Can Teixidor (el Masnou)

Can Teixidor és una masia del Masnou (Maresme), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Teixidor
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicgòtic tardà
arquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamil Fabra, 28 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 28′ 30″ N, 2° 18′ 09″ E / 41.475°N,2.30237°E / 41.475; 2.30237
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC8624 Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

Conjunt de construccions situat dalt d'un turó arran de mar. L'edifici queda tancat dins un recinte murat i envoltat pel pati d'entrada, la capella i el celler. L'entrada a aquest recinte s'efectua a través d'un portal cobert que a banda i banda presenta uns plafons de ceràmica fets amb rajoles blanques i amb una inscripció en commemoració del primer tren de Barcelona a Mataró. La façana d'aquest postal és d'estil clàssic amb pilastres coronades amb capitells jònics, arc de mig punt i entaulament.[1]

Habitatge

modifica

Format per dos cossos: el de l'entrada i l'escala, i el de la cuina i menjador, que miren al mar i estan situats sobre el terrat inferior que cobreix les dependències de serveis, dels auxiliars que vivien a la masia. Aquestes dependències baixen tres plantes fins al molí que té sortida a la carretera. A aquesta façana que mira al mar, la casa té sis plantes, disposades en plans diferents segons la topografia del terreny. Una petita torre quadrada dona caràcter a la casa. La part principal de la casa queda coberta per una teulada de dos vessants.[1]

Capella

modifica
 
Capella de Can Teixidor

Edifici religiós situat al costat esquerre de l'entrada, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. És de planta quadrada i absis semicircular cobert amb una cúpula semiesfèrica formada per rajoles en forma d'escata. Resulta interessant que la porta d'entrada principal i única es troba al costat de l'absis. La llinda i els brancals són fets de pedra. La sagristia es troba a l'esquerra i davant el presbiteri es troba enterrat el seu darrer propietari, Gaietà de Planella i de Fivaller.[1]

Història

modifica

El primer document conegut és de l'any 1343 i és la venda del molí i les terres del Mas Torre del Molí, primer nom amb què es coneix, atorgada per Jaume de Santcliment a favor de Pere des Pla.[2] Un altre document del 1434 identifica el moliner amb el nom de Francesc Torre.[2] L'any 1668, les terres passaren a mans de Jaume Teixidor, ciutadà honrat de Barcelona i membre del Braç Reial del Consell de Cent. Durant la Guerra de Successió (1701-1714), la finca va esdevenir un nucli borbònic.[2]

L'any 1863, el seu darrer propietari, Gaietà de Planella i de Fivaller, cinquè comte de Llar, vuitè baró de Granera i senyor de Castellcir, morí sense descendència i nomenà tres marmessors: el prevere Francesc Pons, i els advocats Pere Nolasc Vives i Cebrià i Manuel Josep de Torres.[3] Actualment, continua essent una propietat particular gestionada pels marmessors que s'han anat succeint.[4][2]

El molí es va continuar utilitzant fins a l'any 1957, i també el forn de fer pa.[2] La darrera restauració ha estat realitzada l'any 1983, i ha deixat al descobert la porta adovellada i l'arc gòtic de la façana, abans tapada per una gran balconada.[1]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Can Teixidor». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Can Teixidor». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
  3. AHPB, notari Joan Llopart, manual 1.311/10, f. 595-608v, 14-11-1863.
  4. «Can Teixidor». Les cases d'Alella, 2016.

Enllaços externs

modifica
  • «Can Teixidor». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.