Canal d'Òtranto
El canal d'Òtranto és un estret de la mar Mediterrània que separa les penínsules Itàlica i Balcànica.[1] D'altra banda, uneix les mars Adriàtica, que queda al nord del canal, i la Jònica, al sud.[1] Té una llargada de 105 km i una amplada que va dels 72 als 140 km.[2] L'estret rep el nom de la ciutat italiana d'Òtranto.
(it) Canale d'Otranto  | ||
| ||
| Tipus | Estret i si | |
|---|---|---|
| Localització | ||
 | ||
| Dades i xifres | ||
| Profunditat | 850 m | |
Entorn modifica
A l'est de l'estret hi ha les costes de la regió italiana de la Pulla que acaba a la península del Salento. Actualment forma part de la província italiana de Lecce però, durant molts segles va conformar la Terra d'Òtranto del Regne de Nàpols. La capital, Òtranto és situada a la part més estreta del canal al qual va donar el nom.
A l'oest, a la costa d'Albània, la ciutat més important és Valona, Vlorë en albanès, segon port del país.
Història modifica
Des de l'antiguitat, l'estret d'Otranto va tenir una importància estratègica vital. Els romans l'utilitzaven per transportar les seves tropes cap a l'est. Les legions van marxar cap a Brundisium (ara Bríndisi), només van fer un viatge per mar d'un dia al territori modern d'Albània i després van poder moure's cap a l'est seguint la Via Egnàcia.[3]
Durant la Primera Guerra Mundial el control del canal va tenir força importància estratègica perquè les flotes aliades d'Itàlia, França i el Regne Unit hi van poder impedir que les naus de l'Imperi Austrohongarès poguessin entrar a la Mediterrània i participar en les batalles navals. El bloqueig va ser conegut com el Bloqueig del canal d'Òtranto.[4]
No obstant això, el bombardeig va ser notòriament ineficaç contra els submarins alemanys i austríacs que operaven des de l'Adriàtic, que havien de afectar les potències aliades durant la major part de la guerra a tot el Mediterrani.[4]
El 1992, Albània i Itàlia van signar un tractat que delimitava el límit de la plataforma continental entre els dos països de l'estret.[5] Sigui com sigui, els drets d'administració sobre l'estret es van donar a Albània sense canviar gaire respecte a l'antic acord d'Òtranto.
El 1997 i el 2004, prop de cent persones van morir intentant creuar il·legalment l'estret arran dels disturbis de 1997 a Albània i les males condicions econòmiques de la tragèdia d'Òtranto i la tragèdia de Karaburun.[6]
El 2006, el govern albanès va imposar una moratòria als vaixells de vela de motor a tots els llacs, rius i mars d'Albània per frenar el crim organitzat.[7] L'única exempció de la regla són els vaixells de propietat governamental, els vaixells de propietat estrangera, els vaixells de pesca i els vaixells a reacció. El 2010, la moratòria es va prorrogar fins al 2013.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «canal d’Òtranto». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Frank K. McKinney. The Northern Adriatic Ecosystem: Deep Time in a Shallow Sea. Columbia University Press, 2007, p. 29. ISBN 978-0-231-13242-8.
- ↑ Bunbury, Edward Herbert. «Hydruntum». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
- ↑ 4,0 4,1 Willmott, H. P.. First World War (en anglès). Londres: Dorling Kindersley, 2003, p. 186–187. ISBN 978-1-4053-0029-2.
- ↑ «Agreement between the Republic of Italy and the Republic of Albania on the reciprocal delimitation of the continental shelf, with final act, made at Tirana on 18 December 1992». [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ «Tragödie in der Adria» (en alemany). newsletter Albanien, 11-01-2004. [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ «Keshilli i Ministrave». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 25 febrer 2011]. Council of Ministers of the Republic of Albania, www.keshilliministrave.al, 10 agost 2006.
Enllaços externs modifica
- «La batalla de Queronea» (en espanyol). Arxivat de l'original el 2009-03-03. [Consulta: 2006].