número 48, que va estar oberta fins al 1952.[3]

El nom de la masia prové d'un antic masover de la finca que tenia un fill un xic curt de gambals, que no es cansava de cridar al seu pare 'Papa, papa i papa', i un dia l'home tip de tant 'papa', li va contestar 'Naps!'. Al noi li va fer gràcia la sortida del pare i continuà cridant-lo, però afegint 'naps', és a dir dient 'Papa-naps'. El sobrenom es popularitzà a través dels anys.[3]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Papanaps
  1. 1,0 1,1 «La Font del Gos i entorns». Ajuntament de Barcelona.
  2. «Can Papanaps». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 20 maig 2020].
  3. 3,0 3,1 Borràs i Torelló, Mingo. Cròniques d'Horta. El Tinter SAL, octubre 2007.