Canal Saint-Martin

El canal Saint-Martin és un canal de 4,55 km de longitud (2 d'ells subterranis) situat a París. Recorre els districtes X i XI. Va ser creat en els seus orígens per portar aigua potable a la capital. La seva inauguració es va produir el1825. Està compost de nou rescloses i dos ponts giratoris, el seu desnivell total és de 25 metres.[1]

Infotaula de geografia físicaCanal Saint-Martin
Paris Canal St-Martin écluses Récollets 2013.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusCanal Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativa10è districte de París (França) i 11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióquai de Jemmapes (en) Tradueix
quai de Valmy
boulevard Jules-Ferry (en) Tradueix
boulevard Richard-Lenoir (en) Tradueix
Plaça de la Bastilla Modifica el valor a Wikidata
Final
RegióIlla de França Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSena Modifica el valor a Wikidata
 48° 50′ 50″ N, 2° 22′ 00″ E / 48.8472°N,2.3667°E / 48.8472; 2.3667
Conca hidràulicaSeine basin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Monument històric inventariat
Data23 febrer 1993
IdentificadorPA00125440
Història
Cronologia
3 maig 1822 col·locació de la primera pedra
4 novembre 1825 inauguració Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deAjuntament de París Modifica el valor a Wikidata
Un pont sobre el canal.
Quai de Valmy, el canal a l'altura del parc Villemin.
La zona coberta del canal: Boulevards Jules-Ferri i Richard-Lenoir, a l'11è districte

HistòriaModifica

Sota l'Antic Règim el proveïment d'aigua potable de la capital era escàs i sovint de mala qualitat malgrat l'existència de pous i d'aqüeductes. El 1802, Napoleó Bonaparte va decidir posar remei a aquesta situació. La solució va ser reprendre l'antic projecte de canalització del riu Ourcq.

Després de 23 anys d'excavacions el canal va entrar en funcionament el 1825.[1] L'obra va ser finançada amb la creació d'un nou impost sobre el vi.

El canal coneix la seva edat d'or durant el segle xix i fins a mitjan segle XX. A més d'aportar aigua potable a la ciutat la seva navegació permet transportar mercaderies, aliments i materials de construcció fins al mateix cor de París. No obstant això, des dels anys 60 es va començar a produir un descens del tràfic que ho recorria en benefici del transport per carretera i del ferrocarril. Això va portar al gradual tancament de les indústries i tallers que vorejaven la construcció.[2]

A principi dels anys 70 el canal va estar a punt de desaparèixer a causa d'un projecte de l'Ajuntament de París que pretenia crear-hi en el seu emplaçament una autovia urbana de 4 carrils. La idea va ser finalment desestimada.

El canal en l'actualitatModifica

En els nostres dies el canal compleix principalment una funció turística. Ocasionalment se segueix usant per al transport de mercaderies. Està obert al tràfic 363 dies a l'any i és usat de forma habitual pels habitants de París com a zona de passeig.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canal Saint-Martin